L’orografia i el subsòl són els factors condicionants del Monestir de Urdax i de les Coves de Ikaburua al nord de Navarra junt a la frontera francesa.
Monestir de Urdax i Coves de Ikaburua (Navarra)
Monestir de Urdax i Coves de Ikaburua. Baztán. Navarra
Municipi: Urdazubi/Urdax. Comarca geogràfica: Baztán. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunitat Foral de Navarra
Monestir de Urdax: Coordenades: 43°15’59″N 1°30’14″O. Altitud: 94 msnm. Coves de Ikaburua (de Urdax): Coordenades: 43°16’36″N 1°30’44″O. Altitud: 100 msnm. Població: Urdax, localitat 63 habitants, municipi 349 habitants (2019).
Web: ayuntamiento
Visita: 2019
Monestir de Urdax i Coves de Ikaburua. Baztán. Navarra
Des de l’allotjament al Hotel Churrut-Restaurant Lenkonea, i complementant la visita a Zugarramurdi i a La Cova i el Museu de les Bruixes de Zugarramurdi, em dirigeixo al Monestir de Urdax i a les Coves de Ikaburua o Coves de Urdax.
De fet, les Coves estan situades a menys de 3 quilòmetres de Zugarramurdi, i a 1,5 quilòmetres de Urdax.
Urdazubi/Urdax
La vila de Urdazubi/Urdax (ur/aigua, zubi/pont) està situada al nord de Navarra, limitant a sud amb la vall de Baztán i a nord amb la regió basc francesa de Labort (Lapurdi). Avui dia conforma. juntament amb el veí Zugarramurdi i les poblacions labortanes de Sara i Ainhoa la comunitat turística de Xareta que uneix aquests pobles per sobre dels límits fronterers.
Tot i que administrativament està integrada a la comarca de Baztán, geogràficament queda situada orientada a nord de la Muntanya Otxondo cap al vessant atlàntic, a l’igual que Zugarramurdi.
La seva importància estratègica ve donada pel fet de ser l’única via d’accés des de França fins a l’interior de Navarra per la Vall de Baztán. Sent l’eix econòmic i militar que unia el port de Baiona amb el regne de Castella passant per Pamplona.
Per això va constituir en l’Edat Mitjana una de les rutes del Camí francès de Sant Jaume, a través del Port de Otxondo a 602 msnm.
Reial Monestir de San Salvador
En aquest punt estratègic es va erigir el Reial Monestir de San Salvador, constituint un gran centre econòmic i sosteniment de l’evangelització de la zona.
No es coneix la data de la fundació del Monestir, encara que la major part d’estudis el situen al voltant del segle XI. Urdax sorgeix com una petita comunitat de canonges que viuen segons la Regla de Sant Agustí. Que va establir aquí un hospital per a pelegrins al segle XI.
Més tard, el 1262, un document pontifici vincula el monestir amb l’Ordre premonstratenc. Partint d’aquesta dada alguns estudis opinen que el centre monàstic és des del seu origen de fundació premonstratenca.
El Salvador és l’únic monestir premonstratenc que rep el nom de Reial a tot el Regne de Navarra. Això indica la gran relació del lloc amb la monarquia navarresa, sent residència reial i lloc de signatura de pactes. Els seus abats tenien veu i vot en les Corts de Navarra.
Durant l’època medieval l’economia de l’Abadia va estar vinculada a l’activitat ramadera i la metal·lúrgia.
La vila de Urdazubi/Urdax va néixer cap al segle XV sota el domini del Monestir de San Salvador, fins que l’any 1774 va aconseguir la seva segregació i va ser declarada lliure. L’Abat va ser senyor de Zugarramurdi i Urdax fins a 1785.
Entre els segles XV i XVIII va ser el període de major esplendor del Monestir, al qual corresponen les construccions actuals. Les dues fargues que posseïa es van convertir en el principal recurs del monestir.
Després d’un primer incendi el 1526, quan Navarra perd la seva independència, que va arrasar el monestir primitiu, en 1550 van començar les obres que es van desenvolupar en diverses fases fins a la construcció del ‘claustre entre 1680 i 1684.
El 1793, durant la Guerra de la Convenció amb França, tropes franceses van envair la zona i van fer cremar el monestir i la vila d’Urdazubi/Urdax. En aquest últim incendi la gran biblioteca del monestir, amb més de 9.000 volums, va ser destruïda. Després d’aquest episodi, els monjos van haver de refugiar-se al Santuari de Loiola fins al 1806 en què es va iniciar un nou període de reconstrucció.
Poc després, el 1839, es produeix la desamortització de Mendizábal. L’ordre premonstratenca abandona definitivament l’abadia. El seu temple es converteix en església parroquial, produint-se la degradació de l’edifici, quedant de l’antic complex només l’Església, avui parròquia de San Salvador, el claustre i algunes dependències, que acullen els actuals Museu, Col·lecció Permanent de Pintura i Escultura Basca i Alberg de Pelegrins.
Com he assenyalat, va estar lligat des dels seus orígens al Camí de Sant Jaume, assistint hospitalàriament als pelegrins que utilitzant la ruta provenien de Baiona per dirigir-se després a Velate i la Trinitat d’Arre, on convergia amb la ruta procedent de Roncesvalles.
El Temple
De l’època medieval no queda res. Els edificis que es conserven corresponen a la gran època d’esplendor dels segles XVI-XVII i XIX.
De l’antic convent queda la gran església construïda en pedra, mentre el claustre i altres dependències es van habilitar per a habitatges. Al costat de la façana principal apareix adossada la torre al costat de l’epístola, l’últim dels seus cossos constitueix el campanar, rematada amb un chapitel de fusta recobert de plom.
La portada d’estil herrerià de segle XVII constitueix avui dia l’element de major interès des del punt de vista artístic, la seva marcada sobrietat apareix encaixada sobre el mur de carreu que proporciona gran solidesa al conjunt.
El temple, de quatre cossos i capçalera més estreta en forma trapezoidal, és de planta de creu llatina molt poc acusada mitjançant dues capelles obertes en el tercer cos en el segle XVII. Els murs interiors són arrebossats.
Amb coberta de volta de creueria estrellada i cor situat als peus en alt, de mitjan segle XVII.
Presideix el presbiteri un retaule major de principis de segle XX imitant models neoclàssics.
En els braços del creuer es localitzen dos altars barrocs.
El claustre
El claustre es troba situat al costat meridional de l’Església. De carreu vermellós, presenta planta quadrada irregular de dos nivells d’alçada.
En el nivell inferior, cinc arcades de mig punt en les crugies llargues i quatre en les curtes, que descansen sobre pilars quadrats.
En el segon nivell corre una galeria d’arcs de mig punt més petits que els del pis inferior.
A l’exterior, al fons al sud, queda la Casa de l‘Antic Noviciat, del segle XVIII. Mentre que en l’extrem nord-est s’estén l’edifici d’una de les fargues, que acull la Casa de Cultura i l’Oficina de Turisme,
A les dependències actuals roman l’esperit monàstic d’acollida, donant cabuda a l’Alberg de Pelegrins del Monestir de Urdax “Luis Mari Ruíz”, inaugurat l’any 2004.
Museu del Monestir
Els anys posteriors a 2004 es va construir un petit museu audiovisual que reuneix les restes que van quedar després dels incendis i saquejos que va patir el Monestir.
Entrant pel claustre en el primer pis se situa el Museu del Monestir, mentre que en el claustre es presenta la Col·lecció permanent “50 anys de pintura i escultura basca”.
El Museu del Monestir mostra, a través d’objectes, audiovisuals i panells expositius, la història d’Urdazubi/Urdax, la seva vinculació amb el Camí de Sant Jaume i el seu passat monàstic.
Al Museu s’accedeix a través d’una sòlida escala de fusta.
Una primera sala que ocupa una de les ales superiors del claustre, està dedicada al recorregut històric de Urdax i del Monestir.
La següent ala del claustre mostra cinc representacions il·lustratives de les activitats vinculades al Monestir.
La granja de Urdax
Durant l’Edat Mitjana l’Abat era el senyor pairal que ostentava el domini sobre les terres i gents de Urdax en el que es denominava terme rodó o granja de Urdax. Els veïns de Urdax eren denominats “bordeantes o caseros”.
Amb la desamortització de finals de segle XVIII, després de més de dos segles de llargues disputes amb el Monestir, la població va aconseguir emancipar-se. El plet definitiu es va desenvolupar entre 1756 i 1774 davant el Consell espanyol d’Hisenda i la càmera de Castella. Urdax va passar a ser considerada “Villa de realengo” i el Monestir a convertir-se en un veí més de la localitat.
Canals, ponts i molins
En aquestes terres de prats verds i aigües clares, els monjos del Monestir es van consagrar a la construcció de canals i ponts (d’aquí el nom Urdazubi “ur eta zubi” aigua i ponts). Les fargues i els molins es van construir al costat de riu per aprofitar al màxim la força de l’aigua.
