Villaciervitos i Villaciervos són dues localitats a la Comarca de Sòria on perviuen trets de l’arquitectura popular pinariega, amb la característica particular a Villaciervitos d’un urbanisme basat en la illa urbana de model “majada”.

Villaciervitos i Villaciervos (Sòria)

Villaciervitos y Villaciervos, Soria (Google earth 2022-07-19)
Villaciervitos i Villaciervos (Google earth 2022-07-19)

Villaciervitos i Villaciervos. Comarca de Soria. Sòria

Comarca: Comarca de Soria. Província: Sòria. Com. Autònoma: Castilla y León

Villaciervitos: Coordenades: 41°45′10″N 2°38′22″O. Altitud: 1163 msnm. Població: 23 habitants (2021)

Web: ayuntamiento

Villaciervos: Coordenades: 41°45′43″N 2°37′35″O. Altitud: 1183 msnm. Població: 49 habitants en la localitat i 72 en el municipi (2021)

Web: ayuntamiento

Visita: 2021

villaciervitos-i-villaciervos-soria
Mapa de situació de Villaciervitos i Villaciervos (Google maps 2022-07-21)

Villaciervitos i Villaciervos. Comarca de Soria. Sòria

En llegir el capítol escrit per AC.: “Villaciervitos–Conjunto urbano completo”, en el libro Edificios y conjuntos de arquitectura popular en Castilla y León (8. Soria, pp. 322-325), em va despertar l’interès per visitar-lo.

En aquest Post presento el resultat de la visita, complementat amb un recorregut per Villaciervos, capital del municipi.

El territori

Ens trobem al territori de la Comarca de Sòria, en plena muntanya del Sistema Ibèric, terra de pastures i ramaderia fonamentalment ovina. Encara que era zona de pas dels bestiars transhumants, també es practicava una ramaderia que no emigra i que roman tot l’any a la zona, aprofitant les pastures que la seva altitud per sobre dels 1.100 msnm li proporcionava tot l’any.

Per mantenir aixoplugat i protegit el bestiar oví a tota aquesta zona, i molt particularment a les províncies de Sòria, Burgos i Guadalajara, es construïen des de temps immemorials pletes (apriscos) que, seguint la mateixa estructura constructiva, reben denominacions diverses segons les zones. Així tenim, tainas, majadas, tenadas, cabanes o cabanyes i corrals en sentit més genèric, entre d’altres.

L’estructura de les pletes, o tainas o majadas a Sòria, estan formades per una enorme cabana amb l’esquelet format per un sol pòrtic llarg a voluntat i sostingut per tants pilars com aquesta longitud requereixi.

El mur de pedra que delimita la taina ha de ser prou resistent per suportar la pressió de les ovelles i cabres al seu interior. La coberta primitiva era de palla i herbes de la zona. També va evolucionar cap a cobertes de teules corbes, com mostres les dues fotografies següents.

Aprisco, Taina soriana

Al model més simple, a l’interior, tan llarg com es vulgui, una filera de troncs d’arbre, puntals o pilars al llarg de l’eix central, generalment sobre suports de pedra per preservar-los de la humitat, suporten el carener, en una línia de troncs sobre els pilars, formant una teulada a dues aigües. Recolzats al mur i al carener es col·loquen una successió de troncs més prims, el cavall o vertent, sobre les quals es construeix la coberta o teulada. Els troncs usats eren generalment d’om, roure o pollancre.

Si l’amplada del pòrtic és més gran, l’estructura de suport interior pot ser més complexa. La longitud més gran pot portar a dividir l’estada amb murets que separin diferents ramats.

Interior de un Aprisco, Taina soriana
(Fotograma de: doydasdavid)

Villaciervitos

La introducció anterior ens ha de servir per comprendre la singularitat de l’estructura urbana de Villaciervitos.

En observar les construccions i la forma d’agrupament distingim dos tipus de morfologia. La dominant és un conjunt d’illes urbanes allargades (ah) (n’he assenyalat vuit a la perspectiva aèria), amb coberta a dues aigües i amb el cavallet paral·lel a la línia de carrer. Totes amb l’entrada a les cases al mur orientat al migdia.

Més o menys intercalades de forma aleatòria, edificacions individuals quadrangulars, majoritàriament amb la coberta a quatre aigües, en menor nombre. En general aquestes edificacions són més modernes i algunes actuals.

L’atenció la centraré en l’estructura de les illes, que correspon a l’edificació primitiva de la localitat.

L’entrada sobre Villaciervitos al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (1846-1850)  de Pascual Madoz serveix gairebé perfectament per presentar la localitat actual, llevat que ja no existeix l’escola i, per tant, tampoc el míser mestre:

Villaciervos de Arriba o Villaciervitos. Aldea del ayuntamiento de Villaciervos de abajo, en la provincia y partido judicial de Soria (3 leguas), audiencia territorial y capitanía general de Burgos (20), diócesis de Osma. Situación en terreno quebrado con clima frío; tiene 18 casas; escuela de instrucción primaria a cargo de un maestro que percibe una corta dotación; hay una iglesia parroquial (San Juan Bautista (sic)) servida por un cura y un sacristán; confina el término con los de Villaciervos de Abajo, Ontalbilla y Rivamilanos; dentro de él se encuentran varias fuentes de buenas aguas; el terreno es quebrado y de mala calidad. Caminos: los locales y la carretera de Soria al Burgo. Correo: se recibe despacho en Soria. Producción: trigo, cebada, centeno, avena, algunas legumbres y buenos pastos con los que se mantiene ganado lanar. Población, Riqueza y Contribución: con Villaciervos de abajo.”

La visita a Villaciervitos

Villaciervitos, Soria (Google earth 2022-07-24)

Pròxim a de la carretera N-122 Sòria-Valladolid, a 20 quilòmetres a l’oest de la ciutat de Sòria, es localitza Villaciervitos, actualment amb 23 habitants i tendència decreixent.

L’illa urbana com a extensió de la taina

Al text citat com a referència, l’autor AC. centra la seva atenció en la relació estructural entre les taines o majadas amb les illes urbanes que constitueixen l’estructura morfològica del poblat. En els seus orígens sembla que devia tenir entre 4 i 7 illes, amb una vuitena (h) que sembla un raval.

Cadascuna d’aquestes illes, entre uns 50-60 metres de llargada, està formada per 4 o 5 cases adossades que en la seva morfologia exterior adopten la forma d’una pleta, en què el cavallet de la teulada recorre paral·lelament longitudinalment els murs de la pleta, amb orientació est-oest, formant una coberta contínua a dues aigües de teules àrabs vermelles. D’aquesta manera, l’accés als habitatges es produeix per la façana de ràfec de l’illa, sempre pel costat del migdia; mentre que la façana posterior, orientada al nord, no tenen cap entrada, o entrades de treball.

Villaciervitos, Soria

Un element que marca la diferència respecte d’una taina de bestiar és l’existència de grans xemeneies pinariegas

La casa pot tenir una o dues plantes. A les d’una planta, la similitud arquitectònica amb les taines és la més evident. Amb el pas dels anys alguna casa pot haver passat d’un nivell a dos, trencant l’estructura global.

L’element base de cada habitatge (i pràcticament únic) és un pòrtic de tres obertures, porta i dues finestres laterals, en què la biga carenera corre paral·lela a la façana, definint els dos plànols de la coberta. I la gran xemeneia cònica pinariega. Això és tot allò essencial i gairebé l’únic. La resta és tan sols repetició i complement. I és en la manera de repetir-se la unitat fonamental en què rauen les diferències.

La primera diferència es produeix en alçada. La majada, casa d’ovelles, no pot ni necessita més d’una planta. Però la majada feta casa la pot necessitar. Doncs bé, sense modificar en res la seva estructura, sense adoptar cap solució estructural nova, el sistema es duplica en altura, és a dir, es repeteix sobre la planta baixa a una altra primera.

La segona diferència també és de repetició de l’element bàsic, però aquesta vegada en horitzontal. L’element base o pòrtic inicial es pot repetir, al llarg d’un eix perpendicular al pla que el conté, tantes vegades com calgui. En aquesta capacitat de créixer longitudinalment conservant la seva amplada (la pròpia del pòrtic), es basa l’extraordinària longitud de les illes de Villaciervitos. Ja he assenyalat que se situen entre els 50-60 metres per illa.

La llarga façana sota ràfec es va fragmentant a cada habitatge que, cap a l’exterior, mostra la disposició de la porta d’entrada situada al centre, amb una finestra a banda i banda. En el cas de les cases de dos nivells, al pis superior es reprodueixen tres obertures.

La llarga façana sota ràfec es va fragmentant a cada habitatge que, cap a l’exterior, mostra la disposició de la porta d’entrada situada al centre, amb una finestra a banda i banda. En el cas de les cases de dos nivells, al pis superior es reprodueixen tres obertures.

