Monells, al Baix Empordà (Girona) és una de les innumerables viles d’origen medieval que ha conservat la seva estructura urbana i que mantenen un regust a antic, malgrat els embelliments que el turisme i les segones residencies propicien, però que, al mateix temps, ajuden a mantenir el patrimoni històric.

Monells (Girona)

Monells (Google erth 2020-01-14)
Monells (Google erth 2020-01-14)

Monells. Baix Empordà. Girona

Municipi: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.  Comarca:  Baix Empordà. Província: Girona.  Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades: 41°58′31″N, 2°59′54″E. Altitud: 47 msnm.  Població: 162 habitants a la localitat i 56 habitants disseminats.

Web: ajuntament

Visita: 2019

Mapa de situació de Monells (Google maps 2020-01-14)

Monells. Baix Empordà. Girona

De les moltes viles i pobles d’origen medieval que omplen el Baix Empordà, una d’especialment interessant és Monells. El seu interès rau en que manté exactament la mateixa estructura urbana dels seus orígens al segle X.

Com hem tingut ocasió de comentar en altres pobles d’aquest període, que la morfologia urbana medieval es mantingui no vol dir que les construccions que han arribat al nostres dies ho siguin. Ja sabem que, en la majoria de casos, la renovació constructiva es va produir a partir del segle XVII, i especialment el XVIII. Però com que als nostres ulls son cases “antigues” – tres o quatre segles d’antiguitat, deu ni do- no es te cap mena de pudor en qualificar aquests indrets com a “pobles medievals”. Així ens proporciona més satisfacció als turistes al visitar-los.

El que es cert en aquest cas, és el fet que no s’hi ha afegit cap construcció dels segles XX i XXI. L’únic que s’ha fet amb el turisme i les segones residències, és posar-les “boniques” -tot molt net i polit- segons la reinterpretació que s’ha fet als gust d’aquests temps. D’altre banda, cal dir que ha estat el preu a pagar per mantenir un patrimoni que, d’altre forma, hauria acabat en la majoria de casos en runes, com passa amb els indrets que queden fora de les rutes turístiques, a mida que són abandonats pels seus habitants a la recerca d’un millor benestar o la supervivència.

No ens atabalem massa. I us convido a gaudir de Monells.

Des de l’Hotel-Restaurant Casamar estem a una mitja hora, uns 23 kilòmetres, per la carretera de La Bisbal.

Quedi clar que, amb independència que presenti aïlladament aquesta sortida, podrem aprofitar-la per visitar altres indrets per les rodalies.

El territori

Al centre de la Costa Brava de Girona, a la comarca del Baix Empordà, es localitza aquesta Vila d’interior.

La localitat s’estén al llarg del riu Rissec, als peus del Massís de les Gavarres, a la seva banda oriental, sobre la plana del riu Ter.

Monells en el territori (Google maps 2020-01-15)

En època romana, per les rodalies passava el camí d’Empúries vers Girona.

La vila de Monells forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Els tres anteriors municipis es van fusionar en 1974 per formar un únic municipi. En total compten amb 1.274 habitants (2018), dels quals 218 corresponen a Monells.

Una mica d’història

La primera constància escrita sobre Monells correspon a l’any 889-890, en que el rei franc Odó va concedir al seu fidel Wicfrid, la “villa Mulinnensis” o “vila dels molins petits”. D’aquí en derivaria “Monells”.

Al cim d’un turó, a la riba dreta del Rissec, a la segona meitat del segle XI es troba el Castell de Monells. El llinatge dels senyors del castell apareix esmentat per primer cop el 1102 en la persona de Raimundus Augerii de Munels.

Probablement la Vila va evolucionar a parròquia. De manera que el 1019 el bisbe de Girona va donar l’Església de Sant Genís de Monells a la canònica de la seu de Girona, amb els drets que hi havien associats.

Per la seva banda, el llinatge dels Senyors de Monells va evolucionar fins integrar-se per matrimoni, a mitjan segle XIII, en el llinatge del comtat d’Empúries.

Un fet que serà important, és que al 1102 Monells es converteix en seu d’un mercat setmanal, al traslladar el mercat que es feia a Anyells. Per aquest fet, Monells va esdevenir un punt clau en el comerç del Baix Empordà i d’altres comarques gironines. Fins i tot la “mitjera de Monell” va esdevenir, per iniciativa reial, juntament amb la de Girona, en la mesura de referencia del comtat de Girona.

La “mitjera” encara es troba situada a la Plaça de Jaume I.

Mitjera Monells

El mercat va donar lloc a una important presencia de mercaders i artesans.

A partir del segle XIV la activitat comercial es va traslladar a la veïna vila de La Bisbal, per concessió reial de mercat l’any 1323. Aquest fet serà l’inici de la decadència de la Vila.

L’estructura urbana de Monells no es podria entendre sense la presencia del mercat medieval als segles XII i XIII.

La representació següent correspondria a l’estructura de distribució de les edificacions a Monells al voltant de l’any 1200, segons Elvis Mallorquí i García.

Si comparem aquesta distribució de principis del segle XIII, amb la forma actual de la localitat, ens adonem que és pràcticament la mateixa. Aquest es doncs, el gran interès de la visita: conèixer una autèntica estructura de vila medieval.

Una estructura urbana perfectament fossilitzada en la història, que permet visualitzar com era un poble, amb un important pes econòmic a la zona des de la seva posició de centre comercial.

La remodelació urbana posterior, sobre tot de l’Edat Moderna, va fer desaparèixer les muralles, però no les dimensions ni l’estructura original.

Com es molt habitual, les muralles van servir en la major part del traçat per adossar-hi a elles les noves construccions.

Monells (Google erth 2020-01-14)

El que ha desaparegut és l’edifici del Castell, del que només en resta un mur exterior.

El Castell y la fortificació que envoltava al poble respondria al model de castell feudal-senyorial, ja que en el moment de la seva creació la frontera amb el sarraïns quedava molt allunyada, ja als límits occidental y septentrional del Comtat de Barcelona. Serviria més a les pugnes entre els comtats de Girona i d’Empúries.

A l’entorn del poble també existirien diversos mansus, que poden haver perviscut en la seva estructura fins l’actualitat, donant una forma característica al paisatge de l’Empordà.

Per la seva banda, l’Església de Sant Genís té uns orígens romànics y gòtics, amb una important remodelació posterior barroca.

La visita a Monells

Un aparcament públic (PK) al costat dret del Rissec  facilita l’arribada a Monells per la GIV-6701.

Portada d’entrada

La primera imatge és ja un aperitiu del que ens espera. Un gran casal (1) sobre una porxada que fan de portal d’entrada a la Vila.

La portada dona accés a la Vila, encarada al carrer Vilanova (2).

Monells

Carrer dels Arcs

Just passada la portada, a la dreta, comença el carrer del Arcs que porta a la plaça de Jaume I.

En front una arcada seguida d’una altra portada (3), que correspondria a la localització del portal de la primera muralla, abans d’incorporar la Vila Nova.

Monells
Monells

Plaça de l’Oli

Passada la portada, a l’esquerra s’obre la plaça de l’Oli (4).

Monells
Monells
Monells
Monells

Plaça de Jaume I

El carrer dels Arcs és l’accés principal a la plaça de Jaume I, entrant pel vèrtex nord-est.

La plaça de Jaume I (5) és de grans dimensions en relació a la mida del poble. Cal pensar que aquesta grandària estigui relacionada amb el seu paper d’important mercat setmanal a l’Edat Mitjana, quan es va configurar la localitat,

Té una forma pentagonal molt irregular. La irregularitat es fa extensiva al fet de que només està parcialment ocupada per cases amb porxos.

Entrant pel carrer dels Arcs, de les cases del lateral esquerra sobresurten terrasses porxades, així com una casa al lateral sud que avança sobre la plaça formant un parell de porxos.

Monells

La major extensió de porxos ocupen tot el costat més ample de la plaça, a la cara nord.

Monells

Adossada a un porxo s’observa la “mitjera” (6), mesura de la que ja he parlat.

Monells

A la façana es pot observar una curiosa finestra d’arc de ferradura.

Del centre del lateral est, parteix un passatge porticat que porta a la plaça de l’Oli.

Monells
Monells

A la terrassa de la casa lateral una disposició molt freqüent: Un pou, que es accessible des del carrer, però que també pot ser utilitzat des del pis superior de la casa, per la terrassa.

Monells
Monells

Plaça del Castell i Castell

Ascendint pel carrer del fons arribo a la plaça del Castell.

En el punt més elevat del territori es situava el Castell senyorial (7).

Del Castell només en resta un mur amb espitlleres. Devia tenir una forma bastant rectangular d’uns 100 metres de llargada per 50 d’amplada.

Monells

Des d’aquest punt hi ha unes bones vistes sobre el nucli urbà fins a l’Església de Sant Genís i algun dels masos de l’entorn.

Monells

Carrer Vilanova

Al final del llenç de la muralla del Castell, en direcció est, s’arriba a la confluència del carrer Vilanova (2), que seguia de nord a sud l’exterior de la muralla urbana.

M’agrada aquesta part de Monells per què les cases i façanes encara no les han posat “maques”. Tenen l’atractiu de l’autenticitat de com eren realment aquests pobles quan vivien de la terra, especialment de l’agricultura i la ramaderia, i encara no havien d’estar rehabilitades per a consum de turistes i de residents secundaris.

Monells

Seguint el carrer Vilanova de sud a nord.

Monells

Es certifica una vegada més la importància de la construcció urbana als voltants del segle XVIII, que acompanya a la revitalització econòmica de Catalunya.

Monells

Part d’aquests habitatges devien ser reformats al segle XIX, ja que s’aprecien alguns esgrafiats típics d’aquesta època.

Monells

Giro la vista enrere, des de l’entrada principal de Monells sobre el carrer Vilanova.

Monells

Carrer de la Riera i Muralla

Per dirigir-me ara a l’Església de Sant Genís, a l’altre banda del riu Rissec, cal seguir-lo per l’exterior del que va ser la muralla urbana, pel carrer de la Riera.

De la muralla urbana (8) en queden pocs vestigis, ja que va estar absorbida per les construccions urbanes que s’hi van acoblar, o devia ser enderrocada en altres punts.

En tres punts és visible parcialment.

A la portalada d’entrada a la plaça Jaume I (3), que hem vist abans. En la fotografia següent és vista des de l’interior del recinte.

Monells

Des del carrer de la Riera (8), per l’exterior, s’aprecia una de les torres, readaptada en habitatge.

A l’extrem oest de la Riera, al final del carrer, es conserva l’angle on girava el mur.

Monells

Barri de la Riera

Travessat el Rissec, pujo fins al barri de la Riera, per dirigir-me a l’Església de Sant.

Vull arribar-hi per la part del darrera i passo per una placeta (9) amb un edifici municipal habilitat, i una relíquia històrica en forma de carro sota una arcada.

Monells

Església Parroquial de Sant Genís

L’Església Parroquial de Sant Genís de Monells (10) te els seus orígens en la primitiva església romànica, o preromànica, del segle IX i principis de segle X. Posteriorment va ser ampliada i remodelada, ja en estil gòtic, amb data 1310.

L’interior del temple, d’una sola nau amb capelles laterals, és d’estil gòtic amb un absis poligonal de cinc cares.

El campanar és de base quadrada i cos octogonal d’estil barroc de 1788, però acabat al segle XX.

L’arribar per la part del darrera em permet apreciar la forma poligonal de l’absis, i la torre del campanar, amb els murs del cementiri posterior.

Monells Esglesia de Sant Genis

La façana, als peus de l’Església, va ser renovada el 1785 en estil barroc, i poc desprès el campanar.

Monells Esglesia de Sant Genis
Monells Esglesia de Sant Genis

L’Església està tancada i no puc visitar-la, però per l’interès que li atorguen les referències, busco a Internet una fotografia per poder-nos fer una idea.

La distancia que separa l’Església del Castell i del nucli murat, ens acosta a un món amb dos poders, el feudal i l’eclesiàstic, amb la seva convivència i els seus conflictes.

Encara no s’havia arribat al moment en que la Plaça reuneix els dos poders en un centre de poder territorial combinat, dominant sobre les urbs.

Retorno a l’aparcament, donant una darrera ullada a Monells.

Monells

Fi de la visita

Ha estat una interessant visita a una vila que permet apreciar dos aspectes històrics interessants.

El més important, visualitzar una vila medieval en la seva estructura original,  entre els segles X i XVIII-XIX. Tret de la rehabilitació dels immobles, no hi ha cap element posterior a aquest període.

El segon, veure les façanes del carrer Vilanova en estat original, després de passar-hi el temps per elles, sense el “embelliment” al servei dels turistes i urbanites.

No estem davant un poble reconstruït.

Ara, només cal posar-hi imaginació per traslladar-nos deu segles endarrere i pensar com devien viure aquests avantpassats.

Bases d’informació

Webs academic

J. Marqués Casanovas, Monells (I)

J. Marqués Casanovas, Monells (II)

J. Marqués Casanovas, Monells (III)

J. Marqués Casanovas, Monells (IV)

J. Marqués Casanovas, Monells (V)

E. Mallorquí i García, La vila de Monells, del segle IX al XII

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies