El castell de Belmonte (Conca) representa un dels castells-palau de la baixa Edat Mitjana de Castella més importants, i que han arribat més complets fins als nostres dies, àmpliament museïtzat.

Castell de Belmonte (Conca)

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castell de Belmonte (Google earth 2022-07-02)

Castell de Belmonte. La Mancha de Cuenca. Conca

Municipi: Belmonte. Comarca: La Mancha de Cuenca. Província: Conca. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha

Coordenades: 39°33′29″N 2°41′49″O. Altitud: 800 msnm. Població: 1.180 (2021)

Web: castillodebelmonte

Bé d’interès cultural (BIC). Monument Nacional (1931)

Visita: 2022

Mapa de situació de Belmonte, Cuenca (Google maps 2022-05-27)
Mapa de situació del Castell de Belmonte (Google maps 2022-05-27)

Castell de Belmonte. La Mancha de Cuenca. Conca

El castell de Belmonte apareix com un dels castells-palau més destacats construïts a Castella al segle XV. Per això m’ha semblat interessant dedicar-li un Post específic, complementari del dedicat a la vila de Belmonte. Allà ja vaig presentar el context territorial i històric, per la qual cosa em remeto al contingut per no repetir.

Des de la llunyania, i en anar apropant-nos a la vila, es destaca el castell sobre un turó a l’extrem sud-est de la muralla.

Des del castell fins al caseriu antic s’observa un glacis sense construccions, delimitat a cada costat per la muralla que parteix de l’avantmur del castell.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Aquesta imatge antiga deixa veure clarament el glacis buit delimitat per les muralles que surten del castell.

Des del caseriu s’observa dominant la silueta de la fortalesa.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Una mica d'història del castell de Belmonte

El primer que cal destacar és que es tracta d’una construcció del segle XV, edificada de nova planta dalt d’un turó, sense cap construcció prèvia.

En uns onze anys, entre 1456 i 1467, es va alçar un edifici d’estil gòtic-mudèjar com a castell-palau per servir de residència palatina a don Juan de Pacheco (1419-1474), marquès de Villena, a la seva ciutat natal, Belmonte, com a cap del Marquesat. Consegüentment, és una construcció d’estil uniforme representatiu d’una època. Cal avançar que, al segle XIX es va introduir una reforma, que alhora també va ser uniforme d’estil, encara que aquesta vegada adaptada al gust francès de l’època.

Com assenyala  José Miguel Muñoz, que alguns castells com els de Belmonte, Guadamur o Garcimuñoz, es corresponen exactament amb el tipus més característic de castell senyorial baix medieval, en què els aspectes representatius de l’arquitectura com a símbol del poder i com a prototip d’ensomnis cavalleresques, ja gairebé innecessàries des del punt de vista militar, entonen en el seu decorativisme el cant de cigne d’una societat, la medieval, que arribava a la fi.

Pel que sembla, al traçat de l’edificació hi van contribuir, primer els germans Hanequín de Brussel·les i, finalment, l’arquitecte bretó Juan Guas, aportant les darreres novetats italianes al camp de la defensa artillera.

Muñoz considera que les solucions més exagerades d’habitabilitat i luxe desmesurat que reflecteix la seva bellesa a les diferents estances interiors de Belmonte, amb els seus teginats mudèjars especialment dissenyats per acompanyar les guixeries gòtic-flamenques de les portes i finestres, on les fantasies d’aquest castell -palau ens remeten a les més refinades realitzacions de la cort borgonyona, en una característica ambivalència entre el gòtic i el renaixentista, combinada amb la inspiració italiana de la seva planta.

Estem davant d’un dels millors exemples de com la traça d’un castell de la segona meitat del segle XV es planteja molt conscientment com una autèntica obra d’art, com un objecte únic i irrepetible, on la resta dels detalls, des de l’acurat recinte exterior a la riquesa decorativa dels interiors reforcen aquest significat.

El resultat és que tot ofereix un aire poc marcial i molt palatí, a més de tenir un cert aspecte d’una cosa imaginada, de castell somiat. Però aquesta disjunció entre fortalesa i palau és precisament el que caracteritza el destí d’aquestes mansions fortificades de la noblesa baix medieval castellana. Muñoz s’acaba preguntant si són castells o palaus; o són simplement caixes fortes per guardar els tresors de la família.

La fortalesa no va intervenir en cap acció bèl·lica, mentre que si va ser centre de conteses i polítiques palatines. Per exemple, en ell es va signar la pau entre els Reis Catòlics i don Juan Pacheco després que aquest hagués recolzat la causa de Juana la Beltraneja a la guerra civil castellana de 1475-1480 davant d’Isabel la Catòlica.

L’ús militar va quedar reduït a ser presó a la guerra de Successió (1700-1714), de l’exèrcit francès a la Guerra del Francès (1808-1814) y a la Gerra del 1936-39.

Després de ser abandonat pels francesos en greu estat de deteriorament, segueix un període de deteriorament posterior.

Entre 1857 i 1870, la llavors emperadriu consort de França, Eugenia de Montijo, hereva de la família Pacheco, va decidir la seva rehabilitació com a mansió palatina.

L’emperadriu va encarregar les obres d’ampliació i rehabilitació a l’arquitecte Alejandro Sureda que, segons diu una placa commemorativa al carrer que porta el seu nom a la vila, Próspero Merimé hauria recomanat a l’emperadriu, seguidor de l’estil de l’arquitecte francès Viollet- Le-Duc a les obres de restauració d’edificis militars a França. D’això en deriva l’estil francès de la reforma, clarament reflectit a les façanes interiors dels dos cossos d’edifici del castell.

El 1870, a causa del desterrament de l’emperador Napoleó III i d’Eugenia de Montijo, es paralitza la restauració. L’acabarà el duc de Peñaranda nebot de la Comtessa de Montijo, i diuen que el castell va servir com a niu d’amor.

Entre 1881 i 1885 va ser cedit com a convent als dominics francesos.

Nou període de decadència, quan el 1931 és declarat Monument d’Interès Nacional.

Torna a servir de presó i caserna durant la Guerra del 1936-39. Amb una rehabilitació intermèdia el 1943. Per fi, el 2010 s’obre al públic després d’acabar les darreres obres de rehabilitació i museïtzació per part de la Casa ducal de Peñaranda, propietària de l’edifici, en conveni amb les Administracions.

Actualment, la propietat i gestió continua sent privada durant 75 anys.

Estructura del castell

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castell de Belmonte, Conca (Google earth 2022-07-02)

La tipologia del castell de Belmonte és, segons la seva funció, castell-palau residencial; per emplaçament, de turó i en cert grau d’altiplà per l’entrada del costat de llevant; per origen, d’iniciativa senyorial; mentre que per moment de construcció i estètica, és gòtic-mudèjar d’època baix medieval del segle XV.

La fortalesa està constituïda per un cos central, el castell pròpiament dit, inscrit en un hexàgon amb torres circulars (T1 a T6) a cada cantonada, amb un total de sis, més una torre de l’homenatge (T7) quadrada inscrita a una de les cares.

Al seu voltant l’envolta una falsabraga (avantmuralla o barrera artillera) i la lliça. De planta aproximadament hexagonal irregular, que presenta un perfil ondulat, amb quatre cubs circulars artillers (a), dues portes protegides per altres dos cubs circulars cadascuna (b), més una porta auxiliar (PP) (la dels Pelegrins).

Els murs són predominantment de carreuó, amb carreus en algunes parts, d’un gruix que oscil·la entre 1,75 i 4 metres. Tots els murs de la fortificació, tant de l’avantmuralla com del castell, estan rematats amb merlets esglaonats.

A la part planera del costat de llevant es va obrir un fossat sec, amb un pont llevadís per accedir a la porta del Camp. Actualment, el fossat està parcialment emplenat a la zona de la porta. La presència del pont actual és purament simbòlica.

Dels llenços exteriors nord i sud-oest, parteixen les muralles que envoltaran el caseriu de Belmonte.

D’aquesta manera, la porta del Camp correspon a l’entrada des de l’exterior, i les altres dues, la porta de la Vila i la porta dels Pelegrins o de Sant Jaume, que s’obren cap a l’interior de la vila. Totes van estar dissenyades per accedir-hi a través d’un pont llevadís, encara que el de la porta dels Pelegrins mai no es va arribar a executar.

L´edifici del castell s´articula al voltant d´un pati d´armes de forma pentagonal. El pentàgon es recolza sobre una base rectangular, situada al costat de llevant, i es tanca per dos costats segons un triangle equilàter, el vèrtex del qual està orientat a ponent.

Al costat més gran de la base rectangular s’intercala al centre la torre de l’homenatge (T7), mentre que la porta d’entrada a l’interior del recinte (PI) s’obre asimètricament al segment sud d’aquest costat, entre la torre de l’homenatge i la torre 1 (T1).

Els costats del triangle constitueixen els dos cossos residencials de tres nivells d’alçada. Tot el perímetre superior està format per un camí de ronda continu que enllaça totes les torres, inclosa la torre de l’homenatge, amb els merlets esglaonats a tot el recorregut.

La visita al Castell de Belmonte

Dividiré el recorregut en dues parts. Primer seguint tot el circuit exterior. En segon lloc, fent el recorregut complet per tot l’interior, des de l’avantmuralla i la lliça fins al camí de ronda, passant pels cossos residencials.

L'exterior del castell

Al Post sobre Belmonte, durant el recorregut per les  muralles vam tenir ocasió de visualitzar l’avantmuralla i el castell sobresortint. Resseguim amb una mica més de detall aquest recorregut.

L’abordatge de l’avantmuralla o barrera artillera l’efectuarem pel costat nord (N), al punt d’entroncament amb la muralla urbana.

De dreta a esquerra sobresurten les torres 4 i 5 (T4 i T5), que delimiten el llenç del cos nord del castell.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Tant els murs de l’avantmuralla com els del castell estan culminats per merlets esglaonats.

Sobre la barrera artillera es van situant les galledes de defensa (a). Al castell torres T4, T5 i T6.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Atès que el terreny del costat est (E) és planer. Per això, es va introduir un fossat sec per augmentar el poder defensiu.

Castillo de Belmonte, Cuenca

A l’esquerra apareix la torre de l’homenatge (T7) al costat de la torre 6 (T6), així com es visualitzen les torrasses de defensa (b) de la porta del Camp (PC), amb el pont llevadís (PL).

Sota el pont llevadís no s’ha conservat el fossat sec. No acabo d’entendre per què. Protegint la porta dos cubs (b).

Hem passat al costat sud (S). La perspectiva, ara de dreta a esquerra, mostra: la porta del Camp (PC) i l’avantmuralla amb torrasses defensives (a); al castell la torre de l’homenatge i les torres T1, T2 i la T3.

Castillo de Belmonte, Cuenca

D’aquest costat sud-oest parteix el costat sud de la muralla urbana.

Castillo de Belmonte, Cuenca

A partir d´aquí, l´avantmuralla recorre l´espai intern de la fortificació inclòs dins el perímetre de la muralla urbana.

Entre les torres 3 i 4 (T3, T4) a l’avantmuralla s’obre la porta de Pelegrins (PP).

Castillo de Belmonte, Cuenca

En aquesta zona interior (O), orientada a ponent, la porta de la Vila o de la Beltraneja (PV), amb les torrasses defensives (b). Darrere, de dreta a esquerra, les torres T2, T3, T4 i T5. A l’apartat següent insistiré una mica més en aquesta zona.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La bona perspectiva que ofereixen les torres des de l’exterior aconsella incloure’n l’aproximació visual abans d’entrar-hi.

Primer acostem-nos a una primera perspectiva dels cubs circulars de l’avantmuralla (a), on es combinen els elements defensius més medievals -merlets i sageteres- amb troneres (de pal i orbe i de creu i orbe).

Castillo de Belmonte, Cuenca

Per part seva, les torres del castell tenen uns 22 metres d’alçada, inclosa la torre de l’homenatge. Es discuteix si la poca alçada de la torre de l’homenatge correspon al disseny original o s’és deguda al fet que no va arribar a acabar-se o que va ser escapçada en època dels Reis Catòlics, com van practicar en altres castells senyorials.

Només la torre de l’homenatge i la torre 4 (T4) no presenten ni merlets ni remats.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

 

Les cinc torres restants es presenten adornades per escudets a les rematades d’arquets cecs. Les torres 1, 2, 3 i 6 amb un arquejat. La torre 5 presenta la particularitat de tres nivells d’arquets cecs, a més de tres matacans de dues obertures sobresortint i orientats a nord, oest i sud.

En algunes torres s’hi ha afegit un ampit de pedra per garantir la seguretat dels visitants.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

L'interior del castell

Al recorregut interior seguiré la numeració recomanada a la Guia del Castell.

Indicar que el dia de la visita va coincidir amb una de les Jornades de Recreació Històrica del segle XIX, dedicades a l’època d’Eugenia de Montijo. Per això, en algunes fotografies apareixeran personatges vestits d’època que circulaven per les dependències, o algun moment de les representacions.

Primer recorro el circuit circular del camí de ronda de l’avantmuralla combinat amb la lliça, seguint el Recorregut 5. Després m’endinsaré al castell.

Entrades, lliça i avantmuralla/barrera artillera

Castillo de Belmonte, Cuenca

L’entrada per la porta del Camp (2) s’efectuava per un pont llevadís de fletxes (5) que superava el fossat sec. Actualment el fossat en aquest punt està cobert, de manera que el pont que existeix és simbòlic. La porta està flanquejada per dos cubs circulars situats asimètricament respecte a la porta.

La porta presenta un arc escarser. Els cubs defensius mostren les troneres a nivell del terra i al capdamunt del camí de ronda.

Castillo de Belmonte, Cuenca

El pont llevadís de fletxes presenta al mur dues esquerdes verticals per permetre el desplaçament dels braços elevadors del pont. El mateix trobarem a les dues altres portes del recinte.

Al timpà de la porta s’observa l’escut del senyor Juan Pacheco amb les armes de Pacheco i Acuña.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Passada la porta s’obre la lliça que recorrerà tot el perímetre del castell.

Mirant cap amunt, s’alça la massissa torre de l’homenatge (T7). De planta quadrada amb els cantons arrodonits, amb un cub massís semicircular adossat a la paret exterior com a reforç artiller. Els cantons arrodonits també servien per desviar els impactes de les bales artilleres.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Al llenç de l’esquerra s’obre la porta d’accés al pati d’armes.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Iniciaré el recorregut en el sentit de les agulles del rellotge, intercalant fotografies efectuades durant el recorregut amb altres obtingudes des del camí de ronda superior del castell, que ajudaran a la millor interpretació dels llocs on es va passant. Alhora, combinat l’observació de la lliça i la del camí de ronda que la protegeix.

La primera imatge mostra la porta del Camp des de l’interior i el recorregut del camí de ronda en aquest punt. S’observa el contrapès que ajudava a elevar la plataforma del pont llevadís.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Sota els cubs defensives s’obrien els buits per a la instal·lació de les armes artilleres a nivell del sòl.

A tot el recorregut observarem el camí de ronda emmerletat esglaonat.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La porta del Camp i el primer cub defensiu sobre la muralla exterior amb el buit per accedir a la tronera.

Al fons, una primera perspectiva de l’horitzó de la Meseta que es domina des del castell.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Els dos cubs del costat sud-est.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Caminant per la lliça podrem anar localitzant les troneres que s’incrustaven als gruixuts murs de la muralla.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Mirant cap amunt obtenim la perspectiva de la torre 2 (T2) des de la lliça.

Passada la cantonada de la torre 2 s’inicia el recorregut de la muralla de la vila. A l’interior del recinte la porta dels Pelegrins (4). Pel que sembla aquest és un nom tardà per a la porta derivat que al timpà només s’aprecien dues veneres.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Com es veu la porta de Pelegrins des de l’exterior del recinte emmurallat de la vila. Les obertures verticals al cub indiquen que es va projectar per disposar d’un pont llevadís de fletxes, encara que no es va arribar a construir.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Interior i exterior de la porta dels Pelegrins. La forma de l’obertura és del mateix tipus que a la porta del Camp.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

 

El gran llenç del castell correspon al bloc sud de les edificacions del castell, amb la torre 3 (T3) al fons.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Superada la torre 3 ens situem a la zona de la porta de la Vila o de la Beltraneja (3), amb dos cubs cilíndrics de protecció de l’entrada sota arc emmerletat. També aquí l’accés havia de ser a través d’un pont llevadís de fletxes, com identifiquen les obertures verticals del mur.

La imatge històrica següent correspon a un dibuix del segle XIX.

Veiem la porta actualment, des de l’interior i l’exterior. L’obertura de petites dimensions és d’arc de mig punt amb dovelles, amb un reixat de ferro forjat de l’època. També són més petits els cubs defensius.

Era la porta d’accés habitual durant els segles XV i XVI.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Prosseguint passarem sota la torre 4 (T4), sense cap guarniment a la part superior, que segons el dibuix del segle XIX tampoc tenia en aquella època.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Continuant el recorregut passarem sota la torre 4 (T4), sense cap guarniment a la part superior, que segons el dibuix del segle XIX tampoc tenia en aquella època.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Continuant el recorregut pel costat nord, s’observa com la disposició de la muralla urbana perpendicular al mur de la fortalesa permet recolzar des d’aquí la defensa exterior de la vila.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

En arribar a l’espai entre les torres 5 i 6 (T5, T6) veiem al mur, a l’alçada de la primera planta, un dels elements que sempre atrauen la curiositat dels visitants a les construccions històriques. Es tracta de l’obertura a l’exterior d’una latrina de dos seients i que adopta la forma de matacà. Tindrem ocasió de veure-la al recorregut interior.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

S’arriba així al punt de partida a l’espai d’entrada amb una perspectiva final de la relació entre la lliça i les muralles del castell i l’avantmuralla amb el camí de ronda continu a tot el recorregut.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Podem finalitzar aquest recorregut observant des de l’exterior i l’interior els tipus d’orificis defensius que van aplicar al castell de Belmonte: la sagetera, la tronera de pal i orbe i la tronera de creu i orbe.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

 

Ens acomiadarem de la llisa i el camí de ronda amb una mostra de peça d´artilleria d´època.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Entrada interior, pati d'armes, dependències i masmorres

Una porta gòtica (2) d’arc arquitravat obre l’accés al pati d’armes. Al timpà motllurat trilobulat apareix la figura d’un patge que es troba dret sobre un petit pedestal situat a la clau de l’arc i els escuts de Juan Pacheco i la seva segona esposa María Portocarrero Enríquez. L’escut superior ha de correspondre al rei Enric IV.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Una porta de dues fulles tanca aquest espai.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Són visibles les gorroneres superior i inferior a terra, amb el gorró de gir de la porta.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

 

Davant la porta d’entrada al pati d’armes, els dos cossos de l’edifici residencial s’articulen en angle agut a l’extrem oposat, delimitant el conjunt una forma pentagonal simètrica sobre l’eix de la torre de l’homenatge i el vèrtex d’unió dels dos cossos d’edificació.

Els murs de maó vermell i estil neogòtic corresponen a la reforma de l’arquitecte Sureda al segle XIX.

L´edificació té tres nivells. Els baixos presenten unes porxades amb arqueries de rosca lleugerament apuntada.

Els corredors de les plantes superiors sobre el pati d’armes estaven oberts. Amb la reforma de Sureda els corredors es van tancar de forma envidriada.

El primer pis mostra finestres geminades de vidre d’arcs apuntats cobertes per un arc més gran de doble rosca.

Al segon pis les finestres, també de vidre, són d’arcs aparellats lleugerament apuntats, rematant a l’exterior per un altre arc de cornisa.

Sota la teulada, un fris de petits arcs cecs que contenen en ceràmica els escuts d’armes de Pacheco o Acuña.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

En aquesta imatge es pot observar la base del rectangle, amb la torre de l’homenatge al centre, el costat petit del rectangle, i la continuació en angle de l’edificació que convergirà a l’angle del triangle a la banda esquerra, de ponent.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La massissa torre de l’homenatge, que ja s’ha dit que té planta quadrada amb els angles arrodonits, presenta un aspecte externament robust i compacte de carreu. L’interior està dividit en tres nivells i, en origen, no disposava de cap obertura als murs, excepte una porta al tercer nivell, oberta sobre el camí de ronda.

A l’habitacle inferior s’hi accedia per una trapa des de l’habitació de la primera planta. Estava destinat a calabós sense cap il·luminació ni comunicació amb l’exterior. Els dominics al segle XIX van obrir dues portes per reconvertir aquest espai en capella. Amb la darrera reforma es va deixar una porta que actualment dona pas a la recreació d’una armeria (3).

Castillo de Belmonte, Cuenca

Al fons del pati es va construir un aljub (6) amb dues columnes el·lipsoidals, però que va quedar sense acabar. El pou excavat a la roca té una profunditat de 40 metres i diuen que sempre ha proporcionat aigua.

Castillo de Belmonte, Cuenca

El llenç nord del costat petit del rectangle mostra dos detalls interessants.

A la part baixa hi ha adossada al mur una gran xemeneia o cuina, que bé pogués servir per cuinar el menjar de la tropa o per escalfar-se a les fredes nits d’hivern.

Castillo de Belmonte, Cuenca

A l’alçada del primer pis, un balcó corregut de fusta porta des de la zona de servei d’aquesta planta fins a les latrines i l’escala de cargol de pujada a la torre 6.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Els baixos de l’ala nord estaven destinats a servitud i cuines. Els de l’ala sud estaven destinats a estables. Els dominics els van destinar a funció religiosa.

Del seu paper històric no en queda res, actualment reconvertits en espais d’atenció turística (recepció, museu, botiga, bar, lavabos).

És una llàstima que, davant de la brillantor de la remodelació palatina de les plantes superiors, no s’hagi deixat cap mostra de les condicions de vida de la servitud i els serveis de palau.

Finalment, al fons de l’extrem nord, sota l’escala que porta a les plates superiors, s’accedeix als soterranis (9) per emmagatzemar queviures. La llegenda popular diu que hi partia una galeria subterrània que portava el poble per a evacuacions d’urgència.

Actualment està museïtzat com a masmorres. Encara que no siguin certes, l’escassa il·luminació que s’ha dotat aquest espai permet imaginar les condicions de vida extremes d’un empresonat en un espai d’aquest tipus. Un encert museístic que esglaia.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Planta primera: estades del segle XV

Castillo de Belmonte, Cuenca

La pujada a les plantes superiors s’efectua a través de l’escala principal (1), una escala de fusta amb cassetonats del segle XIX, situada al fons del porxo del cos de la dreta, per sobre de l’entrada al soterrani (masmorres) que acabem de visitar.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

A la primera planta palatina s’entra pel gran passadís, la galeria nord (2), que correspon al tancament del passadís de Sureda.

Els teginats que cobreixen els passadissos i els enteixinats mudèjars que es troben a les habitacions constitueixen uns dels elements de luxe d’aquesta edificació.

Dels cassetonats, només tres són originals del segle XV, la resta corresponen al segle XIX.

Els tres cossos palatins es presenten àmpliament museïtzats corresponents a cada etapa i funció a què van estar destinats.

Aquesta primera planta correspon a les habitacions senyorials del segle XV.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Els enteixinats dels diferents sostres, diferents entre si, constitueixen un dels elements més interessants de totes les dependències, començant pel enteixinat de la galeria (2).

Castillo de Belmonte, Cuenca

Aquesta ala de l’edifici està dividida en quatre habitacions, totes comunicades interiorment.

Entrem al saló de l’estrada (3). Devia ser l’habitació de reunió de la senyora del castell. A l’època les dames acostumaven a reunir-se assegudes a terra sobre una tarima.

Destaca el gruix del mur, les àmplies finestres amb pedrís i la xemeneia amb decoració de guixeria amb els escuts de Juan Pacheco i la seva dona Maria Portocarrero.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

La porta de la dreta comunica amb estades del servei (4).

Castillo de Belmonte, Cuenca

Al buit de la torre 5 s’aprecia un gabinet (5).

Castillo de Belmonte, Cuenca

Un passadís comunica amb el balcó corregut de fusta que havíem vist al pati d’armes.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Des del balcó observem a la plaça d’armes la parada de venda d’un venedor ambulant de locions i pocions del segle XIX.

Castillo de Belmonte, Cuenca

El balcó condueix a les latrines (6) que havíem vist des de l’exterior al recorregut per la lliça. Des del final del balcó una escala de cargol a la torre 6 permet pujar al camí de ronda. No accessible a la visita.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Tornant al saló de l’estrada accedim a l’anomenada alcova senyorial medieval (8).

Castillo de Belmonte, Cuenca

El recorregut continua per un passadís que parteix del fons de la galeria i que enllaça els dos cossos de l’edificació al punt del vèrtex on s’uneixen, donant accés a la galeria de l’ala de govern (9).

Sobresurten les tres grans xemeneies amb decoració de guixeria, y el enteixinat.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

A través d’una porta de dues fulles, coronada per agulles de cresteria, s’accedeix al saló de govern (10). Aquí es desenvolupava la vida social i política del castell.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Continuem veient els grans finestrals oberts al gruixut mur.

L´ampli saló rectangular allargat, de 147 metres quadrats, és comparable amb els salons del tron dels regnes de l´època. Es considera que aquí, i al conjunt del castell, el Marquès de Villena va voler deixar clara constància que era el personatge més important de la Castella del seu temps.

En aquesta sala destaca l’enteixinat, de pastera invertida, fabricada en fusta de pi amb el sistema de parell i artell.

La gran alçada del sostre fa que ocupi la segona planta, quedant ja per sobre la teulada.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La sala contigua s’anomena saló d’ambaixadors o sala de la Capella (12) de forma quadrada amb una cúpula octogonal.

No s’ha de deixar d’admirar l’enteixinat octogonal gòtic-mudèjar de la cúpula, que és un dels tres originals del segle XV que han sobreviscut.

Castillo de Belmonte, Cuenca

També sobresurten els ampits de les seves dues finestres, decorats sobre pedra amb un ric bestiari atribuït a Juan Guas.

Ampit de la finestra nord.

Castillo de Belmonte, Cuenca

A la sostrada els escuts de Juan Pacheco i María Portocarrero Ramírez.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Ampit de la finestra sud-oest és d’estil gòtic-flamíger.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

La importància de la riquesa decorativa d’aquesta habitació és que era el lloc d’espera de les visites, on es pretenia enlluernar el visitant realçant la importància del senyor. Es tractava de crear un espai imponent de representació i poder sobre el visitant.

Pe l’angle de l’habitació, al buit de la torre 3, s’accedeix al que s’anomena gabinet de l’Infant Don Juan Manuel (13).

El nom sembla un homenatge a la figura del senyor Juan Manuel, primer senyor de Belmonte, que havia mort el 1348.

Planta segona: estades d'Eugenia de Montijo, segle XIX

Hem de tornar a l’escala principal (1), per pujar a la segona planta, dedicada a Eugenia de Montijo, comtessa de Montijo i emperadriu consort de França.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Com sabem, Eugenia de Montijo (Eugenia de Palafox Portocarrero y Kirkpatrick) va ser la responsable de la rehabilitació, a l’estil francès de Viollet-Le-Duc, del castell al segle XIX, encarregada a l’arquitecte Alejandro Sureda.

El 2010 es va decidir museïtzar tota la planta a l’estil vuitcentista com si fossin les habitacions privades de l’emperadriu.

La galeria (2) és de característiques similars a les ja visitades a la planta inferior.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Ens endinsem pel centre de la planta a l’anomenat saló de l’emperadriu (3), que correspondria al àmbit de vida familiar.

Castillo de Belmonte, Cuenca

A la dreta el saló comunica amb allò que s’anomena el dormitori senyorial (4) de l’època medieval.

De planta quadrada, destaca la sostrada piramidal octogonal d’estil gòtic-mudèjar.

A la museïtzació de la planta se l’ha decorar com si fos l’habitació de l’emperadriu.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

A la banda esquerra del saló l’habitació s’anomena gabinet de l’emperadriu (5).

En origen corresponia al dormitori de la marquesa. La sostrada també és piramidal octogonal d’estil gòtic-mudèjar, però diferent de la del dormitori del marquès.

S’ha decorat com a despatx de l’emperadriu en estil vuitcentista.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Perspectiva de les portes d’enllaç interior de les habitacions d’aquesta planta.

Castillo de Belmonte, Cuenca

L’habitació contigua al gabinet se l’ha decorat com a vestidor de l’emperadriu (6), també en estil vuitcentista.

En època de la marquesa es pensa que aquesta habitació va haver de servir com a dormitori dels fills i, en un altre moment, com a dormitori de la dama de companyia de la marquesa.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Com era habitual a les mansions acomodades, la banyera se situa al costat de la xemeneia per procurar calor durant el bany en aquestes mansions fredes.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Tornem a la galeria on, al fons, s’obre la porta d’un passadís que condueix a l’escala que puja cap al camí de ronda superior.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La segona planta de l’edifici sud, que no és visitable, està constituïda per la galeria, semblant a les anteriors, mentre que el cos de l’edifici ja s’ha dit que està ocupat pels sostres alts de la primera planta, alçant-se a l’extrem de ponent la cúpula de la sala d’ambaixadors, com veurem sobresortir en recórrer el camí de ronda.

Camí de ronda superior i torres

Castillo de Belmonte, Cuenca

L’accés al camí de ronda superior s’efectua per una escala de cargol situada a l’angle (8) on s’uneixen els murs dels dos cossos d’edifici orientats a ponent.

En aquest punt estem situats sobre la porta de la vila.

Castillo de Belmonte, Cuenca

A la dreta ens dirigim cap a la torre 4 (T4), on parteix la teulada de l’ala nord, amb les xemeneies de la planta inferior.

A l’esquerra s’arriba a la torre 3 (T3), on es pot accedir per una escaleta.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La perspectiva sobre el territori de la Meseta de ponent del castell, inclòs el caseriu, són espectaculars, com es pot apreciar a la seqüència panoràmica següent.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Per darrere sobresurt la cúpula de la sala d’ambaixadors de la planta primera.

El camí de ronda que uneix les torres 3 i 2 (T3, T2) es manifesta plenament en aquesta perspectiva des de l’exterior.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Des d’aquest costat del camí de ronda, les perspectives continuen mostrant l’horitzontalitat mesetària.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La torre 1 (T1) no és accessible, ja que no s’ha dotat d’ampit de protecció.

Castillo de Belmonte, Cuenca

En el recorregut, entre altres elements, podem visualitzar les clàssiques marques de picapedrer als carreus dels murs.

Castillo de Belmonte, Cuenca

 

Quan ens apropem a la torre 1 (T1) disposarem de perspectives sobre la plaça d’armes.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

El punt d’accés següent correspon a la torre de l’homenatge (T7), mostrant l’arrodoniment dels cantons.

En recórrer el camí de ronda t’adones que, en ser totes les torres d’igual alçada, el castell no disposa d’un punt de visió de 360o sobre el territori circumdant. Fa pensar en la possibilitat que la torre de l’homenatge hagués tingut més altura, com apunten alguns historiadors, per disposar d’una talaia des d’aquest punt de visió circular.

Castillo de Belmonte, Cuenca

L’interior de la torre de l’homenatge està dividit en tres nivells. Pel que sembla, encara que la informació és confusa, els dos inferiors estarien destinats al primer castell a calabós i masmorra, mentre que el superior, on s’entra des del camí de ronda, correspondria el cos de guàrdia que mostra la foto.

Torres 1 i 2 (T1, T2).

Castillo de Belmonte, Cuenca

Perspectiva de llevant, a la zona planera d’accés al castell.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Torres 6 i 5 (T6 i T5) en direcció nord, mantenint l’horitzó de l’horitzó.

Castillo de Belmonte, Cuenca

La torre 5 (T5) mostra la magnificència dels escudets en les rematades d’arquets cecs, on alguns conserven el policromat.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Des del camí de ronda d´aquest costat nord podem comprovar la visió sobre l´exterior de la muralla urbana, que ja havíem apreciat des de l´avantmuralla.

Castillo de Belmonte, Cuenca

El descens s’efectua per una escala de cargol a l’interior de la torre 1 (T1), que baixa directament fins al pati d’armes, on s’accedeix per una escala exterior al costat de la porta d’entrada.

Espitlleres al gruixut mur aporten il·luminació en el recorregut, sense funció defensiva.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Glacis i Trebuchet Park

Cap a ponent, entre l’avantmuralla on hi ha la porta de la vila i el caseriu s’estén un ampli glacis d’uns 300 metres de radi.

A la banda sud s’estén una esplanada, que serveix de lloc de tornejos i activitats. En ella es va desenvolupar un combat a la pel·lícula “El Cid” de 1961.

A la banda sud s’estén una esplanada, que serveix de lloc de tornejos i activitats. En ella es va desenvolupar un combat a la pel·lícula “El Cid” de 1961.

Al costat nord s’hi ha instal·lat el Trebuchet Park, on s’exposen reproduccions a escala real i funcionament, de més de 40 màquines de setge en quatre àmbits temàtics diferenciats: món cristià, món musulmà, món oriental i renaixement, dels segles V a XV. Totes les màquines han estat provades i funcionen tal com ho van fer a la seva època.

Castillo de Belmonte, Cuenca
Castillo de Belmonte, Cuenca

Una imatge detallada d’algunes d’aquestes màquines el presento al post Armes de Setge al Castell de Peracense (Terol) de les allà exposades.

El glacis queda tancat entre les muralles que parteixen del Castell i un reixat més o menys semicircular cap a ponent, d’un radi d’uns 280 metres, seguint el carrer Sant Isidre al costat nord, i els murs del darrere de les cases urbanes de costat sud . Subsisteix una porta simple en un mur de maó.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Fi de la visita

M’acomiado amb dues imatges especials del castell de Belmonte.

Castillo de Belmonte, Cuenca

Acabem d’assistir a una mostra de poder del senyoriu més important de Castella en època d’Enric IV al segle XV per part de Joan Pacheco, Marquès de Villena, que va arribar a ser favorit del rei.

El castell-palau de Belmonte, construït de nova planta, va ser un dels més importants i significatius de l’estil gòtic-mudèjar.

L’interès actual se centra, a més, que per les seves successives rehabilitacions, ha arribat fins als nostres dies de forma completa, exteriorment i interiorment (no només els murs del castell com en la gran majoria dels casos), sinó que també ha estat museïtzat d’acord amb els períodes més importants de la seva existència, és a dir, d’època baix medieval i d’estil vuitcentista francès sota la iniciàtica de l’emperadriu Eugenia de Montijo.

És una llàstima que, davant de la brillantor de la remodelació palatina de les plantes superiors, no s’hagi deixat cap mostra de les condicions de vida de la servitud i els serveis de palau.

Bases d’informació

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.