Va ser un dels impostos pairals que obligava els vilatans a moldre els seus grans (blat, blat de moro, mill) en el molí conventual. Els veïns de Urdax van continuar subjectes al ‘molí monàstic adhoc després de reconegut el seu vilatge.
Les ferreries
La indústria de les ferreries, activitat que principalment va explotar el Monestir per arrendament, va ser el principal suport econòmic que va contribuir a poblar la zona. En els moments de major esplendor les fargues garantien l’aliment més de 200 persones entre llenyataires, carboners i traginers.
Van existir dos ferreries a Urdax: la ferreria vella construïda al segle XV que va ser propietat exclusiva del Monestir i la ferreria Bakeola edificada a la fi de segle XVI, per satisfer la gran demanda llavors existent, després de la signatura d’un acord entre el Monestir i la Vall de Baztán.
L'activitat agropecuària
En l’època medieval l’auge econòmic de l’Abadia es fonamentava en una prospera activitat agropecuària, que juntament amb la indústria del ferro van ser l’autèntic sustentació del Monestir i la granja de Urdax.
L’economia es basava en l’explotació de finques rústiques amb aprofitament agrícola, ramader i forestal; el Monestir movia una gran activitat pastoral de la qual sorgia la venda de llana; el bestiar porcí suposava una altra font de riquesa; es collia principalment blat de moro, poma, castanya i blat (encara que en menor quantitat). La “Granja de Urdax” disputava amb els seus bestiars les herbes i aigües als baztanesos i clarejava els boscos amb els seus carboners.
Jurisdicció civil i criminal
A més de gaudir del poder de cobrament de drets i rendes sobre tot el terme rodó, l’Abat exercia, gràcies als privilegis reials, la plena jurisdicció civil i criminal. L’Abat s’encarregava dels processos i càstigs d’aquestes causes, publicava i executava censures i excomunions, donava autorització per als casaments … Els grangers de Urdax i Zugarramurdi estaven exempts del servei militar per ser jurisdicció del monestir
El poder de l’Abat sobre el territori i la seva gent va poder ser també determinant durant el procés inquisitorial contra les bruixes de Zugarramurdi. 53 persones van ser encausades i portades a Logronyo, d’elles 6 van morir en el camí o en les presons. El 6 de març de 1610 es va celebrar el Auto de Fe i, com a resultat del mateix, 21 arrestats van ser acusats de delictes menors, 21 perdonats i 11 condemnats a la foguera.
Sales d'exposició
La visita continua a l’interior de les sales d’exposició.
Es mostren aspectes relacionats amb l’Ordre Premonstratense; el poder de l’Abat; la biblioteca o l’Alberg en el Camí de Sant Jaume i l’Hospital de pelegrins.
Abans de marxar del Museu podem efectuar una mirada sobre el claustre i la Col·lecció d’art.
Col·lecció permanent "50 anys de pintura i escultura basca"
Al Claustre s’exposa la col·lecció permanent “50 anys de pintura i escultura basca” amb més de 300 obres d’importants pintors i escultors bascos actuals.
Al mateix temps podrem veure la porta d’arc de mig punt que unia el claustre amb el temple.
L’exposició recull 300 obres d’art de 10 pintors representants de la Pintura Basca des dels anys 50 als nostres dies. Així, trobarem al costat de José Luis Zumeta, a artistes com Christine Etchevers, Gonzalo Etxebarria, Patxi Aranoa, Pier, José María Apezetxea, Roger Bravard, Aitor Mendizabal, Irkus Robles i Michel Hacala.
Quant als escultors, el claustre compta amb la presència d’Aitor Mendizabal, Tista, Tomás Fischer, François Marty, Iñaki Ruiz de Eguino i Eduardo Iturralde.
Acabo aquí la visita al Monestir.
Antiga Ferreria
A l’exterior, a la cantonada nord-est es situava una de les Ferreries. D’aquesta construcció només es mantenen algunes pedres de la façana de fa 300 anys. Està destinada a Casa de Cultura i Oficina de Turisme.
A la plaça l’escultura ” Levántate” d’Iñaki Ruiz de Eguino.
Al seu costat transcorre la regata Ugarana.
La Vila
La població es reparteix entre el nucli de la Vila i cinc barris de caseríos: Alquerdi, Dantxarinea, Landibar, Leorlás i Tejería.
El primitiu poblat en les rodalies del monestir va haver de quedar completament arrasat en l’incendi de 1526. Als segles XVII i XVIII van haver de construir-se un bon nombre d’edificis barrocs que donarien testimoni de l’important auge demogràfic i prosperitat econòmica per la qual va travessar la Vila.
