Ruta per les localitats de Zubieta, Ituren, Donamaría i Urroz a la comarca de Bidasoa (Navarra). En les suaus valls del Pirineu navarrès perviu la seva forma d’assentament humà i la seva arquitectura tradicional.

Zubieta, Ituren, Donamaría i Urroz (Navarra)

Zubieta, Ituren, Donamaria, Urroz (Google maps 2020-01-20)
Zubieta, Ituren, Donamaría, Urroz (Google maps 2020-01-20)

Zubieta, Ituren, Donamaría i Urroz. Bidasoa. Navarra

Comarca: Bidasoa. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunidad Foral de Navarra

Visita: 2019

Ruta Zubieta, Ituren, Donamaria, Urroz(Google maps-2020-01-22)
Ruta Zubieta, Ituren, Donamaría, Urroz (Google maps 2020-01-22)

Zubieta, Ituren, Donamaría i Urroz. Bidasoa. Navarra

Aquest segon bloc de quatre municipis que vaig visitar de l’actual comarca de BidasoaZubieta, Ituren, Donamaria i Urroz-, complementen als presentats al Post: Lesaka, Etxalar, Igantzi, Arantza i Bera. Totes aquestes localitats donen una idea força completa de la comarca.

El conjunt de visites va estar integrat en una de les sortides que vaig efectuar durant l’estada a l’Hotel Churrut, a Bera.

El territori

Aquest conjunt de municipis se situa sobre la zona sud-occidental del riu Bidasoa, quan aquest efectua un gir de 90o per encarar-e cap al nord a la recerca de la sortida al mar Cantàbric, entre Hendaia (França) i Hondarribia (Espanya).

La situació a la zona pirinenca navarresa farà que la seva orografia estigui formada per un continu de petites valls de morfologia suau de baixa altitud. Les quatre localitats es situen en altituds entres els 156 msnm i els 323 msnm.

La seva pertinença a l’Espanya plujosa aportarà el color verd característic d’aquesta zona, formada essencialment de prats i muntanyes.

En la nova Llei Foral de Reforma de l’Administració Local de 2019, el territori de l’anterior comarca Alt0 Bidasoa a quedat integrat en una nova de major extensió, anomenada Bidasoa.

El recorregut per visitar les quatre localitats és d’uns escassos 20 quilòmetres, sense considerar el recorregut per accedir a la zona. Diguem que de l’Hotel fins Ituren hi ha uns 23 quilòmetres.

Zubieta

Zubieta (Google earth 2020-01-21)

Coordenades:  43°07′33″N 1°44′28″O. Altitud: 207 msnm. Població: 272 habitants en la localitat (2019); en el municipi 306 habitants en 6 entitats de població i en caseríos dispersos.

Zubieta
Zubieta

Un panell informatiu abans d’arribar a la localitat, al costat del Molí, proporciona la informació bàsica del lloc.

Zubieta es troba situat a la vall històrica de Santesteban de Lerín.

El nom prové del pont medieval que cal passar per arribar al nucli urbà, ja que Zubieta vol dir en basc “lloc del pont”; zubi (pont) i el sufix -eta que indica lloc.

El pont medieval creua el riu Ezcurra des de la carretera Leiza-Santesteban, que discorre per l’altre marge.

Zubieta

Les primeres referències escrites de la vila són dels anys 1054 i 1076, quan els escrits de Sancho Garcés IV sobre les terres de Lerín el nomenen.

L’estructura urbana adopta la forma de xarxa amb centre a la plaça Major, al costat de l’Ajuntament, mentre l’Església se situa en el punt més alt, sobre un petit turó a la zona limítrofa a sud, dominant el territori.

Les construccions adopten la forma de casalots aïllats distribuïts al llarg dels carrers amb orientacions irregulars, així com caseríos. D’aquesta manera, la Vila adquireix una forma concentrada, però no compacta.

L’arquitectura civil, l’Església i el Molí constitueixen els elements més destacats de Zubieta.

Pel que fa a l’arquitectura civil, destaca pels seus casalots i palaus. Els més significatius són la casa Echeverría i el palau Zubieta o casa Irigoyen

Aparco el cotxe a la plaça Major.

La primera mirada és per a l’edifici de l’Ajuntament. La casa del consell va ser reedificada en els segles XVII i XVIII.

Zubieta

Al seu costat dret es troba situat el frontó a l’aire lliure.

A l’esquerra de l’Ajuntament l’Alberg Olasenea Aterpea, ubicat en un vell edifici.

Zubieta

Com la localitat no és molt gran, val la pena deixar-se portar pels seus carrers per apreciar les diverses edificacions d’arrel històrica, o que mantenen l’estil tradicional.

Zubieta
Zubieta
Zubieta
Zubieta

L’edifici civil més destacat correspon al palau Zubieta o casa Irigoyen. També se’l denominava palau Cabo Armería, ja que en 1700 va obtenir aquesta mercè.

Zubieta

També val la pena aturar-se en els detalls.

Zubieta
Zubieta
Zubieta
Zubieta

Com a curiositat, en una de les cases del carrer Major s’exposen diversos nius de vespa asiàtica (Vespa velutina), espècie invasora procedent del sud-est asiàtic, que va entrar a Espanya des de França l’any 2010 a través dels Pirineus.

Al cap d’amunt del turó, l’Església Parroquial de la Asunción presideix la Vila.

Zubieta Iglesia Parroquial de la Asunción

Es tracta d’una edificació de la segona meitat de segle XVI sobre una església anterior. Al segle XVIII s’afegeix un nou creuer i capçalera, i al segle XIX es reconstrueix la nova torre, situada als peus de la nau.

Iniciada pel mestre picapedrer Pere de Zubieta segons plànols i condicions de l’encàrrec efectuat l’any 1562.

La seva plata és de creu llatina i nau de dos trams i capçalera recta. La coberta és de voltes estrellades.

Les tres entrades que té l’Església són sota porxo, propi d’un territori plujós.

Zubieta Iglesia Parroquial de la Asunción

L’entrada pel costat de l’epístola és un arc de mig punt de segle XVI.

Zubieta Iglesia Parroquial de la Asunción

Surto de Zubieta i passat el pont, a l’esquerra, es conserva el safareig públic al costat de la sèquia que porta l’aigua al molí.

Zubieta
Zubieta
Zubieta Molino

El Molí o Errota, es troba situat abans de l’entrada de la Vila, al costat de la carretera.

Va ser construït el 1785 i restaurat, es manté funcionant fins als temps actuals utilitzant els mètodes tradicionals de la molta.

Zubieta Molino

A la planta baixa es troben els tres molins en actiu, dos dedicats a la molta de blat de moro i un a la de blat.

El molí ofereix als seus visitants la possibilitat de presenciar en directe el procés de molta de blat de moro, ja que continua sent utilitzat per a la seva funció original. També conté una petita exposició d’objectes etnogràfics de la localitat, relacionats amb l’artesania de la fusta, les tasques agrícoles tradicionals i el famós carnaval rural d’Ituren-Zubieta.

A la part posterior, al costat de la boca de sortida d’aigua una passarel·la permet veure l’interior, en el punt on l’aigua cau sobre la roda hidràulica.

Zubieta Molino
Zubieta Molino

No es pot deixar Zubieta, i després Ituren, sense fer referència al Carnestoltes.

Ituren i Zubieta celebren els carnestoltes conjuntament. Dilluns i dimarts de la darrera setmana de gener, els joaldunak d’ambdues localitats comencen amb la desfilada, dilluns a Ituren i dimarts a Zubieta, al voltant del migdia.

El joaldunak és un personatge originari de Zubieta i Iture, que anuncia l’arribada del carnaval agitant esquellots. Es desplacen en files organitzadament fent-los sonar compassadament.

Ituren

Ituren (Google earth 2020-01-22)
Ituren (Google earth 2020-01-21)

Coordenades:  43°07′43″N 1°42′17″O. Altitud: 156 msnm. Població: 275 habitants en la localitat (2019); en el municipi 511 habitants en 4 entitats de població.

La morfologia urbana d’Ituren mostra un carrer principal seguint el traçat de la carretera, amb una lleugera expansió cap al sud al costat del carrer Plaça, diversos barris més o menys allunyats, i una infinitat de masos dispersos.

En aquesta localitat, l’Església San Martín de Ituren es localitza fora de la vila, en un emplaçament aïllat, a un quilòmetre aproximadament de centre de la localitat.

La disposició de casalots aïllades i irregularment orientats, al costat d’altres adossades als carrers principals, a més dels caseríos aïllats, manté la tònica arquitectònica del país.

L’edifici més destacat és el Palau Cabo de Armería o de Sagardía, segueix la tipologia palacial del segle XVII.

L’Ajuntament, edifici de l’esquerra en la fotografia següent, es troba en una gran casona amb llotja de tres arcs de mig punt.

Ituren

A la plaça davant de l’Ajuntament es troba l’habitual frontó a l’aire lliure.

La casa Tresanea és una casona blasonada del segle XVI, amb una profunda remodelació en el XIX, que presenta l’estat actual. Es distingeix pel color rosat de la façana.

Tresanea és un nom compost pel de Teresa i de el sufix –rena, derivat posteriorment en –nea, que indica possessió, és a dir, ‘la casa de Teresa’.

L’arquitectura de la zona segueix el model de casa amb portades adovellades o d’arc de mig punt amb dovelles, balconades de fusta en les seves altures superiors i grans cornises.

Ituren

Fa l’efecte que moltes de les cases van ser construïdes o rehabilitades al segle XIX.

Ituren

Em crida l’atenció una casa tipus caserío formada per dos habitatges adossats, d’estructures diferents.

Recordem la referència als carnestoltes que he efectuat a la fi de la presentació de Zubieta, amb la visita recíproca dels joaldunak d’ambdues localitats l’última setmana de gener.

Donamaría

Donamaría (Google earth 2020-01-21)

Coordenades:  43°06′40″N 1°40′22″O. Altitud: 177 msnm. Població: 318 habitants en la localitat (2019); en el municipi 433 habitants en 7 entitats de població.

Com s’aprecia en la imatge aèria anterior, la distribució urbana és totalment dispersa.

Un dels edificis destacables és l’Església de Nuestra Señora de la Asunción (A).

L’edificació actual és barroca sobre una altra anterior del segle XVI, de la qual es manté la portada d’entrada i el cilindre de la torre.

L’Església és de cadirat, excepte el pòrtic que es troba arrebossat. Està format per quatre arcuacions de mig punt i protegeix una portada també de mig punt. La torre és del segle XVI, i queda adossada a la nau pel costat de l’Epístola. Substitueix el característic fust prismàtic pel cilindre i la seva coberta cònica és de 1846.

Donamaria Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción
Donamaria Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción
Donamaria Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción
Donamaria Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

Al voltant de l’edifici de l’Ajuntament, que al seu torn acull la Posada, se situen les instal·lacions esportives, com una piscina i el sempre present frontó (B), en aquesta localitat cobert.

A l’extrem sud de la localitat se situa el Convent de les Carmelites Descalces (C). Ocupa el palau Egerrea, construït per un indià al segle XVIII. Es va reconvertir el 1960 en aquest convent de clausura.

A l’entrada de la localitat se situa, a la dreta, la casa-torre Jaureguía (jaureguía és palau en basc) (D).

La primera referència que es conserva correspon a l’any 1488. Des del segle XVI es va destinar a habitatge, amb la clàssica divisió per nivells de les cases rurals. Planta baixa per al bestiar, el nivell intermedi per a habitatge i el cadafal per graner.

Aquest últim nivell, el cadafal que forma la part superior i coberta de fusta, és el que li aporta la seva fesomia especial.

Un cadafal arquitectònic, és un antic element arquitectònic medieval consistent en un baluard de fusta adossat a un castell o torre.

El 1993 va ser declarada Bé d’Interès Cultural.

Urroz

Urroz (Google earth 2020-01-.22)
Urroz (Google earth 2020-01-21)

Coordenades:  43°06′05″N 1°42′22″O. Altitud: 323 msnm. Població: en el municipi 183 habitants (2019); 90 en la localitat i 93 disseminats.

Surto de Donamaría, i em plau pujar cap a les muntanyes circumdants, i tenir alguna vista d’un poble de muntanya, pel que em dirigeixo en direcció a Urroz.

Urroz, també denominat Urrotz. No confondre amb Urroz-Villa, municipi de la comarca de Sangüesa.

Paso pel costat del poble i continuo ascendint fins que disposo d’una vista sobre la localitat, amb la muntanya Munoa (467 msnm) de fons, amb la seva forma perfectament cònica.

Es corrobora una vegada més la suavitat de les formes muntanyoses d’aquesta part del Pirineu.

No és difícil descobrir pels voltants masos aïllats i bordes.

Fi de la ruta

He seguit una ruta plàcida per quatre localitats del sud de la comarca de Bidasoa, en el suau i muntanyós Pirineu atlàntic navarrès.

L’arquitectura i les formes d’assentament tradicionals impregnen el paisatge.

Un lloc per deixar-se portar per aquesta naturalesa humanitzada de clima atlàntic.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies