Els Casals és un hotel-restaurant que compleix amb escreix els requisits d’un turisme tranquil, en un territori on observar des de 68 milions anys endarrere, passant pel romànic, fins el patrimoni industrial.

Els Casals. Berguedà

Els Casals

Els Casals. Hotel i Restaurant. Sagàs, Berguedà

Els Casals, Crta BV-4406, Masia Els Casals, 08517 Sagàs, Barcelona

Teléfono: +34 938 251 200

Altitud: 736 msnm

Primer contacte: 2003

Mapa de situació de Els Casals (Google maps 2018-04-28)

Els Casals. Hotel i Restaurant

Elecció de la sortida

Fa força temps que conec Sagàs i el seu entorn, donat que durant bastants anys vàrem tenir llogada la masia més propera al que llavors era la masoveria Els Casals. Era un plaer sortir a buscar sajolida per incorporar-la a un guisat que estaves fent en aquell moment. Es va acabar el lloguer i vam canviar d’aires.

Jo diria que cada estiu dels que vam estar allà ens van cridar “a sometent” per anar a apagar foc. No se si servíem per a gaire, però l’important era la sensació de solidaritat entre veïns i residents.

Després de marxar, la família vàrem mantenir alguns contactes amb gent de Sagàs producte de les relacions d’aquells anys. Els masovers -el Josep i la Teresa- es van jubilar i van abandonar Els Casals.

El 1994 es va produir un devastador incendi a la zona que va posar fins hi tot en perill la vida d’alguns coneguts. El paisatge que va quedar era desolador. Els Casals va ser un dels afectats pel foc. Per sort la natura es regenera si se li permet.

Però a l’any 2000 ens va arribar la noticia de que els fills dels propietaris de la masoveria la havien convertit en un restaurant i hotel rural. Gent arrelada al país, volien que reeixís. El més petit dels germans –l’Oriol– com a cuiner, i els grans continuant l’explotació agrària familiar amb un enfoc modern i subministradors de primera matèria de qualitat, entre d’altres per al restaurant de Els Casals. Les noticies era que si menjava molt bé.

El 2003 toda la família vàrem tornar a Els Casals, però ara per gaudir de la cuina de l’Oriol Rovira. Va ser emotiu per nosaltres retrobar la masoveria i el lloc, encara que amb un canvi radical de funció. Fer una passejada abans de dinar fins El Bufart –era la masia que havíem tingut llogada- i rememorar records entranyables. Desprès hi hem anat tornant en circumstàncies diverses. Però sempre hem mantingut una tirada per aquell lloc.

Els Casals al fons
Els Casals és l’edificació que es veu al fons a la dreta (any 1978)

Al anar-hi vam descobrir que també era un hotel rural i vam planejar que algun dia hi aniríem. Com passa sovint, els propòsits no sempre es compleixen exactament. Però en el moment de plantejar-me aquest Blog vaig creure imprescindible incorporar-hi Els Casals, però calia comprovar si complia la darrera condició del meu concepte de turisme tranquil. D’aquestes condicions, la de l’entorn, amb el més immediat regenerat, ple de propostes paisatgístiques i culturals del màxim interès ja estava clara. La qualitat del menjar no tenia discussió. Quedava per verificar l’allotjament, i això he fet abans de presentar aquest Post amb totes les garanties.

Tot i mantenir l’estructura d’aquesta secció del Blog, tindrà matisos diferents, ja que les propostes de sortides no hauran estat viscudes necessàriament en el moment de l’estada, sinó que aportaran part de l’experiència viscuda als anys de residencia temporal a 500 metres de Els Casals.

L’Hotel i el Restaurant Els Casals

L’Oriol Rovira i la Carolina Calvo ofereixen a l’hotel i al restaurant unes instal·lacions que conjuguen perfectament la tradició i la modernitat, creant un ambient absolutament acollidor i confortable. Comentari sentit per la finestra de la meva habitació a uns clients del restaurant que passejaven a l’entorn de l’edifici: “Aquí hauríem de venir a passar uns quants dies de tranquil·litat”. Hi acabava d’aparèixer el concepto clau d’aquest Blog.

L’edifici te la forma clàssica dels masos d’aquesta zona: Un edifici en forma de cub amb tres plantes i teulada de doble vesant amb teula àrab, i edificacions annexes per a les diverses funcions agràries i ramaderes. Està obert als quatre vents el que dona una sensació de “llibertat” i d’amplitud d’esperit quan hi resideixes.

Desprès del motivador primer contacte visual amb l’edifici, l’ambient que s’hi respira quan entrés és de qualitat i bon gust. Característica que es va mantenint per tots els espais per on passes.

Recepció
Sala de distribució de les habitacions a la primera planta

L’hotel disposa de vuit habitacions. La que vaig ocupar era absolutament austera, amb una gran fotografia per capçalera d’ambient rural. En aquest cas d’un estenedor de roba.

Els Casals

Les vistes des de la finestra de la habitació són d’amplitud i serenor.

Després de passar la primera nit, sense cap soroll que no fos procedent del camp i la natura -no hi ha cap carrer ni carretera a menys de 800 metres-, toca agafar forces per la jornada. Com era un dia laborable i fora de temporada, vaig tenir el privilegi d’estar sol. L’Oriol m’havia preparat un esplèndid esmorzar, i més que hagués demanat. En un dia normal el mateix ho hauríem trobat en un bufet esplèndidament assortit, on sobresurten els embotits fets a la família.

Els Casals

El menjador pels residents a l’hotel, també auster, presenta una particularitat ja que una peça cilíndrica metàl·lica de grans dimensions acull la vinoteca, visible a través d’una porta de vidre. Aquesta peça el separa visualment del restaurant degustació, reconegut amb 1 estrella Michelin. La sobrietat i la modernitat defineixen la gran sala del restaurant, amb força grau d’intimitat entre taules per unes pantalles de fusta divisores de l’espai.

Els Casals
Menjador de l’hotel amb la vinoteca dins del cilindre metàl·lic
El menjador gastronòmin aporta força grau d’intimitat

Una gran sala d’estar i de lectura, amb confortables butaques i sofàs, em va permetre passar una estona agradable i relaxada de lectura abans de sopar.

Els Casals
Sala d’estar i de lectura

No va ser el cas, però en un altre moment podria haver estat una bona idea prendre un bany a la zona de la piscina.

Els dies d’estada em vaig acollir a la formula de pensió completa, amb una incursió al menú gastronòmic. Tret de la diferència en les possibilitats d’elecció, el que és essencial, que és la qualitat dels plats servits, és idèntica, ja que la matèria primera és la mateixa, així com la concepció de la cuina amb que estan elaborats. Recordem que una part important dels productes procedeixen de la mateixa finca o d’explotacions properes.

Com en les ocasions anteriors, vull deixar clar que aquest no és un Post patrocinat, sinó l’expressió del meu sentir i percebre.

Altres restaurants amb l’empremta d’Oriol Rovira

L’Oriol Rovira ha estès la seva cuina a Barcelona i Madrid. Aquí deixo les referències per si voleu acostar-vos-hi a degustar-la.

A Barcelona:

SAGÀS BCN, Pla de Palau, 13, +34 933 102 434

Pork… boig per tu, Consolat de Mar 15, +34 932 95 66 36

A Madrid:

SAGÀS Madrid, Centro Cultural Matadero, Paseo de la Chopera, 14, +34 914 732 473

El territori: Berguedà i Lluçanès

Sagàs està situat al centre-est de la comarca del Berguedà, al nord de la província de Barcelona, fronterer amb la subcomarca del Lluçanès a l’est i el Ripollès més al nord. Els seus 730 m d’altitud el situen en l’àmbit de la muntanya mitjana a la frontera entre el Prepirineu i la depressió central catalana. Morfològicament el sud de Sagàs es  presenta com una plana ondulada per l’erosió de les rieres procedents del Prepirineu i que confluiran sobre el riu Llobregat, que articula de nord a sud el Berguedà. Mentre que al nord començaran ja les estivacions del Prepirineu, amb la Serrà de Picancel com a primer nucli muntanyós important. A l’est s’elevarà el pla de la comarca geogràfica del Lluçanès. Tenim així definit un territori sobre del que articularé una part important de les propostes de sortides que exposaré tot seguit.

Per acostar-nos a la interpretació de les formes d’assentament humà d’aquest territori hem de retrocedir a la alta edat mitjana, entre els segles IX i XII, quan es produeix l’assentament durant aquests dos segles de la Marca Hispanica, i combinar-ho amb la morfologia del territori, trencat per nombroses rieres que no deixen cabuda a terrenys plans sinó amb quasi constants pendents fruit de l’erosió causada al seu pas.

Si ens situem als cims del turons tindrem la percepció d’una plana, però si ens desplacem pels camins ens mourem entre valls longitudinals poc profundes però ondulants, amb sensació d’un terreny fragmentat en petites unitats.

Aquesta morfologia va propiciar que durant el repoblament en aquells segles, amb una estructura social pre-feudal, aquella societat eminentment agrària, s’articulés en petits nuclis de població i en masos dispersos organitzats entorn al Castell del senyor del territori o dels monestirs, i que s’edifiquessin un gran nombre d’esglésies disseminades amb domini del romànic. El castell i la parròquia formarà el nucli del nou poblament.

Aquesta estructura bàsica va perviure fins a un revifament econòmic de base agrària als segles XVII i XVIII, amb efectes de creixement poblacional que van propiciar la expansió i renovació dels nuclis de població i dels habitatges, i que també va afectar a la renovació dels masos que van continuar articulant el poblament dispers. Serà el moment de l’entrada del renaixement-barroc a l’arquitectura religiosa, el que afectarà molt especialment les façanes i torres de moltes esglésies.

Al segle XIX irromp la industrialització que buscarà aprofitar l’energia motriu de l’aigua, molt especialment a la conca del riu Llobregat, o també l’explotació del carbó de lignit i l’obtenció de ciment a les muntanyes del Prepirineu. Els pobles on va penetrar aquesta industrialització van veure afectada la morfologia urbana per adaptar-se a les demandes d’habitatge obrer, desplaçant una part de la funció agrària de la casa. En els pobles que van assumir un important creixement poblacional és normal trobar una part central on els carrers mantenen la procedència medieval, amb eixamples que no precisan una funció agrària, el que es manifesta en la forma i qualitat de les edificacions.

Amb una visió des del punt de valoració actual per al turista, molts d’aquests pobles hauran perdut part del seu caràcter bucòlic que anomenem “medieval”.

Un fenomen molt important a la zona va ser la implantació de les colònies industrials al segle XIX, formades per nuclis independents de fàbriques tèxtils o explotacions mineres, habitatges pels seus treballadors i els serveis mínims, el que conformarà veritables pobles en sí mateixos. En el model ideològic social i empresarial de l’època sobresortiran en cada colònia dues edificacions: un palauet-habitatge de l’amo, de gust si més no discutible, i una gran església d’estil neo-romànic o neo-gòtic.

Des de la segona meitat del segle XX nosaltres mateixos, amb la nostra activitat turística, en som en part agents dels nous canvis morfològics i socials. El procés està sent l’extinció de tota la activitat tèxtil i minera, la supervivència més o menys dificultosa de la activitat agrària i ramadera i la penetració del turisme amb mentalitats i components historicistes, neoruralistes i/o escapistes de la vida urbana.

I en aquest punt em situo jo mateix pel fet de practicar-lo i explicar-lo a la meva manera.

Propostes de sortides

És difícil fer propostes de sortides ja que el territori està farcit de llocs amb interès, tant paisatgístics com culturals.

Dels culturals podríem fer-ne dos grans grups: El patrimoni preromànic i romànic en forma d’innumerables monestirs, esglésies i capelles, i el patrimoni industrial, tant miner com tèxtil, a la conca del riu Llobregat.

Si tenim ganes de caminar, podem dirigir-nos a qualsevol de les nombroses capelles que es troben repartides pel territori, al temps que gaudirem del paisatge.

Estem als peus del Prepirineu i en un radi d’uns 50 quilòmetres podríem anar als Rasos de Peguera, al Pedraforca, o a les Fonts del Llobregat. O més a prop, a la Riera de Merlès o a la Serra de Catllaràs.

Per l’entorn

Baixar caminant fins a la casa de La Rovira, o acostar-se fins a l’Ajuntament, o agafar el camí en direcció a El Bufart, poden ser opcions per abans de sopar.

Sant Andreu de Sagàs

No podem marxar sense acostar-nos a l’Església de Sant Andreu de Sagàs. En la seva base ja està documentada el 903. L’edifici actual es va construir al segle XI i es caracteritza per la planta basilical amb tres naus. Al segle XVII és va construir la nova porta i la sagristia, i el campanar al segle XIX.

Sagàs
Petita concentració al voltant de l’Església de Sant Andreu. Tota la resta és poblament dispers en masos
St Andreu de Sagàs Planta
Planta de l’Església de Sant Andreu de Sagàs
Aquí tenim un dels exemples de remodelació del segle XIX. Es trenca la façana per incorporar-hi un campanar
St Andreu de Sagàs
La planta basilical de tres naus acaba amb tres absis d’estil llombard

Sortides de mitja jornada

Riera de Merlès – Sant Jaume de Frontanyà – Borredà – Vilada – La Baells

Recorrido de la salida (Google maps 2018-04-28)
Recorregut de la sortida (Google maps 2018-04-28)

Aquesta proposta es tracta d’un circuit circular amb un recorregut total de 85,3 km i 1h 52 min, sense comptar-hi cap parada. Combinarem paisatge i història.

Els Casals a Riera de Merlès (A a B). (13 km, 17 min)

Es tracta de gaudir de la natura, sobre tot quan agafem el trencall que ens farà seguir la vall de la Riera de Merlès. Segons l’estació climàtica hi trobarem al·licients diferents. En cas de ser l’estiu podrem fins hi tot banyar-nos en alguna de les nombroses gorgues que fa el riu.

La Riera neix als Rasos de Tubau a la Serra del Catllaràs (Prepirineu), als límits de la comarca del Berguedà amb el Ripollès, i acaba confluint amb el riu Llobregat.

El punt (B) de parada l’he situat de forma referencial al Camping Riera Merlès, però es pot triar qualsevol altra punt més isolat.

La vegetació està conformada pel pi blanc, roures, alzines i bosc de ribera i àrees de pastura a disposició del bestiar boví.

Pel camí anirem trobant masies i alguns molins reconvertits en residencies secundàries.

Riera de Merlès
Riera de Merlès
Pastures a la Riera de Merlès
La ramaderia bovina és una de les activitats econòmiques dels masos actius al llarg de la Riera de Merlès

Si no hem decidit quedar-nos tot el matí (o la tarda) gaudint de la Riera podem continuar vers Sant Jaume de Frontanyà.

Riera de Merlès a Sant Jaume de Frontanyà (B a C). (23,5 km, 33 min)

               Enllaç amb el PostSant Jaume de Frontanyà. Poble i Església del monestir 

Passarem per Borredà sense deturar-nos -ho farem a la tornada-, per dirigir-nos a Sant Jaume de Frontanyà (C),

A l’ombra de la Serra de Catllerà, a 1075 msnm arribem al poble, un dels municipis amb menys habitants de Catalunya, amb 30 habitants censats el 2017 (n’ha guanyat 11 respecte el 2011).

Agricultura, ramaderia i turisme conformen la seva base econòmica. Envoltat de boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, el roure i les pastures.

Sant Jaume de Frontanyà

Presidit per la monumental Església de Sant Jaume, el poble el conforma un reduït nombre de cases arrenglerades en dos carrers. Com és típic de la zona també existeix poblament dispers en masos.

Sant Jaume de Frontanyà
Planta de l'Església de Sant Jaume de Frontanyà
Planta de Sant Jaume de Frontanyà

Sobre una església preromànica del segle IX l’orde augustinià dels agustins va establir un priorat de canonges regulars. L’edifici és d’estil romànic llombard. Actualment només en resta l’església.

Església de Sant Jaume de Frontanyà

Aconsegueixo la clau del temple a la casa de turisme rural Casa Blanca. Per trobar-la baixei pel camí de l’esquerra de l’església, travesseu la carretera i a les cases del fons la trobareu.

Església de Sant Jaume de Frontanyà
Església de Sant Jaume de Frontanyà

L’interès del poble, de l’església i del paisatge de l’entorn bé ha valgut el viatge, que recomano altament.

Sant Jaume de Frontanyà a Borredà (C a E). (8,3 km, 15 min)

Reculem per dirigir-nos a Borredà (E).

Aproximadament 1 km abans d’entrar al poble podem agafar un camí a la dreta vers La Solana (D) per dirigir-nos a la Formatgeria Artesana La Bauma a comprar formatges. Pel meu gust, tots els seus formatges d’ovella i de cabra són excel·lents.

Poc metres abans a l’esquerra hi havia un desviament vers un Parc Aventura sobre arbres al recinte del Càmping Campalans.

A una altitud de 854 msnm, els 470 habitants (2017) de Borredà formen un nucli dinàmic que viu de l’agricultura, la ramaderia, el tractament agroalimentari y el turisme. La seva situació li permet oferir atractius naturals (senderisme, escalada, espeleologia o deports nàutics a l‘embassament de la Baells i un Parc Aventura als arbres que ja he citat al Càmping Campalans.

Com al conjunt de pobles de la zona, als segles XVII i XVIII havia estat un nucli important d’indústria tèxtil, el que va comportar l’expansió del nucli urbà medieval. Aquest canvi s’observa en la tipologia dels edificis destinats llavors a treballadors de la industria amb necessitats diferents de les anteriors agràries, com es pot observar en el contrast entre els edificis a l’esquerra i la dreta de la fotografia.

Borredà

La planta actual de l’Església de Santa María correspon al segle XVIII, moment de màxima expansió demogràfica del poble que va demandar la seva ampliació, però conserva vestigis dels seus orígens romànics des de principis del segle X.

Borredà

En el cas de Borredà disposem d’un exemple perfectament definit d’una tercera fase d’expansió urbana pròpia del segle XXI, seguint el model d’urbanització de residencies fonamentalment secundaries formada per un conjunt de cases individuals d’estil neorural. Podem considerar-ho un símptoma d’interès d’aquest territori com a espai d’oci per les classes urbanes.

Borredà
Expansió urbana del segle XXI

Borredà a Vilada (E a F). (13,2 km, 23 min)

Si fins ara hem fet un recorregut sud-nord, seguint la riera de Merlès, ara ens dirigirem a l’oest per anar a trobar el riu Llobregat. Ens desplaçarem vorejant el riu El Mergançol que alimentarà un dels braços de l’embassament de la Baells, formant una vall per la cara nord de la Serra de Picancel.

A 13 kilòmetres ens deturarem al poble de Vilada.

Com a Borredà, l’expansió del poble va tenir lloc als segles XVII-XVIII vinculat a la incorporació de la industria tèxtil, que acompanyà les activitats clàssiques agrícoles, ramaderes i forestals. Actualment els seus 424 habitants (2017) viuen també en bona mesura del turisme.

Vilada

Del castell de Roset, que dominava aquest territori (esmentat per primera vegada el 1026) en queden algunes restes fora del nucli urbà.

L’ Església de Sant Joan es d’origen preromànic (903) però va desaparèixer al refer-se als segles XVII-XVIII, i amb reformes al segle XIX, per l’actual església barroca, per donar cabuda a la creixent població del moment.

Vilada

El poble, adossat a la vessant de solana, mostra davant seu uns esplèndids paisatges prepirinencs de la Serra de Picancel de gran atractiu, que junt ment amb l’embassament de La Baells, on comença el ramal de El Mergançol, aporta atractius nàutics.

Vilada

Vilada a La Baells (F a G). (5,3 km, 7 min)

Deixem Vilada i en un parell de kilòmetres ens situaren al costat de l’embassament de La Baells i seguirem fins a creuar-lo.

En aquesta zona podrem deturar-nos i, fins i tot, si en tinguéssim ganes, practicar algun esport nàutic o de muntanyisme. En canvi, pel costat del riu Llobregat la carretera transcorre enlairada respecta al nivell de l’embassament i no és fàcil l’accés a l’aigua.

Travessat el pont podem decidir anar a veure la presa i gaudir del paisatge (G).

La Baells
No és fàcil veure l’embassament completament ple com en aquesta ocasió

La presa de l’embassament de La Baells va ser inaugurada l’any 1976, i és d’arc de doble curvatura. La seva funció és regular la conca alta del riu Llobregat, abastir d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona i produir energia hidroelèctrica.

La Baells

La Baells a Els Casals (G a H). (22 km, 17 min)

En aquest punt donarem per acabada aquesta proposta de sortida i retornarem a Els Casals a gaudir d’un merescut bon dinar per reposar forces.

Pont de Pedret - Església de Sant Quirze de Pedret - Santuari de Queralt - Berga - La Baells - Museu de les mines de Cercs - Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya

Ruta Berga (Google maps 2018-04-30)
Recorregut de la sortida (Google maps 2018-04-28)

Avui farem una sortida anant a buscar el riu Llobregat cap el nord i entrarem en les formacions geològiques del Prepirineu.

Hem quedat que els nostre és un turisme tranquil, per això cal fer un advertiment abans de comentar aquesta proposta de sortida. Si es volgués desenvolupar en tota la seva intensitat, mitja jornada és molt justa de temps i, per tant, amb poca tranquil·litat.

Per tant, cal agafar-se les propostes com a orientatives de possibilitats en aquesta zona del territori proper a Els Casals. Són visites que és poden fer i entre les quals es podria triar segons els interessos del visitant.

La proposta base és: Pedret-Santuari de Queralt-Berga, després incloc tres punts propers per si poden ser d’interès, a escollir entre ells.

Els Casals a Pont de Pedret i Església de Sant Quirze de Pedret (A a B). (18,7 km, 18 min)

Refarem part del camí de retorn de la sortida anterior i just passat Berga girarem a la dreta per dirigir-nos a l’Església de Sant Quirze de Pedret (C). Es tracta d’un dels escassos exemples de preromànic de Catalunya.

Abans d’arribar a l’església haurem de deixar el cotxe a uns 800 m al costat de pont.