De les 54 cases veïnals van quedar tan sols quatre cases en peu, després de ser incendiades i derruïdes en 1793 durant la Guerra de la Convenció pels francesos.
La majoria dels edificis actuals daten per tant dels segles XIX i XX, trobant-se alguns més antics que van poder ser reconstruïts.
L’estil arquitectònic de les cases du Urdax barreja granges tradicionals i cases senyorials.
Trobem al poble sumptuoses cases entre les quals algunes han pertangut a indians emigrats de la Vila i de tornada de les Amèriques amb la intenció d’ajudar a reconstruir el poble.
L’exemple més significatiu és la casa Indiano o Indianobaita, construïda el 1824. Consisteix en un bloc cúbic de tres nivells més àtic, en el qual destaca el tractament de la part central a base d’un arc de mig punt flanquejat per pilastres, estructura que es repeteix en cada un dels quatre nivells.
El complement d’aquesta vista es localitza en les Coves de Ikaburua.
Coves de Ikaburua o coves de Urdax
El cartell de l’entrada ens anuncia que a través d’una visita condicionada amb llum i so podrem descobrir un bell univers subterrani poblat per estalactites i estalagmites … així com un món habitat en altres temps per personatges mitològics, guerrers i contrabandistes.
La gruta de Ikaburua forma part del conjunt de coves de la localitat d’Urdazubi/Urdax, considerat el jaciment prehistòric del Paleolític superior més important de Navarra.
Les primeres notícies d’aquesta gruta daten de 1808, quan es va utilitzar com a refugi per persones que fugien de les batalles de la Guerra de la Independència.
A partir de 1965, va començar a ser condicionada com a atracció turística, i en l’actualitat és propietat de l’Ajuntament d’Urdazubi/Urdax, que ha habilitat tant l’interior com les zones d’accés i l’entorn de la Cova perquè els visitants puguem gaudir en les millors condicions d’aquest espai natural únic.
L’itinerari de la visita guiada comença en un espai d’uns 30 metres de llarg per 23 d’ample amb una volta d’estalactites espectacular. A continuació, ens internem a la cova seguint el cabal de la riera Urtxume per diverses sales on les estalactites i estalagmites han construït escenaris de gran bellesa.
L’obtenció de fotografies està limitada. A la fi et permeten realitzar fotografies a la gran sala d’entrada.
Darrera nostre es tanca la porta de la Cova.
Una altra de les coves del sistema, la cova de Alkerdi, no visitable, descoberta el 1933, és l’únic jaciment amb art parietal paleolític Magdaleniense conegut a Navarra (15.000-12.000 aC). Apareixen representades les siluetes d’animals.
Fi de la visita
La Muntanya Otxondo, malgrat la seva relativa alçada per sota dels 1.000 msnm, ha fet històricament de barrera d’accés cap a l’interior de Navarra. A l’entrada de l’Alt de Otxondo es va situar un Monestir premonstratenc per servir d’alberg i hospital de pelegrins des dels inicis del Camí de Sant Jaume. El lloc continua oferint aquest Alberg als pelegrins actuals en les construccions que resten de l’antic Monestir.
A més, la geologia va conformar que als peus de Muntanya es formés un aflorament calcari que acull una complexa xarxa de cavitats. En el terme municipal de Urdax es troba la Cova de Ikaburua (Cova d’Urdax) visitable.
Tots dos elements ofereixen un atractiu indubtable per a ser visitats, a més de poder observar un poblament característic d’aquesta part de Navarra.
Val la pena dedicar mitja jornada a recórrer aquests llocs.
Bases d’informació
Webs
Monesteir de Urdax i Urdax
Coves de Ikaburua
Webs academic
M.T. López de Guereño Sanz, El Monasterio premonstratense de San Salvador de Urdax: Génesis y evolución Histórico-Artística
J. Goñi Gaztambide, El monasterio premonstratense de Urad en la Edad Media (1182-1520)
E. Zudaire Huarte, Ferrerías del Real Monasterio de Urdax
E. Zudaire Huarte, Campomanes, desamortizador del Monasterio premonstratense de Urdax (Navarra)
A. Cava, I. Elorrieta, I. Barandiarán, El Gravetiense de la cueva de Alkerdi (Urdax, Navarra): análisis y contexto de su industria lítica
Llibre
M. Etcheverry Loupien, Le Monastère d’Urdax / El Monasterio de Urdax, La Découvrance