L’illa (a) mostra l’estructura i la diferència. La llarga façana sota ràfec, la continuïtat del cavallet, la porta amb finestres laterals, el doble nivell d’alçades, així com la possibilitat que col·lateralment no es dediqui a habitatge sinó a una nau, possiblement carretera (a l’esquerra). Sobresortint les xemeneies troncocòniques pinariegas.

Villaciervitos, Soria

Els murs són de maçoneria de pedra vista, amb els cantons dels extrems de l’illa reforçades per carreuat i en alguns casos carreus, i la coberta de teules romà-àrabs.

L’illa (b) ens mostra aquests detalls. Aquí la reconstrucció de la casa a dos nivells significa trencar l’estructura de picada, en alçada i en amplada.

Villaciervitos, Soria
Villaciervitos, Soria

A la casa cantonera de ponent d’aquesta illa sobresurt la xemeneia cònica.

Villaciervitos, Soria

Finalment, com assenyala AC., només un detall diferencia el caseriu d’un conjunt de majadas: El poblament de cases per a ovelles no té església, lògicament, manca de casa de Déu. No així Villaciervitos, que la té com a norma obligada. Villaciervitos té església i romànica.

Cal conjecturar que Villaciervitos fos originàriament un conjunt de majadas. L’única objecció estaria a considerar la densitat dels elements que integren el poblat, menor en el cas de ser picada, major en el cas de Villaciervitos. Però és fàcil suposar una densitat menor en principi. A mesura que nous habitatges o antigues majadas convertits en habitatges fossin apareixent, la densitat augmentaria. Res no impedeix la conjectura. Perquè la identitat en forma i estructura entre majadas i habitatges del tipus Villaciervitos és total.

Seguint el recorregut, l’illa (c) apareix com una de les més emblemàtiques. Pel costat meridional mostra un conjunt uniforme de dos nivells, amb la distribució canònica de porta i finestres a cada casa.

Villaciervitos, Soria

Si ho observem pel costat septentrional, només obertures auxiliars. La modernització de les dues cases del fons manté la forma estructural, tot i que trenca amb la continuïtat i els materials.

Villaciervitos, Soria

Aquí podem veure exemples del model dominant a les obertures de les portes. La llinda de fusta es recolza en brancals de troncs toscament quadrats, també de fusta. Són freqüents les obertures de les finestres de carreuat de pedra i, en algun cas, de fusta.

Villaciervitos, Soria
Villaciervitos, Soria
Villaciervitos, Soria

Per sobre de l’illa (c) en paral·lel l’illa (d), també de cases de dos nivells. Aquí es veu com el carrer només és una via d’accés a les portes d’aquesta illa.

Villaciervitos, Soria

A l’altre extrem del carrer, vista aquesta illa des de llevant, les dues primeres picades no van arribar a reconvertir-se en habitatges, i així romanen encara.

Villaciervitos, Soria

Vista aquesta illa pel costat posterior tenim un perfecte exemple de l’estructura de picada de les illes.

A la primera fotografia de la situació actual la continuïtat queda trencada per l’enorme alçada i profunditat de l’edifici renovat a la part central, com ja s’observava a la fotografia anterior. Però estudiant aquesta localitat a través de Google Street View he pogut observar com era l’any 2010, quan hi va passar l’automòbil captant les imatges del recorregut. Es pot veure com era abans d’aquesta transformació, cosa que permet comparar-les i valorar l’estructura primitiva, representada a la fotografia consecutiva.

Villaciervitos, Soria. Google maps Street View 2022-07-23
Foto presa de Google maps-Street View, captada el gener de 2010 (Google maps 2022-07-23)

Més al nord, relativament allunyada, l’illa (g). En aquesta illa constatem la transformació ja antiga de la primera casa en una de grans dimensions de dues plantes; com es manté una picada; i com es converteixen en habitatges els tres següents, manifestant una evident pobresa.

Villaciervitos, Soria

Des d’aquest punt podem veure la part del darrere de l’illa (f). En aquesta illa la transformació més radical se situa a l’extrem occidental, on les dues últimes cases s’han transformat en una de dos nivells que manté l’alineació del cavallet, però desvinculat, amb finestres oberta al lateral sobre un corral on sembla haver-se transformat el tram anterior. Com dic, l’aparença només trenca visualment l’estructura.

Villaciervitos, Soria

Una casa (1) mostra l’estructura de casa carretera, que apareix en disposició perpendicular al conjunt perquè l’entrada a la casa carretera se situï a la paret testera truncada, orientada a sud, per la qual cosa el cavallet assumeix la direcció nord-sud. Aquí la casa s’ha aïllat amb algunes construccions auxiliars annexes, individualitzant-se respecte de les altres construccions.

Villaciervitos, Soria

La gran portalada carreter a l’entrada, la cuina-llar de foc pinariega més al fons. Tot i així, l’edifici manté l’estructura de picada.

La foto deixa veure la perpendicularitat respecte a l’illa (b) que comença a l’esquerra.

Villaciervitos, Soria
Villaciervitos, Soria

El resultat final d’aquesta estructura allargada, pràcticament paral·lela, només amb entrades pel costat del migdia, i repartides irregularment pel territori, és que no hi ha cap carrer en el sentit urbà de convivència. Hi pot haver veïnatge col·lateral, però no el carrer convivencial. Les cases aïllades que s’han anat intercalant posteriorment al conjunt tampoc han ajudat a crear territoris de veïnatge i convivència.

Construccions individuals aïllades

Els grans espais buits que la disposició irregular de les pomes deixava van permetre la incorporació d’un altre tipus de construccions.

A l’extrem sud-oest es localitzava la ferreria (2), on es pot veure el poltre de ferrar a l’exterior.

Villaciervitos, Soria

A prop d’alguns petits corrals individuals (3).

Villaciervitos, Soria

No he trobat cap rastre d’on es podia trobar l’escola d’instrucció primària que cita Madoz.

El més nombrós són les cases individuals construïdes fins a l’actualitat, amb predomini a la planta quadrangular, la majoria de dos nivells, i amb coberta a quatre aigües.

Villaciervitos, Soria
Villaciervitos, Soria
Villaciervitos, Soria

Evidentment, aquestes darreres construccions trenquen la lògica que articulava el poblat recolzat en l’estructura de l’arquitectura de les pletes de bestiar oví.

Església romànica de San Blas

Però ara convé indicar la significativa posició que presenta l’església al conjunt. Està simplement aquí, sense cap accent en la seva postura, sense cap mostra d’haver plantejat la menor opció, positiva o negativa, en l’elecció del lloc que ocupa. Aquest lloc anònim que sol ser assenyalat, principal, excel·lent. L’església, a Villaciervitos, participa amb la resta dels elements del poblat dels mateixos avantatges o desavantatges de posició que qualsevol. En aquest detall, l’església se sotmet a la norma plana. Ni la pròpia església és més (tampoc menys) que qualsevol altre element, que qualsevol altra illa.

Així, l’església de San Blas està situada aïllada a 150 metres a ponent de la darrera casa del conjunt urbà. Sembla més la posició d’una ermita que no pas de l’església parroquial.

Com a curiositat, cal assenyalar que a Madoz els noms de les esglésies de Villaciervitos i Villaciervos apareixen intercanviats.

Si ens situem a ponent podem veure clarament la localització marginal respecte al caseriu.

L’església de San Blas és romànica, probablement de finals del segle XII o principis del XIII. S’hi adossa el cementiri.

Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria
Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

De planta d´una sola nau, amb absis semicircular i presbiteri. La portada d´entrada pel costat de l´epístola. Té adossada una sagristia i una espadanya.

Planta de la Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

Els murs són de maçoneria amb arrebossat, excepte a la portada, a les cantonades i a la part superior de l’espadanya, que són de carreus.

La portada de doble esqueixada és de tres arquivoltes de mig punt en gradació en un ressalt avançat, que recolzen en cimaci sense capitell i brancals.

Protegeix la portada una volada, suportada per mènsules.

Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

Els dos arcs exteriors són llisos, mentre que la brancal i l’arc interior i el cimaci presenta una sanefa esculpida.

Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

 

Només s’han conservat originals les tres mènsules de l’esquerra de la volada, amb un element vegetal, un cap d’animal i dues persones en una actitud amorosa.

Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

A la coberta, a dues aigües, només s’ha conservat la cornisa i les mènsules de l’absis i del presbiteri. Les del cos del temple van desaparèixer amb la darrera reforma.

Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

Amb posterioritat es va allargar el mur dels peus del temple per construir adossada una espadanya de dues obertures, amb campanes. He de reconèixer que és la primera vegada que veig una espadanya construïda en aquesta posició respecte al temple.

Iglesia romanica de San Blas, Villaciervitos, Soria

A les ressenyes sobre l’església es destaca l’interès de la pica baptismal.

Villaciervos

A 1,5 quilòmetres de Villaciervitos, en direcció nord-est, es localitza Villaciervos, la capital del municipi. Em sembla interessant recórrer aquesta localitat per comparar-la amb Villaciervitos.

Recorro novament a Pascual Madoz per situar-me en les seves característiques, i podré observar que, igual que a Villaciervitos, no han canviat tant aquestes en gairebé dos segles.

Villaciervos de Abajo: Lugar con ayuntamiento. que lo forma con Villaciervitos en la provincia y partido judicial de Soria (3 leguas), audiencia territorial y capitanía general de Burgos (20), diócesis de Osma: Situación. En llano al pie de la sierra del Pico en la carretera del Burgo a Soria goza de buena ventilación y clima sano: tiene 130 casas; la consistorial; escuela de instrucción primaria cargo de un maestro dotado con 40 fanegas de trigo; una iglesia parroquial de entrada (San Blas (sic)) servida por un cura y un sacristán: confina el término con los de Fuentetoba, Villaciervos de arriba, Carbonera y Ontalbilla; dentro de él se encuentran varias fuentes de buenas aguas, una ermita y una cueva en la que se ven raras petrificaciones formando caprichosas figuras: el terreno que participa de quebrado y llano, es de inferior calidad. Caminos: los locales y la indicada carretera que pasa por la población. Correo, se recibe y despacha en Soria. Producción: trigo común, cebada, centeno, avena y buenas yerbas de pasto y siega con los que se mantiene ganado lanar y vacuno. Industria: la agricultura y recriación de ganado. Comercio: esportación del sobrante de frutos, ganado y lana, é importacion de los artículos que faltan. Población con Villaciervitos 122 vecinos, 490 almas. Capital imponible: en igual forma, 102,666 reales 13 mrs.”

Recordem que la població el 2021, era de 49 censats, i de 72 amb Villaciervitos.

Tampoc no hem vist a Villaciervos indicis de l’escola d’instrucció primària.

La visita a Villaciervos

Villaciervos, Soria (Google earth 2022-07-24)
Villaciervos (Google earth 2022-07-19)

Una altra població de Sòria sense plaça ni centralitat urbana, com hem vist a Villaciervitos o a Aldealpozo, al costat est de Sòria, també sobre una carretera nacional.

Com a morfologia urbana podríem repetir gairebé exactament el que s’hi va dir a Aldealpozo.

El caseriu disposat dins d’un rectangle d’uns 475×100 metres, sobre la carretera N-122 de Sòria a Valladolid, passant pel Burgo d’Osma, orientada d’est a oest.

Els habitatges i edificacions aïllades, o formant escassos conjunts entre mitgeres, d’un o dos nivells.

Tant l’Ajuntament com especialment l’antiga església parroquial, en disposició perifèrica respecte al nucli central.

És fàcil aparcar al costat sud de la N-122, al costat de la font amb abeurador (1). Un gran aparcament per a camions: l’Hostal el Ciervo ha de ser un bon lloc per a camioners.

Villaciervos, Soria

Torre del rellotge

A l’altra banda de la carretera s’alça la torre del rellotge (2), per darrere, l’edifici de l’actual església de la parròquia de San Juan Bautista, ara sí al centre.

La necessitat de referència d’un punt de centralitat a la localitat va fer que en una sessió extraordinària de l’ajuntament el 1893 s’aprovés la construcció de la torre del rellotge, una de les seves funcions seria “ajudar a orientar els veïns”. El projecte va ser realitzat el 1884.

Villaciervos, Soria

De l’any de construcció queda constància al forjat del campanile: 1884.

Villaciervos, Soria

L'edificació pinariega

Es conserven prou cases tradicionals pinariegas per passejar per la localitat admirant les formes d’aquestes construccions.

Les edificacions, seguint el model popular de casa pinariega, mostren la seva característica xemeneia troncocònica, cercant l’orientació al migdia, per aprofitar el sol en aquestes terres fredes a més de mil metres d’alçada. Fins i tot rebutjant obrir-se a la carretera, donant-li l’esquena, on estan situades al costat sud de la calçada.

Murs de maçoneria de pedra vista, amb cobertes a dues aigües formant grans faldons. Les cases aïllades tendeixen a tenir l’entrada a la testera, en molts casos tester truncat.

És fàcil fer aquests pocs metres per anar descobrint aquestes joies d’arquitectura popular que encara es conserven.

La següent seqüència de fotografies ens ho mostrarà.

Villaciervos, Soria
Villaciervos, Soria
Villaciervos, Soria
Villaciervos, Soria
Villaciervos, Soria

També són visibles corrals en el context urbà.

Villaciervos, Soria
Villaciervos, Soria
Villaciervos, Soria

Casa consistorial

Un edifici neo-tradicional acull la casa consistorial (3). Es nota la voluntat de voler entroncar amb l’arquitectura tradicional de la zona, però el resultat, segons el meu parer humil, no aconsegueix assolir el valor estètic dels models que acabem de veure, començant pel tractament dels materials constructius. Tot i això, val la pena tenir en compte la intenció. Cosa que no passarà a la nova església, com veurem.

Villaciervos, Soria

Antiga església de San Juan Bautista

A uns 250 metres, allunyada cap al nord i aïllada, es localitzava la antiga església parroquial de San Juan Bautista, juntament amb el cementiri.

Antigua Iglesia de San Juan Bautista, Villaciervos, Soria(Google earth 2022-07-26)
(Google earth 2022-07-26)
AntiguaAntigua Iglesia de San Juan Bautista, Villaciervos, Soria Iglesia de San Juan Bautista, Villaciervos, Soria(Google earth 2022-07-26)

Tot i que l’origen de l’església s’ha de remuntar al període romànic, la fàbrica de la nau principal correspon al segle XVI (1593). Al segle XVIII es va ampliar amb la capçalera i dues capelles laterals, una a cada costat obertes a l’exterior a la part central, així com la sagristia.

L’edifici és de maçoneria amb el consegüent reforç de carreus cantoners.

Al costat de l’epístola, un pati d’entrada, alineat amb la capella i el peu del temple, amb tres arcs de mig punt de rajola, dona pas a la portada.

Antigua Iglesia de San Juan Bautista, Villaciervos, Soria

La portada és d’arc de mig punt motllurat i de gran dovellatge. Sobre la clau la inscripció AÑO 1593.

Als peus de l’església s’alça una espadanya de dues obertures amb campanes.

El mur mostra un òcul d’il·luminació, amb els cantons reforçats amb contraforts.

Antigua Iglesia de San Juan Bautista, Villaciervos, Soria
Antigua Iglesia de San Juan Bautista, Villaciervos, Soria

L´interior és d´una nau i tres trams, separats per torals apuntats.

El temple es va tancar al culte religiós el 1973 i el 2007 es va subscriure un contracte de cessió d’ús de l’edifici a l’ajuntament, amb la rehabilitació i la reconversió posterior en centre cultural. Segons una fotografia publicada a una Comunicación de la Junta de Castilla y León, el següent és l’aspecte actual de l’interior del centre cultural.

Des de l’església podem apreciar la llunyania del caseriu.

Villaciervos, Soria

Parròquia de San Juan Bautista actual

A mitjan segle XX es va procedir a la construcció d’un nou temple parròquia de San Juan Bautista (4), ara situat al centre urbà, darrere de la torre del rellotge.

Crec que és un exemple de mala integració d’una edificació en un conjunt urbà amb un mas carregat d’una forta personalitat d’arquitectura popular soriana. Ni l’estètica, ni els materials encaixen al conjunt. A la casa consistorial s’apreciava un intent d’integració, que aquí considero que està totalment absent.

Fi de la visita

La doble visita que acabo de presentar ens ha permès recórrer dues localitats que mantenen en gran mesura el seu passat agrari tradicional, ancorades en unes activitats productiva agrícola-ramaderes del mateix tipus, on només ha evolucionat les tècniques productives, sense que hi hagi penetrat l’espai industrial, però tampoc el turístic.

Tot i això, les “modernitzacions” que es van introduint van alterant l’essència del lloc, per canvis en volumetria i en materials, que desnaturalitzen la unitat tradicional. Crear condicions d’habitabilitat amb els estàndards actuals no hauria de ser incompatible de mantenir la unitat exterior d’aquest conjunt etnogràfic únic en el cas de Villaciervitos.

Tot i no estar aïllats, sinó integrats a una carretera nacional, no per això estan deixant de sentir l’efecte de la despoblació, com també havíem vist a Aldealpozo.

El major interès crec que ha estat la percepció de la personalitat gairebé única de Villaciervitos, com a evolució del model de majada en un sistema residencial.

Finalment, constatar que van haver de ser pobles totalment agraris de població exclusivament pagesa, sense entroncaments amb la hidalguía, davant la total absència de vestigis de cases blasonades.

Bases d’informació

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.