Enllaç amb el PostPont medieval de Pedret

Travessarem el riu Llobregat pel Pont de Pedret, pont d’origen medieval perfectament conservat. El pont és del tipus d’esquena d’ase, on les dues entrades ascendeixen vers un punt central més enlairat per permetre la construcció d’un arc de majors dimensions per absorbir els creixements de cabals del riu. L’origen es situa als segles XII-XIII i l’arc central apuntat a una reforma al segle XV.

El pont es troba en el camí que unia Berga i el monestir de Sant Pere de la Portella passant per Sant Quirze de Pedret.

Pont de Pedret

Passat el pont se’ns presenta una disjuntiva. Pujar per les escales de l’esquerra o seguir el camí cimentat de la dreta. Pot ser que la pujada per les escales, que desprès és un camí amb força pendent i pedregós sigui més bonic en passar al costat del riu en un tram. El camí cimentat és una mica més llarg, però no molt i més suau. La decisió es vostre.

Arribem a l’església de Sant Quirze de Pedret, que te el seu origen preromànic al segle IX, amb posteriors ampliacions al segle X. El temple està constituït per tres naus: la central –més alta–, capçada per un absis trapezoïdal (tots dos elements pertanyen a la primera església que hi va haver a Pedret, bastida al segle IX), i les laterals, acabades en sengles absidioles amb planta en arc de ferradura, que corresponen a l’ampliació del segle X. Com que l’edifici s’assenta sobre un terreny en pendent, la nau nord queda en un nivell superior respecte a les altres. Aquesta nau i la central es comuniquen per dues obertures amb arc de ferradura.

Sant Quirze de Pedret Planta
Sant Quirze de Pedret
Sant Quirze de Pedret
Sant Quirze de Pedret

L’església de Sant Quirze de Pedret és també important pel valor de les seves pintures murals, les quals han arribat a donar nom al Taller de Pedret, que treballaria en un bon nombre d’esglésies del Pirineu i Prepirineu català.

En les campanyes de preservació del patrimoni romànic català les pintures van ser arrencades l’any 1922 i estan dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona. A l’Església és conserven d’algunes empremtes originals i diverses rèpliques modernes.

Es pot fer una visita guiada els caps de setmana i festius.

Penso que aquesta activitat pot necessitar entorn de 1 hora.

Església de Sant Quirze de Pedret a Santuari de Santa Maria de Queralt (B a C). (10 km, 20 min)

Tornem a canviar de registre. Ara ens interessarà sobre tot el paisatge, malgrat que també podrem gaudir d’un santuari renaixentista.

Per arribar-hi, la carretera puja per la vessant d’obaga de la Serra de Queralt.

Per ascendir fins al Santuari des de l’aparcament es pot fer pujant unes escales o per un funicular que es paga a la barra del bar a l’arribar a dalt (0,80€).

Al Santuari se l’ha anomenat el “balcó de Catalunya” i es troba al a la Serra de Queralt, a una alçada de 1200 msnm. Ofereix una panoràmica amplia sobre la plana del Berguedà i sobre la ciutat de Berga i vers el Prepirineu al nord.

La Serra de Queralt on es troba el Santuari conforma amb extrema claredat el punt de ruptura entre la plana central catalana i l’inici dels sistemes prepirinenc-pirinenc.

Vista sobre la plana del Berguedà
Vista sobre la plana del Berguedà al sud
Vista sobre el Prepirineu
Queralt
Vistes en direcció nord vers el sistema Prepirinenc

El santuari és d’estil renaixentista del segle XVIII però amb molts elements posteriors acabats al segle XX, com la portalada, obra de l’arquitecte J.A. Coderch, el retaule i la torre annexa.

Santuari de Santa Maria de Queralt
Santuari de Santa Maria de Queralt
Santuari de Santa Maria de Queralt

Si venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, talla gòtica amb reminiscències romàniques documentada al segle XIV.

Les estructures i materials geològics són testimoni dels fenòmens que comportaren la formació de la serralada pirinenca, amb una vegetació mediterrània a les solanes (representat pels alzinars) i centreeuropea a les obagues (representat pel pi roig i la fageda).

La carretera de pujada ascendeix per la obaga i es fàcil trobar aparcaments per poder observar de la vegetació.

Santuari de Santa Maria de Queralt a Berga (D a E). (9,2 km, 16 min)

Des del Santuari disposem d’unes esplèndides perspectives de la ciutat de Berga.

Berga
Berga des del Santuari de Santa Maria de Queralt

Berga és la capital de la comarca del Berguedà. Situada a una altitud de 704 msnm tenia, al 2017, 16.115 habitants.

Com a mínim la seva història arrela a l’època romana (possiblement la Castrum Bergium). Envaïda a principis del segle VIII per sarraïns, al segle X es reconquerida dins la Marca Hispanica. El nucli antic va ser construït als voltants de 1360.

La revolució industrial va marcar la ciutat i el territori per la instal·lació a la conca del riu Llobregat de colònies i centres de filats i teixits i les vinculacions que es van derivar del paper de la industria minera poc quilòmetres al nord. Queda per a la historia que la primera màquina de filar catalana al segle XVIII va ser produïda al territori i va rebre el nom de “Bergadana”. Com ja hem vist a Borredà o Vilada, malgrat que el centre de la vila conservi el traçat medieval, aquest procés va modificar la morfologia urbana en els seus eixamples i en el model de casa, que perd la funció agrària.

Subsisteix, malgrat tot, una important activitat agrària i ramadera.

El 2005 la seva festa més important, La Patum, va esser declarada per la Unesco Patrimonio Oral i Cultural Inmaterial de la Humanidad. La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment per Corpus Christi.

Al llarg del carrer Major podem seguir les rajoles de la Patum que hi ha al paviment del carrer.

Paviment La Patum. Berga
Paviment La Patum. Berga
Paviment La Patum. Berga
Paviment La Patum. Berga

La pervivència de la història a la ciutat és pot seguir sobre tot en dos moments: el Medieval i el Carlí. Per a qui estigui interessat es programen visitas guiadas per aquests dos períodes històrics.

Berga, Portal de Santa Magdalena
Portal medieval de Santa Magdalena

Actualment, fora del recinte morfològicament medieval ,trobem una ciutat moderna i dinàmica, amb una important concentració d’activitat industrial.

Berga moderna

Berga a Els Casals (E a F). (16,9 km, 19 min)

Si donem per acabada la sortida d’avui, podem emprendre el camí de retorn a Els Casals.

Altres punts de visita

Com he dit al presentar aquesta sortida, podríem haver elegit altres opcions. El territori n’està ple. Jo aquí en citaré breument 3.

Embassament de la Baells

Si no l’haviem visitat en la proposta anterior, podria ser una oportunitat de dirigir-nos-hi. Aquí introdueixo l’enllaç La Baells ja presentat.

Enllaç al apartat corresponent

Museu de les mines de Cercs. (a 15 km, 20 min de Berga)

Enllaç amb el Post: Museu de les mines de Cercs

Al Museu de les mines de Cercs desenvoluparem tres activitats: La visita a l’exposició del carbó i la seva explotació; la visita a la Colònia minera de Sant Corneli i la visita guiada a l’interior de la mina. En total unes 2 hores.

La mina de carbó de Cercs va estar en actiu des de 1885 fins a 1991.

La colònia minera de Sant Corneli va ser construïda entre 1893 i 1920. L’aïllament de la zona, la manca de sistemes de transport i la necessitat d’aconseguir mà d’obra estable van decidir a J.E. d’Olano, propietari de l’empresa minera, aplicar el model de colònia industrial, en aquell moment plenament desenvolupat al Berguedà i a Catalunya. Es van construir habitatges obrers i els serveis que va considerar indispensables: escola, Església, teatre, cantina, fonda, economat, forn de pa i camp de futbol. A partir de 1960, quan havia arribat a tenir més de 3.000 habitants es va començar la lenta i progressiva decadència.

Els treballadors de la mina i les seves famílies vivien en habitatges llogats a l’empresa. La major part d’ells només tenia en 35 metres quadrats excepte els de capatassos i administratius que tenien 50 o 72 metres quadrats. El lloc més important de la casa era la cuina-menjador.

Museu de les mines de Cercs. Colònia St Corneli
La seu del Museu ocupa uns baixos de blocs d’habitatges que estaven destinats a serveis o usos comercials. Les plantes superiors eren habitatges
La cuina-menjador de la casa-mostra que correspondria a l’any 1944

Com en totes les colònies, el propietari es va construir una casa-palau per a ell.

Colònia St Corneli. Habitatge propietari

La visita a la mina, reprodueix en el seu interior escenes de les diverses etapes històriques del treball miner, segons es van introduir millores en la mecanització del treball.

La imatge que segueix correspon a la primer època, en que tant el treball d’extracció com el transport a fora de la mina el realitzaven els miners, a més, sense cap tipus d’equipació i amb un llum d’oli per tota il·luminació.

Mina de Cercs

La franja de terreny més fosca a la paret mostra una beta de lignit. La gàbia amb l’ocell corresponia al sistema de detecció d’acumulació de grisú. L’altre element d’alarma, que no es veu a la fotografia, eren les rates, que quan detectaven qualsevol moviment sospitós del terreny sortien fugint ràpidament. I això posava en avís als miners.

Per a qui no disposi de cap informació prèvia sobre les condicions de treball de la mineria, especialment al segle XIX, de la visita podrà obtenir una percepció de les duríssimes condicions del seu treball.

Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya (B a C). (8 km, 10 min, del Museu de les mines de Cercs)

El Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya és un projecte plantejat al voltant de l’explotació minera a cel obert de Fumanya, activa entre 1975 i 1986, que va deixar al descobert un impressionant jaciment paleontològic amb més de 3.500 empremtes de dinosaures de més de 65 milions d’anys.

Centre Interpretació Dinosaures de Fumanya

La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitza el que havia estat una plana fluvial.

Centre Interpretació Dinosaures de Fumanya

Monestir de Santa Maria de Lluça –Castell de Lluça i Església de Sant Vicens - Prats de Lluçanès

Ruta Lluça (Google maps 2018-04-28)
Recorregut de la sortida (Google maps 2018-04-28)

(Recorregut total: 30.3 km + ca minada, 1h 10 min)

Els Casals a Monestir de Santa Maria de Lluça (A a B). (11,8 km, 14 min)

Aquesta serà una sortida curta en recorregut però amb una certa intensitat i una pujadeta a peu. Travessarem la Riera de Merlès i ens mourem per la subcomarca del Lluçanès.

Abans d’arribar a Prats de Lluçanès, a l’esquerra, prendrem la carretera de Lluça fina arribar al Monestir, amb un bon aparcament passada l’Església.

Del Monestir de Santa Maria de Lluça se’n tenen les primeres noticies a l’any 905. L’edificació actual té com a base la construïda al segle XII del que va quedar desprès uns terratrèmols. Al segle XII si establí un priorat que es regia per la regla de Sant Agustí. Al segle XVII es va alçar el campanar barroc, i la façana al segle XVIII.

Planta del monestir de Sta Maria de Lluçà
Monestir de Sta Maria de Lluçà
Monestir de Sta Maria de Lluçà

Del monestir es conserven algunes restes, però el que es manté intacte es el Claustre de forma irregular, per adaptar-se a les característiques del terreny. Diuen que és el més petit de Catalunya.

Monestir de Sta Maria de Lluçà

Al segle XIV es van incorporar unes pintures gòtiques que es conserven al petit e interessant museu que es pot visitar al propi monestir. Com aquest pantocràtor representat la majestat del Crist assegut.

Monestir de Sta Maria de Lluçà

El monestir i el seu museu es pot visitar de dimecres a divendres de 11-13,30 h, i dissabte i diumenge de 11-14 i de 16-18 h.

Monestir de Santa Maria de Lluça a Castell de Lluça i Església de Sant Vicens del Castell de Lluça (B a C). (1,5 km, 5 min + ca minant 13 min)

Acabada la visita al Monestir considero que es molt recomanable pujar fins al Castell de Lluça i admirar l’Església de Sant Vicenç.

Continuarem per la carretera en la mateixa direcció en la que veníem. A uns 550 metres. surt una desviació pronunciada de camí de terra en direcció al castell. Uns 750 metres més amunt arribarem a un gran mas abandonat, amb una gran era davant que permet aparcar fàcilment. És el moment de deixar el cotxe, com intel·ligentment ens avisa el cartell.

Camí del Castell de Llucà
“Deixeu el cotxe a descansar i aneu a caminar”

El mas te l’estructura típica dels de la zona, com ja he comentat (volum quadrangular amb tres plantes i coberta a dues aigües amb teula àrab, a més de coberts i pallisses a l’entorn). Impressiona veure la gran era sobre roca.

Passant per sota d’un cable elèctric de delimitació de terreny de pastura, començarem una bona pujada durant 10-15 minuts.

A l’acostar-nos al cim veurem a la dreta encimbellat el mur que resta del castell i en front nostre l’Església Sant Vicenç del Castell de Lluça (C).

Castell de Llucà i Església de St Vicenç
Restes del castell. A la part inferior dreta apareix l’església amb l’absis

Com indica el cartell que l’acompanya, es tracta d’una església romànica rodona de tipologia poc corrent, documentada al 988, bé que reedificada als segles XI-XII. Té una impressionant volta hemisfèrica perfecta, i un absis.

Església de St Vicenç de Lluçà
Església de St Vicenç de Lluçà

Si ens enfilem al castell veurem les restes d’alguns murs i constatarem la impressionant vista sobre tot el territori del Lluçanès que es domina des d’aquest punt.

Castell de Lluça a Prats de Lluçanès (C a D). (caminant de baixada 13 min + 7 km, 10 min)

Quan hàgim acabat de gaudir de l’arquitectura i del paisatge, iniciarem el retorn per agafar el cotxe ja descansat.

Com que disposem de temps, podem acostar-nos a Prats de Lluçanès, la capital de la subcomarca, o comarca natural. Situat a una altitud de 707 msnm tenía una població de 2 533 habitants el 2017. És una comarca eminentment agrària que, com a la resta de la zona, havia participat de l’expansió de la indústria tèxtil. El sector agrari i el turisme són les fonts de riquesa actuals.

És un territori on la caça de bruixes, els bandolers, la guerra de Successió, les carlinades i la Guerra Civil hi han deixat petja a la seva història.

Prats de Lluçanès

L’Església de Sant Vicenç és d’estil barroc del segle XVII i el campanar va ser construït el 1854.

Prats de Lluçanès

Poden observar la presencia d’algun edifici modernista com la torre de Cal Janet.

Prats de Lluçanès

Prats de Lluçanès a Els Casals (D a E). (10 km, 10 min)

Vist com és un poble capital d’una subcomarca, on el mercat dels diumenges era el punt de trobada dels pagesos de l’entorn per fer els seus negocis a un parell de bars del poble, podem retornar a fer un bon dinar, o sopar si hem triat la tarda per fer la sortida, a Els Casals.

Santa Maria de Merlès – La Guardia - Museu de la Colònia Vidal – Puig-reig / Gironella

Ruta Colònia Vidal (Google maps 2018-04-28)
Recorregut de la sortida (Google maps 2018-04-28)

(Recorregut total: 47,8 km, 1 h)

L’objectiu de la sortida que proposo és anar a visitar el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig, com a exemple del que van ser les colònies industrials, i en aquest cas tèxtils, de les conques fluvials industrials catalanes, especialment als rius Llobregat, Cardener, Anoia i Ter.

Aprofitarem el recorregut d’anada per passar per Santa Maria de Merlès i La Guàrdia.

Els Casals a Santa Maria de Merlès (A a B). (9,1 km, 10 min)

Sortint de Els Casals, i arribats a la carretera, girarem a la dreta en un recorregut que ja coneixem, fins a la cruïlla de la riera de Merlès. Ara girarem un altre cop a la dreta vorejant la riera fins que arribem a Santa María de Merlès.

Si volem anar a veure Sant Martí de Merlès, just quan apareix el cartell de entra al poble girem a l’esquerra, travessem la Riera de Merlès pel  pont del Molí d’Escrigues, on i veurem un antic molí, fins abans de l’entrada del càmping La Vall de Merlès a la dreta veurem l’edifici de l’església i el cementiri. Consagrada el 893, només en queda el campanar romànic, ja que foren substituïdes per l’actual, barroca, del segle XVIII.

Riera de Merlès, Molí de Escrigues
Sant Martí de Merlès

Retornem a la carretera i veurem dos exemplars de masia. Una fortificada del segle XVII-XVIII, i un altre del segle XIX.

Avancem  i trobem el petit nucli de l’Ajuntament i alguna casa i l’Església barroca de Santa Maria (1725).

Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès a La Guardia i Colònia Vidal (B – C – D). (16.4 km, 22 min)

En el recorregut fins al Santuari de La Guardia, una vegada més constatarem que el poblament dispers i disseminat és la norma de la zona. Cases per aquí i per allà.

El Berguedà

Al cim d’un pujol, dominant el paisatge, es mostra el Santuari de La Guardia (C), barroc de finals del segle XVII (1698).

La Guàrdia
Santuari de La Guàrdia

La Colonia textil Vidal de Puig-reig (D), s’ha conservat com a museu del patrimoni industrial català. Construïda a l’any 1892 va funcionar fins al 1980, moment de crisi de tot el sector tèxtil català.

Com ja hem vis a  al Colònia de les mines de Cercs, una colònia industrial correspon a un conjunt d’edificacions al servei d’una fàbrica situada més o menys lluny i aïllada respecte a nuclis de població, condicionada en el seu emplaçament per l’existència d’una font d’energia hidràulica en el cas de les colònies tèxtils. Per això les trobem al llarg del rius amb cabdal constant suficient al llarg de l’any.

L’aïllament va portar a la necessitat de construir-hi al seu costat els habitatges necessaris per allotjar de forma permanent els treballadors i les seves famílies, al no existir mitjans de transport per desplaçar-los diàriament. Aquest agrupament de població va precisar l’establiment dels serveis d’un nucli de població. Per aquesta raó, trobem a les colònies: una església (molt important ideològicament en aquells anys), escola, bar, economat, fonda-restaurant, caixa d’estalvis, safareig, forn de pa, barberia, correus, i algun altre servei bàsic d’aquest tipus.

En quant als habitatges n’hi havia de quatre categories: la casa de l’amo, malgrat que la seva residencia habitual era Barcelona, la casa del director, les cases dels encarregats i les cases dels obrers.

Per la seva banda, la fàbrica havia de tenir una resclosa per aportar l’aigua per moure les turbines hidràuliques (amb els anys, la incorporació del vapor va posar en segon terme aquestes instal·lacions), les naus de la maquinaria tèxtil per la fabricació, magatzems, tallers de reparacions, oficines, dispensari, així com la proximitat a una estació de ferrocarril pel transport de mercaderies.

Aquest conjunt d’instal·lacions són les que podrem veure en la nostra visita.

Colònia Vidal
L’Església, neo-romànica en aquest cas, presidint la plaça. A dreta i esquerra blocs d’habitatges obrers
Colònia Vidal
Un bloc de cases per a obrers
Colònia Vidal
La reclosa per dirigir l’aigua motriu
Colònia Vidal
El conjunt de la fàbrica amb la xemeneia per a la màquina de vapor en primer terme
Colònia Vidal
Una nau de telers

Els horaris de visita guiada a l’interior de les instal·lacions i del museu adjunt són els dissabtes, diumenges i festius de 10 h a 14 h, sense concertació prèvia.

La resta de dies es pot passejar lliurement per tot el recinte.

Colònia Vidal a Els Casals passant per Puig-reig i Gironella (D, E, F, G). (22,3 km, 30 min)

Acabada la visita, podem retornar a Els Casals directament, agafant l’autovia fins a la sortida de Prats de LLuçanès, o si tenim temps o ganes, podem fer el retorn per l’antiga carretera que passa per l’interior dels pobles de Puig-reig i Gironella, el que ens permetria veure un seguit de colònies que atapeeixen aquest territori. Passat Gironella hi el desviament cap a Prats de Lluçanès per arribar a Sagàs i Els Casals.

Altres propostes de mitja jornada

El Berguedà es un territori dens en possibilitats de visita. N’assenyalaré tres de clar component paisatgístic, sense fer cap tipus d’explicació, que és fàcil de trobar:

  • Les Fonts del Llobregat a mig quilòmetre, aproximadament, del poble de Castellar de n’Hug. (52 km, 55 min un trajecte)
  • Gósol i Saldes, dins de l’àrea del Parc Natural del Cadí-Moixeró, per acostar-se a la característica muntanya del Pedraforca. (57 km, 1 h)
  • Estació d’esquí de Port del Compte. (65 km, 1h 20 min un trajecte)

Sortides de jornada completa

En aquest apartat també assenyalaré únicament algunes possibilitats, sense estendre-mi més.

Un dia a Montserrat

A 66 km, 1h un recorregut. En aquest cas hi ha dues possibilitats:

  • Pujar fins al Monestir en cotxe
  • Tenir l’experiència de pujar al monestir des de Monistrol de Montserrat amb el tren cremallera

Un dia a Barcelona

En 1 hora i prop de 100 km, és pot arribar a Barcelona i passar-hi el dia.

Abans de sortir convé tenir clar si interessa entrar a Barcelona pel Nus de la Trinitat o pels Túnels de Vallvidrera. A l’arribar per l’autopista a Terrassa es quan trobarem aquesta bifurcació de trajectes.

Vic i la comarca d’Osona

A Vic podem gaudir de ruïnes romanes, el Museu Episcopal, amb moltes peces romàniques i gòtiques de esglésies de les que hem visitat aquests dies, la seva plaça major, o comprar productes locals derivats del porc o la pastisseria.

Solsona i Cardona

En la direcció oposada a Vic  dues ciutat plenes d’interès. Es tractaria d’un circuït circular d’un total de 125 km i unes 2h 15 min.

Solsona: Catedral, muralles, Palau Episcopal i Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i plaça major.

Cardona: Un imponent castell amb l’Església de Sant MIquel i el conjunt del poble. També hi ha una muntanya de sal.

Fi de la sortida: el retorn

Podem donar per acabada aquesta sortida plena de possibilitats de relax amb tranquil·litat, o de poder desenvolupar moltes activitats amb opcions molt diverses, des d’endinsar-nos a èpoques geològiques llunyanes a Fumanya, fins al passat industrial recent, passant per infinitats de joies del romànic català.

Us desitjo una bona estada, i ja em comentareu si tinc raó o bé he exagerat.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.