Estem al punt més meridional d’Europa, a la ciutat de Tarifa (Cadis). La distingeix el recinte emmurallat, el castell i torre de Guzmán el Bueno o el traçat urbà de carrerons estrets i de cases blanques de terrat.

Tarifa, recinte històric (Cadis)

Tarifa, Cadiz (Google earth 2022-02-10)
Tarifa (Google earth 2022-02-10)

Tarifa, recinte històric. Camp de Gibraltar. Cadis

Comarca: Campo de Gibraltar. Província: Cádiz. Com. Autònoma: Andalusia

Coordenades: 36°00′55″N 5°36′20″O. Altitud: 7 msnm.  Població: 13.763 habitants en la localitat i 18.466 en el municipi (2021)

Web: ayuntamiento

Visita: 2021

Mapa de situacio de Tarifa, Cadiz (Google maps 2022-02-10)
Mapa de situació de Tarifa (Google maps 2022-02-10)

Tarifa, recinte històric. Camp de Gibraltar. Cadis

Des de Conil Home Suite era temptador acostar-se al punt més al sud d´Europa: Tarifa, a 65 quilòmetres en menys d´una hora.

El territori

Ens trobem en un territori estratègic de rellevància històrica, sobretot en el període de l’antiguitat en què la conca mediterrània constitueix el centre del món occidental, ja que aquí se situaven els límits del món conegut a les Columnes d’Hèrcules, i a partir d’aquí “non plus ultra” –no més enllà–. Això en el sentit dels paral·lels.

Però en el sentit sud-nord, els 14 quilòmetres que separen el continent africà de l’europeu per l’Estret de Gibraltar, el converteix en un lloc de pas necessari en els corrents humans en tots dos sentits.

A més, per al continent europeu, Tarifa i la seva Illa de Las Palomas, constitueix l’assentament i el punt territorial més al sud d’Europa.

Una mica d'història

El territori és ric en assentaments successius des d’època paleolítica.

Púnics i romans van fixar a la zona importants assentaments. Baelo Claudia, dins de l’actual municipi de Tarifa, va constituir el principal assentament al lloc, i deixa incert el paper de Tarifa.

Quan Tarifa comença a adquirir un paper històric és a partir dels primers moviments de penetració musulmana a la Península l’any 710. Aquest any, l’illa que es troba davant de la costa (l’actual Illa de las Palomas) va ser el lloc d’assentament de les tropes de Tarif Abu Zara, comandant de Tàriq ibn Ziyad, per inspeccionar sobre el terreny les defenses visigodes de la zona, que va trobar desprotegida.

L’illot va rebre el nom d’Al-Yazirat Tarif o Illa de Tarif, del qual procedeix l’actual nom de Tarifa.

Com és sabut, l’any següent, el 711, Tàriq va desembarcar al penyal de Gibraltar i va iniciar la conquesta de la Península.

Al principi Tarifa va ser un simple assentament de pescadors, però al segle X l’arribada dels fatimites al nord d’Àfrica, i davant l’amenaça que representaven per a la dinastia Omeia que regnava a Al-Àndalus, es va començar la fortificació del lloc, manant construir Abderrahman III una gran fortalesa (A), que es va acabar el 960. A partir de llavors, la fortalesa es va convertir en un lloc estratègic en els diferents avatars polítics dins de domini musulmà.

El recinte va ser ampliat per almoràvits i almohades en direcció est, a les terres entre el mar i el rierol. Primer amb la construcció de la Medina (B) al segle X i la Aljaranda (C) al segle XI.

L’expansió del raval cap al nord obligà a l’ampliació de les muralles (D), als segles XII-XIII, fins als límits que s’han conservat fins a l’actualitat, incorporant al seu interior el pas de la riera Angorrilla.

(Font: Tarifa en la Edad Media. Ayuntamiento de Tarifa. 2006)

Els tres primers recintes davant del mar ocupaven una superfície d’unes 3 hectàrees, dins d’un recinte de més de 900 metres de muralla. Amb l’expansió cap al nord incorporant el Raval, la superfície urbana s’incrementa en unes 9 hectàrees, passant a un total d’unes 12 hectàrees, dins d’un recinte emmurallat on ara les muralles exteriors s’estenien al llarg d’uns 1.400 metres.

La importància estratègica i la importància d’aquesta localitat va portar Sançho IV de Castella a posar setge a la ciutat i rendir-la el 1292, posant Alonso Pérez de Guzmán al càrrec de la seva defensa. Havien passat 581 anys des de l’entrada musulmana.

A partir d’aquell moment els assetjadors van ser en successives ocasions els benimerins. Al setge de 1294 es va produir l’episodi que va fer famós Pérez de Guzmán, en no acceptar l’intercanvi de la Plaça pel seu fill. Fet profusament explotat pels essencialistes franquistes.

El 1340, un nou setge a Tarifa derivà a la Batalla del Salat prop del riu Salat, consolidant-se des d’aquell moment el domini cristià d’aquest territori.

Ja al segle XVI, el 1514 Carlos I va concedir el títol de Marquès de Tarifa a Fadrique Enríquez V, la qual cosa va obrir un període de conflictes entre aquest i el Concejo de la vila pel domini del territori. Els conflictes no es van resoldre fins a 1596 en què va tornar a patrimoni reial, en retirar el marquesat.

Plano historico de Tarifa, Cadiz
Plànol de Tarifa de 1770

El segle XVIII constitueix un nou moment estratègic després de la presa britànica de Gibraltar, cosa que se sumava als problemes que ocasionaven els pirates barbarescos.

Encara que van estar a punt d’aconseguir-ho, les tropes franceses durant la Guerra del Francès no van aconseguir prendre Tarifa.

El rierol Angorrilla, en travessar Tarifa, ocasionava nombrosos problemes de riuades i aigües negres com abocador i claveguera descoberta, provocant malalties infeccioses i epidèmies, a més de molèsties i males olors.

Després de diversos intents, especialment als segles XVIII i XIX, finalment entre 1887 i 1893 es va construir un túnel de desviament del rierol cap al sud per la part exterior de la muralla de la Aljaranda fins a la platja de la Caleta, cosa que eliminava travessar el nucli urbà.

Plano historico de Tarifa, Cadiz

El 1925 es va iniciar la construcció del port a l’abric de la Illa de las Palomas, que no es va donar per acabat fins a 1944.

Les pressions a què va ser sotmès l’Estret de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial va portar el govern franquista a establir un Pla Defensiu del Camp de Gibraltar, amb la construcció de nombrosos búnquers de metralladores al llarg de la costa (ja en vam veure un a Conil de la Frontera.

La Empresa Nacional Bazán va construir el 1954 la Base Naval de Tarifa, actualment dependent de l’Autoridad Portuaria de la Bahía de Algeciras, amb un important trànsit de viatgers amb el nord del Marroc.

L’expansió del turisme i dels esports aquàtics (paradís del surf i les seves modalitats) són especialment importants en l’activitat econòmica de Tarifa i el seu entorn.

La visita a Tarifa

Com és el meu costum quan visito una localitat amb recinte emmurallat que conserva una part important de les muralles, m’agrada iniciar la visita seguint el recorregut exterior murat.

Recorregut per les muralles

Murallas, torres y puertas de Tarifa, Cadiz(Google earth 2022-02-21)
Muralles, torres i portes (Google earth 2022-02-21)

Com s’ha assenyalat, el recinte emmurallat de Tarifa era dins una muralla d’uns 1.400 metres. D’aquests, uns 880 metres, gairebé dos terços del total, conserven els llenços perfectament visibles –originals o reconstruïts en diversos moments–, sobretot a tot el costat de llevant, el costat sud i part de ponent.

La resta només mostra algun petit tram de llenç i algunes torres integrades a l’alineació d’edificis que s’hi van adossar.

Començarem el recorregut per la Porta de Jerez, a la muralla del Raval, desplaçant-nos en el sentit de les agulles de rellotge cap a l’est.

Muralla del Arrabal

La muralla del Arrabal constitueix el costat nord-occidental de tota la muralla que va envoltar el Raval on s’havia expansionat el nucli habitat més enllà dels recintes de la Medina i de l’expansió a la Aljaranda, al front marítim.

La porta de Jerez constituïa la sortida del Raval cap a Jerez per la muralla del Raval. Aquest costat de la muralla situat al costat nord-oest, té una longitud d’uns 240 metres. La porta s’obre a uns 80 metres de l’angle occidental, al punt on s’acaba l’avinguda d’Andalusia i comença el carrer General Francisco Valdés.

Aquesta part de la muralla, a partir de la qual s’ha produït l’expansió urbana de la Tarifa actual, sense ser demolida va ser ocupada per edificacions adossades a banda i banda del mur, i només han quedat visibles un parell de torres intersticiades entre les edificacions, a més de les torres cantoneres i la porta de Jerez.

La porta de Jerez es conserva amb les dues torres de defensa. Presenta un arc apuntat a la part exterior i un arc de ferradura pel costat interior. És del segle XIII, probablement quan la ciutat estava sota control benimerí, realitzada a base de maons. Era l’entrada principal a la ciutat intramurs.

Puerta de Jerez, Tarifa, Cadiz
Puerta de Jerez, Tarifa, Cadiz

Al frontispici de l’entrada un mosaic commemora la presa de Tarifa per Sancho IV el Bravo el 21 de setembre de 1292.

Puerta de Jerez, Tarifa, Cadiz
Puerta de Jerez, Tarifa, Cadiz

Entre la Porta de Jerez i la torre cantonera situada a la part més septentrional de la ciutat, es van construir tres torres de defensa de les quals se’n conserven dues (les numerades com 1 i 2), mentre que la 3 no s’aprecia.

Com totes les torres del recinte emmurallat, són de planta quadrangular sense obertures.

Les construccions adjacents a la torre 1 estan avançades sobre el mur, alineant-se amb el sortint de la torre.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

Al costat dret de la torre 2 la construcció és d’una sola planta, cosa que permet apreciar un tros del llenç de muralla que sobresurt per la part posterior.

Murallas de Tarifa, Cadiz

La torre 3 no s’ha conservat, de manera que arribem fins a la cantonada nord on se situa la torre 4.

Abans de la torre es conserva un tros de llenç de muralla sense edificacions. Aquest punt és interessant perquè s’obre el boquete de la Cilla. Va ser obert per les tropes franceses el 1824, quan els liberals espanyols es van apoderar de la ciutat de Tarifa.

En aquesta zona es trobava un dels llocs per al cobrament del “consum” (la renda decimal o delme) conegut com a magatzem de la Cilla Decimal, d’on deriva el nom que se li ha donat.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Boquete de la Cilla,Tarifa, Cadiz

La torre del Corchuelo (4) és la torre cantonera del recinte emmurallat, eixamplada i reforçada en època moderna per suportar al seu terrat l’artilleria.

Tampoc presenta cap obertura als murs.

Muralles de llevant: muralla de la Calzadilla de Téllez i muralla de la Aljaranda

Des d’aquesta torre parteix la muralla del costat de llevant. Primer al nord la muralla de la Calzadilla de Téllez amb un mur que, en dos trams de 180 i 135 metres, arriba fins a enllaçar amb la muralla de l’anterior recinte de la Aljaranda a la torre 12. Aquests 315 metres de llenços de muralla es conserven gairebé en la seva totalitat.

Per l’exterior, en aquest punt la muralla fa un gir de 90°, i la muralla de la Aljaranda es dirigeix cap a l’est uns 55 metres, per girar novament en un angle recte aproximat des de la torre de Jesús (14) fins a la torre de los Maderos (16), al punt més oriental del recinte, uns 100 metres més al sud. És així que aquest costat de llevant de la muralla forma com un “4”.

Des de la nostra posició al costat de la torre del Cochuelo podem veure tot el traçat fins a la torre de Jesús (14), al fons de la fotografia.

El recorregut més o menys sinuós apareix com a adaptació a l’orografia del terreny, alhora que baixa des dels dos extrems cap al centre, al tàlveg que forma la riera Angorrilla, per on s’obrirà la porta del Retiro.

El tram de la muralla de la Calçadilla de Téllez correspon al llenç de la muralla musulmana del segle XIII que tancava el Raval pel costat de llevant. El llenç segueix el carrer Calzadilla de Téllez.

Va servir a la defensa de la ciutat fins a finals segle XIX.

El primer tram, fins a la porta del Retiro, estava defensat per les torres 5, 6, 7 i 8, aquesta última de defensa de la porta.

Les torres del fons, les 12, 13 i 14, corresponen al sortint que forma la muralla de la Aljaranda, on a la torre 12 s’uneixen les dues muralles.

Murallas de Tarifa, Cadiz

El mosaic explicatiu ens diu que aquesta part de la muralla estava protegida darrere d’una barbacana.

Les fotografies següents mostren imatges d’aquest llenç amb les torres. Les dues obertures que s’observen no deuen de tenir significació històrica, ja que no he trobat que se les cités en cap moment.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

Quan s’arriba al fons del tàlveg es presenta una obertura al lloc que ocupava la porta del Retiro, actualment una placeta al final del carrer General Copons.

La significació històrica d’aquest punt es concreta que en els seus voltants van ser derrotades les tropes napoleòniques, que no van aconseguir conquerir Tarifa, malgrat que havien aconseguit obrir un esvoranc a la muralla. Unes providencials pluges torrencials van provocar un fangar a l’esvoranc que va impedir l’avenç de la infanteria i van enfonsar les bateries franceses al fangar, cosa que va acabar amb les operacions d’atac francès. Una inscripció commemora el setge de Tarifa del 5 gener de 1812. Aquest punt era especialment vulnerable ja que per un rastell entrava la riera que discorria per tota la ciutat fins a sortir al mar pel costat oposat.

Puerta del Retiro, Murallas de Tarifa, Cadiz

Una caricaturesca representació al mosaic informatiu, i una reconstrucció de la porta del Retiro el 1812 segons D. Jan Lavao, ens apropen a com havia de ser la porta i l’entrada del rierol a la ciutat.

Puerta del Retiro, Murallas de Tarifa, Cadiz
Puerta del Retiro, Murallas de Tarifa, Cadiz

Al lateral nord de la plaça apareix un fragment de la muralla a l’interior de la construcció urbana.

Murallas de Tarifa, Cadiz

Al centre de la placeta un monument commemoratiu de la defensa de Tarifa sota el comandament del General Copons, al qual se li dedica una representació en bronze sobre un pedestal. L’estàtua és obra d’Alberto Germán Franco.

Davant seu, a l’exterior, un edifici historicista neomudèjar que va ser seu dels Antics Jutjats i ara el Centre de Desenvolupament Turístic Empresarial.

La torre sota la qual passava el rierol ha desaparegut, però es conserva una part de la muralla que va ser assetjada i destruïda pels francesos, i que els defensors anglesos van reconstruir el 1812, com informa una altra placa commemorativa de marbre.

El primer tram és l’únic lliure de construccions per la part posterior, i s’ha condicionat per poder ser visitat i pujar a l’adarb.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

Les torres 10, 11 i 12 tanquen aquesta muralla del Raval confluint a la torre 12 sobre la muralla de la Aljaranda, a la part central aproximadament del llenç nord del recinte de la Aljaranda àrab, d’aquí el racó en esquadra que formen els dos murs .

El mur anirà ascendint i s’adaptarà a l’orografia.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

Muralla de la Aljaranda

La torre 12 queda emplaçada a l’interior del mur sense sobresortir.

Murallas de Tarifa, Cadiz

La part del recinte de la Aljaranda que sobresurt, de forma aproximadament rectangular, acaba a la torre de Jesús (14). Al mig, l’anomenada torrassa de los Éticos (13).

Murallas de Tarifa, Cadiz

La torre de Jesús (14) és una sòlida torre cantonera a la muralla de la Aljaranda, que va resistir nombrosos atacs durant l’Edat Mitjana.

Murallas de Tarifa, Cadiz

El dibuix del mosaic informatiu representa una barbacana defensant la torre, ara inexistent.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

A l’últim tros de llenç, als peus de la torre 15, s’obre la portella de Santiago. Per aquesta portella, o porta auxiliar de la muralla, va ser per on van entrar les tropes cristianes que van conquerir Tarifa l’any 1292.

La torre cantonera de l’extrem sud-est de la Aljaranda està defensada per la torre de los Maderos (16). Amb l’aplicació de l’artilleria, es va reforçar i convertir en un baluard. Al seu interior hi ha l’antiga torre islàmica.

Muralla de la Almedina

Davant del mar, s’estén l’anomenada muralla de la Almedina, que abasta a la part oriental fins a la torre del Miramar (19) el llenç corresponent a l’expansió de la Aljaranda, i a la part occidental, primer el llenç de la Almedina. És el que mostra la fotografia següent.

Murallas de Tarifa, Cadiz

La fotografia mostra la torre 17, és espai on hi hauria la torre 18 i la torre del Miramar (19), del recinte de la Aljaranda.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

La torre del Miramar (19), era la torre cantonera que tancava la primera muralla de la Medina cap a ponent.

Aquest costat sud encarat al mar és l’únic que es conserva visible, mentre que la muralla interior va quedar absorbida per les construccions urbanes que se li van adossar en construir-se la muralla del Raval, i perdre el paper defensiu intramurs.

A la dreta, el boquete de Cádiz, on s’efectuava la prolongació de la muralla amb l’ampliació del recinte de la Aljaranda.

Murallas de Tarifa, Cadiz

Aquest llenç de muralla està defensat per les torres 19 a 22.

Murallas de Tarifa, Cadiz
Murallas de Tarifa, Cadiz

La muralla acaba a la torre de la Atalaya o de Santa María (22), torre cantonera que es prolonga fins al mur del Castell.

A partir de la torre de la Atalaya s’estenen els murs del castell de Tarifa que acaba a la torre de Guzmán el Bueno (23).

Al fons a la dreta la torre de la Atalaya i el llenç de muralla que es tanca sobre el mur del Castell, que avança imponent cap a l’oest.

Murallas de Tarifa, Cadiz

Al segle XIV es va construir una segona coratxa entre el castell i la torre albarrana de Guzmán el Bueno, on s’obria la porta del Mar, que permetia accedir al port per una rampa.

La porta presenta un arc lleugerament apuntat.

Al mateix temps es va obrir la porta de la Coracha sobre la coratxa d’època almohade, que permetia l’accés al recinte del Raval, establint-se una comunicació des del Raval amb el port. Actualment aquesta altra porta és la que serveix d’accés al Castell.

La torre de Guzmán el Bueno (23) és una torre albarrana del Castell de base octogonal, construïda en fàbrica de tàpia segons la tècnica almohade al segle XII. Actualment molt modificada amb carreus i maçoneria.

Tenia la funció de reforçar la defensa del front oest del Castell.

Està separada uns 40 metres del Castell i unida a ell per una coratxa amb adarb i doble parapet.

La circumferència envoltant de l’octògon té uns 14,5 metres de diàmetre. L’alçada original era d’uns 25 metres, però després dels desperfectes patits al segle XIV va quedar reduïda la seva alçada. Es va reparar amb addició de carreus i va permetre la col·locació d’artilleria al seu terrat.

Per la seva posició i alçada va haver de servir de talaia principal integrada en el sistema de merlets de guaita i comunicació.

Castillo de Tarifa, Cadiz

Castell de Tarifa o de Guzmán “el Bueno”

No ens va ser possible visitar-lo per problemes d´horari. Ens queda, però, la imatge de la seva impressionant planta massissa.

El castell és de tipus urbà defensiu de costa (veure: Els Castells medievals a Espanya. Tipologies).

Assentat sobre un sortint rocós davant del mar, De planta trapezoidal, amb quatre fronts de muralla amb torres i una superfície d’uns 2.000 metres2. Els murs tenen una alçada d’uns 10 metres i un gruix que arriba als 3,60 metres a la porta principal.

Al segle X tenia 15 torres rectangulars que sobresortien al llarg dels quatre murs.

La localització de la fortalesa al costat de l’Estret de Gibraltar, al lloc més meridional de la Península Ibèrica, li va valer la denominació de l’últim castell d’Europa. De fet, la seva ubicació estratègica el va convertir, durant segles, a la porta d’entrada i sortida al Vell continent. El castell de Tarifa és popularment conegut com el castell de Guzmán “el Bueno” per la història protagonitzada per aquest personatge amb tints llegendaris.

Aquest castell mil·lenari, declarat Monument Historicoartístic el 1931, és la fortalesa d’origen califal més ben conservada de al-Àndalus.

Aquesta fortalesa medieval s’assenta, probablement, sobre un nucli romà primitiu. Gràcies a la làpida inscrita situada a la part superior de la porta que mira a Occident, se sap que el califa Abd al-Rahman III va ordenar la construcció d’un bury (castell) al mes de safar de l’any de l’Hègira de 349, és a dir, a l’abril de l’any 960. Per tant, es tracta d’una obra omeia, els llenços de la qual estan construïts amb l’aparell típic de carreuat de llarg i través a l’ús cordovès.

Castillo de Tarifa, Cadiz
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

La porta actual, porta de la Coracha, que donava accés al recinte del Castell des del Raval, està situada al costat de la torre de Guzmán el Bueno i s’accedeix a l’espai entre les coratxes almohade del segle XIII i la exterior cristiana.

L’interior esta força ben conservat després de servir per a la plana major de la Comandància Militar. Actualment propietat de l’Ajuntament,

Es pot visitar de dimecres a diumenge al matí. A més a més, conté el Centre d’Interpretació del Castell i part del Museu d’Història de la Ciutat.

Muralla de la Medina

La muralla de la Medina seguiria el mur nord del Castell cap a l’est. En ampliar-se el recinte emmurallat per incorporar el Raval, la muralla va quedar absorbida per les construccions urbanes que s’hi van adossar.

Es conserva la porta d’entrada a l’antiga ciutat islàmica, que es coneix com a porta de la Almedina. La veurem en recórrer l´interior de la ciutat.

Muralla de la Alameda

Travessant el carrer Sancho IV el Bravo, per on discorria el rierol, s’inicia la muralla envoltant del Raval.

La muralla de la Alameda constitueix el costat de ponent d’aquest recinte d’ampliació.

Les torres de defensa d’aquest tram han desaparegut, però en queda visible un important llenç (25).

Murallas de Tarifa, Cadiz

Cap a la part nord s’obre el boquete de la Alameda, pel qual es va donar sortida al Raval.

Boquete de la Alameda,, Murallas de Tarifa, Cadiz

Al costat de  boquete se situava la torre de la Santísima Trinidad (26).

Ja a la cantonada occidental de la muralla es troba la torre de San Sebastián o torre Oscura (27).

Torre cantonera emmerletada, on es visualitza com s’adossen les cases a la muralla.

Murallas de Tarifa, Cadiz

Entre la torre de San Sebastian i la porta de Jerez, la muralla del Raval no mostra cap signe de mur ni de torre.

Hem arribat al punt d´arrencada del recorregut per l´exterior de les muralles de Tarifa.

Recorregut per la Tarifa monumental

Tarifa monumental, Cadiz (Google-maps-2022-02-23)
Monuments de Tarifa (Google maps 2022-02-23)

Després de recórrer el circuit exterior de les muralles ens endinsarem a la ciutat.

Mirador d’Àfrica

Començarem el recorregut pel mirador d’Àfrica (1). Situat sobre la muralla de la Aljaranda, al sud de la ciutat sobre el mar de l’Estret, entre les torres 19 i 21.

El mirador forma una plaça i ens situa a la posició dels defensors del recinte des d’aquesta posició. El que apareix com a muralla des de l’exterior, és un mur de contenció des de l’interior, ja que el terra fa les funcions d’adarb.

Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz

Les diverses torres d´aquest tram també les observem des de l´interior, començant per la torre del Miramar.

Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz
Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz

Un simbòlic canó de defensa sobre un poc creïble muret de carreu.

Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz

Com el seu nom indica, mirador d’Àfrica, des d’aquest punt el mirador ofereixen una completa panoràmica de la costa del Marroc fins a la muntanya Hacho a Ceuta, a la part més oriental.

Al centre sobresurt la muntanya Yerel Musa (Abila) (851 msnm), que configura l’altra columna d’Hèrcules sobre la costa africana de l’Estret -en discussió amb la muntanya Hacho (204)-, situat a l’entrada de l’Estret des del Mediterrani . Al costat nord la columna (Kaipe o Calp) se la considera que era el penyal de Gibraltar.

Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz

El dia era boirós, per la qual cosa la visió no era nítida, però sí que permet constatar l’estretor (14 quilòmetres) de l’Estret.

Mirant cap a ponent s’observa el port de Tarifa i, per darrere, l’ illa de Tarifa o de las Palomas, punt més meridional d’Europa.

Puerto de Tarifa e Isla de las Palomas, Cadiz

Mirant cap a l’interior de la ciutat, podem observar el tancament de la plaça. L’edifici cantoner exterior correspon a l’edifici neomudèjar del col·legi Cervantes que veurem tot seguit a la plaça de Santa Maria.

Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz

Cap a llevant, el conglomerat urbà de cases blanques, on sobresurt lleugerament la torre de l’església de San Mateo (12), a més de l’interior de part de la muralla de la Calzadilla de Téllez.

Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz
Mirador de Africa, Tarifa, Cadiz

Cap a llevant destaca l’espadanya de les ruïnes de l’església de Santiago (2), que es troba adossada la muralla.

Plaça de Santa María o de la Ranita

A tocar del Mirador s’arriba a la plaça de Santa María, també anomenada plaça de la Ranita (3), que acull algun dels edificis més interessants de Tarifa.

Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz

La plaça està formada per una zona enjardinada, al centre de la qual es troba una font estrellada octogonal amb granotes a les puntes (de les quals quedaven 6).

Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz
Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz

Presidint la plaça, al número 3, se situa l’Ajuntament (4).

El seu costat dret l’ocupava el Museu Municipal (5), i a la seva esquerra una casa senyorial.

Ayuntamiento, Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz

A la cantonada sud una obertura tancada comunica amb dues torrasses del Castell i amb l’església de Santa Maria (6) del segle XIV d’estil gòtic-mudèjar. Es pressuposa que aquell lloc havia estat ocupat per la mesquita musulmana.

Ayuntamiento, Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz

Al seu costat, un edifici del segle XVIII, on s’ubicava el Pòsit o magatzem de grans (7). El presideix l’escut de la ciutat.

Posito, Tarifa, Cadiz
Posito, Tarifa, Cadiz
Posito, Tarifa, Cadiz

Tot seguit, una altra obertura permet observar l’extrem nord del mur del Castell.

Davant un gran edifici historicista neomudèjar del segle XX acull el col·legi Cervantes (8).

Colegio Cervantes, Tarifa, Cadiz

Un cop d’ull sobre el costat nord, amb cases de tall tradicional, deixen veure una altra perspectiva de la cúpula de l’església de Sant Mateu i sobre els terrats de Tarifa.

Colegio Cervantes, Tarifa, Cadiz
Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz
Plaza de Santa Maria, Tarifa, Cadiz

Porta de la Almedina

Descendint pel carrer es troba la porta de la Almedina (9) que ja hem esmentat que corresponia a una de les entrades a la Medina.

Puerta de la Almedina, Tarifa, Cadiz
Puerta de la Almedina, Tarifa, Cadiz

Carrer Guzmán el Bueno

El tram del carrer Guzmán el Bueno fins a la sortida de la ciutat està ocupada per sòlids edificis senyorials, tots blancs, encara que apareguin mostres de color d’acord amb la tradició popular.

L’edifici de la dreta mostra un caràcter institucional, amb un mosaic dedicat a “Ntro. Padre Jesús Nazareno en conmemoración del 375 aniversario de la fundación de su Hermandad. 1643-2018”. No he sabut trobar referències a aquest edifici.

Calle Guzman el Bueno, Tarifa, Cadiz
Calle Guzman el Bueno, Tarifa, Cadiz

Davant, adossada al Castell el que semblen ser cases senyorials.

Fora ja del recinte emmurallat, i al peu de la torre de Guzmán el Bueno, es va instal·lar un monument dedicat a Sancho IV el Bravo (10) en commemoració del VII centenari de la presa de Tarifa el 1292.

Monumento a Sancho IV, Tarifa, Cadiz

El principi del passeig de la Alameda va ser el lloc escollit per destinar un monument a Guzmán el Bueno (11), obra de l’escultor Manuel Reine Jiménez, erigit en commemoració de VII centenari dels successos històrics (1294).

Monumento a Guzman el Bueno, Tarifa, Cadiz

Des d’aquesta posició s’observa el llenç de muralla del costat de la Alameda que hem vist amb el número 25 en seguir el recorregut del recinte emmurallat.

Carrers Sancho IV el Bravo i General Copons

Ens endinsem a la ciutat medieval pel carrer Sancho IV el Bravo que s’ha construït sobre la llera de la riera Angorilla que travessava Tarifa entrant per la porta del Retiro al costat de llevant.

La seva característica principal és que segueix el recorregut sinuós que dibuixava la riera de forma contínua entre les dues portes dels costats est i oest del recinte. A més, les necessitats d’amplitud de la llera han deixat al plànol urbà un carrer ample i continu en comparació amb la trama de l’urbanisme estret i tortuós de la ciutat musulmana d’origen.

Els carrerons que parteixen d’aquesta via ofereixen imatges típiques d’una ciutat musulmana, més o menys estreta i sinuosa. Així com elements propis de l’arquitectura popular de la zona, dominada pel color blanc de les façanes i les cobertes en forma de terrat sobre cases generalment de dues plantes.

Calle Sancho IV, Tarifa, Cadiz
Calle Sancho IV, Tarifa, Cadiz
Calle Sancho IV, Tarifa, Cadiz

Seguint el carrer arribem a l’església de San Mateo (12). Construïda a principis del segle XVI en estil gòtic, la portada barroca és del 1774 amb disseny de l’arquitecte Torcuato Catón de la Vega.

El color gris de la façana contrasta amb el vermellós de la torre quadrada, d’una altura discreta.

Iglesia de San Mateo, Tarifa, Cadiz

La riera torçava seguint pel costat de l’evangeli, que ara pren el nom de carrer General Copons fins a assolir la porta del Retiro, per la qual hem passat en el recorregut de les muralles.

Calle General Copons, Tarifa, Cadiz
Calle General Copons, Tarifa, Cadiz

Carrers San Francisco, Santísima Trinidad i plaça del Ángel

Retrocedirem fins entrar pel carrer San Francisco per l’interior del recinte del Raval.

Calle San Francisco, Tarifa, Cadiz

A les façanes apareixen una gran diversitat d’elements i detalls ornamentals i constructius en què s’atura la mirada.

Una imatge pròpia de l’arquitectura popular: la finestra amb reixa i gelosia.

Calle San Francisco, Tarifa, Cadiz
Calle San Francisco, Tarifa, Cadiz
Calle San Francisco, Tarifa, Cadiz
Calle San Francisco, Tarifa, Cadiz

El carrer San Francisco acaba al carrer Santísima Trinidad que recorre seguint les cases adossades a la muralla de la Alameda.

Calle Santísima Trinidad, Tarifa, Cadiz
Calle Santísima Trinidad, Tarifa, Cadiz

A mig recorregut s’obre una placeta, la plaça del Ángel, on se situa l’església de San Francisco de Asís (13). Construïda al segle XVI i reconstruïda al segle XVIII.

Iglesia de San Francisco, Tarifa, Cadiz

El pòrtic es relaciona amb les formes ornamentals del sud portuguès.

El final del carrer Santísima Trinidad aboca a l’entrada del mercat Publico de Tarifa (14), d’estil historicista neomudèjar.

Mercado Publico, Tarifa, Cadiz

Boquete de la Alameda

En aquest punto s’ubica el boquete de la Alameda.

A l’interior de l’arc d’entrada hi ha un mural de ceràmica amb disseny de Manuel Reiné, fill predilecte de la Ciutat i realització en rajoles de la ceramista Mari Luz Muñoz, també tarifenya, del 2014.

Es recreen la tradició marinera d’altres temps en què encara no existia el port pesquer, amb els vaixells encallats a la platja. A més, mostra l’especejament de la tonyina en un context de treball manual i artesà, atenent a la importància que la pesca de la tonyina té per a aquest territori.

Boquete de la Alameda, Tarifa, Cadiz

A la part exterior de la muralla, i adossat a aquesta, s’hi ha construït el Teatre Municipal (15). Al costat hi ha l’Oficina de Turisme.

Teatro Municipal, Tarifa, Cadiz

Castell de Santa Catalina i búnquers

Fora del recinte urbà, i davant de l’Illa de Tarifa, hi ha el turó fortificat de Santa Catalina.

És un enclavament defensiu estratègic amb construccions defensives de diferents èpoques.

Sobre les ruïnes de l’anterior fort es va construir entre 1929 i 1931 un castell palau d’estil neorenaixentista, el castell de Santa Catalina (17).

Durant la Segona Guerra Mundial, el 1940 es van incorporar sis nius de metralladora i el 1954 dos búnquers.

Castillo Santa Catalina y bunqueres. Tarifa, Cadizgoogle

L’allau de visitants, i la impossibilitat de trobar aparcament a les proximitats de l’entrada al pont, ens van fer desistir d’apropar-nos a l’illa de Tarifa.

Illa de Tarifa o de las Palomas

Monumentos Tarifa, Cadiz(Google maps 2022-02-23)
Monuments de Tarifa (Google maps 2022-02-23)

Davant la costa de Tarifa s’alça un illot, l’Illa de Tarifa o de las Palomas (19). És una illa planera que al llarg del temps ha estat utilitzada com a punt d’atac o defensiu.

Segons es diu, va ser aquí on l’any 710 es van assentar les tropes de Tarif Abu Zara, comandant de Tàriq ibn Ziyad, per inspeccionar sobre el terreny les defenses visigodes de la zona, que va trobar desprotegida, previ a la penetració musulmana al any següent, l’any 711.

Al segle XIX es va constituir en un conjunt fortificat, que queden restes de muralles i bateries, així com de la torre del segle XVI, reconvertida en far de Tarifa (20) al segle XVIII.

Tarifa, Cadiz, en 1567 segun Antón van der Wyngaerde

Actualment unida al Continent pel pont que nominalment fa de Frontera entre el Mar Mediterrani-Oceà Atlàntic (18)

La fotografia de la Diputació de Cadis mostra espectacularment la disposició de l’illa de las Palomas i la seva relació amb la ciutat de Tarifa.

Tarifa, Cadiz
(Foto: Diputación de Cádiz)

Aquí acaba pel sud el Continent Europeu (21), i aquí finalitzem el nostre recorregut per la ciutat de Tarifa.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.