Últim lliurament (5) de la sèrie de posts sobre les esglésies romàniques de la Vall de Boí patrimoni Mundial de la UNESCO, dedicat a les esglésies de Santa Maria de Cardet i Assumpció de Cóll.
Esglésies romàniques de Santa Maria de Cardet i Assumpció de Cóll (Vall de Boí) (i 5)
Municipi: La Vall de Boí. Comarca: Alta Ribagorça. Província: Lleida. Com. Autònoma: Catalunya
Web: centreromanic
Patrimoni Mundial de la UNESCO (2000)
Visita: 2022-2023
Índex
Esglésies de Santa Maria de Cardet i Assumpció de Cóll. Vall de Boí. Lleida
Amb l’església de Santa Maria de Cardet i l’església de ’Assumpció de Cóll acabem la presentació de totes les esglésies romàniques de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Les dues localitats són les primeres que trobarem a l’entrar a la Vall de Boí per la L-500. A l’Edat Mitjana serien les que quedaven més allunyades del nucli central dels dominis del Erill a la vall. Són els nuclis més petits de tot el conjunt de poblaments.
Cal explicar que aquestes dues esglésies només es poden visitar uns dies determinats dels mesos de juliol i agost. Al no coincidir la meva visita amb aquest dates em vaig haver de conformar amb observar-les per l’exterior. Per aquest motiu, faré servir el recurs d’aprofitar algunes fotografies del Centre del Romànic per oferir imatges de l’interior d’ambdós temples i, així, completar de la millor manera possible la presentació de totes les esglésies que ha anat desenvolupant amb aquesta sèrie de posts.
Església de Santa Maria de Cardet
Coordenades: 42°29′52″N 0°47′10″E. Altitud: 1.195 msnm. Població habitants: 18 (1719), 53 (1900), 9 (2000), 6 (2022)
Com s’aprecia a la imatge anterior, Cardet és un nucli molt petit, el qual probablement hauria arribat com a màxim al mig centenar de residents. Actualment hi ha censades 6 persones.
És un dels casos més clars en que el temple s’acosta més al l’esperit i la forma d’una casa, com he assenyalat en altres moments. Tret de l’espadanya, i en certa mesura el porxo, sembla una casa més del veïnat, i no precisament de les més grans, inserida en el nucli a l’extrem sud-oriental
Des del lloc es visualitza perfectament Barruera al fons de la vall al costat del riu, i Durro enfilat a mitja vessant de la muntanya de llevant, com es veu perfectament a la fotografia següent.
Vista de Barruera des de Cardet.
El primer que podem dir és que es tracta de l’església parroquial més petita de totes les de la vall.
És difícil de determinar la seqüència de la construcció de l’església. La construcció romànica inicial correspon a una església d’una sola nau. Les diferències de materials i anomalies en la seva construcció permetre plantejar que hi ha una part més antiga que es pot datar al segle XI, que correspon al costat sud i a part del costat oest.
L’edifici, d’una sola nau, va ser reformat al segle XII o a principis del segle XIII amb una volta de canó.
La part superior del mur dels peus es va refer, així com una ampliació del costat nord, probablement després de que s’ensorrés la volta i es reconstruís amb voltes d’aresta, afegint-hi una capella en el mur nord.
Als segles XVII i XVIII, com en els altres temples del conjunt de la vall en un període de bonança econòmica, s’hi van realitzar noves reformes. Encara que sense certesa absoluta, correspondria a aquest moment la construcció de l’espadanya, del porxo i l’elevació de la teulada.
També els canvis litúrgics i d’estètica artística van portar a incorporar-hi el barroc, com manifesta clarament el retaule barroc del segle XVIII i altres altars.
L’exterior
En una mena de placeta, entre cases, i el corresponent cementiri parroquial al costat, s’observa la façana als peus del temple, amb un porxo i una espadanya i la coberta a dues aigües.
Crida l’atenció la diversitat de l’aparell constructiu, que correspondria als diferents moment assenyalats, així com la asimetria en que finalment han quedat disposats els diversos elements que conformen aquesta façana. No hi ha cap element que segueixi un mateix eix de simetria.
El porxo
Un petit porxo cobert per una teulada a dues aigües d’estructura de fusta, coberta amb llosetes de, protegeix l’entrada.
La porta
Pel que sembla, el nivell del sòl del temple va ser rebaixat. A l’exterior s’observa com la porta també ho va ser, i va deixar l’arc de mig punt amb dovelles incrustat a la part superior. Això significaria que la primera portada romànica era d’arc de mig punt amb dovelles de pedra irregulars i per sobre la típica dobladura llombarda. Al rebaixar la portada es va fer amb un arc rebaixat amb pedres irregulars no treballades.
A una de les dovelles superiors es veu un simple crismó en baix relleu. A sota, una pedra amb un altre baix relleu que sembla una creu patriarcal o un altre crismó.
Com en altres esglésies, també s’hi troba un forrellat notable de tipologia medieval comuna als altres que es mantenen, amb el passador acabat amb cap de animal, com sempre.
L’espadanya
L’espadanya es de tres obertures d’arc de mig punt en triangle. Les dues obertures de la base són més grans que la del vèrtex superior. Actualment allotgen dues campanes de 60 i 70 centímetres, dels anys 1756 i 1903.
Lateral sud
El lateral sud és un mur de maçoneria, sense cap obertura, en el que sobresurt a l’extrem de llevant la sagristia afegida, amb una coberta plana d’una vessant.
Devien existir les seves raons per fer-ho amb aquest material industrial, però és una llàstima que la coberta del temple no s’hagi rehabilitat amb pissarra tradicional.
L’absis i l’exterior de la cripta
La capçalera està forma per un sol absis semicircular d’estil llombard de doble alçada, que descendeix des del nivell de la nau del temple a un nivell inferior adossat al desnivell del terreny en aquest punt. En el nivell inferior s’hi allotja una cripta.
Encara que aquesta sigui l’única església amb cripta a tota la vall, era comú en època romànica construir criptes a l’absis major. Per facilitar-ne la construcció una opció era situar el cos del temple al límit d’un desnivell, de manera que l’absis es construïa en el marge i la fàbrica de l’absis descendia pel marge per enquibir-hi una cripta a la part inferior, evitant d’aquesta manera haver de fer una profunda excavació. A l’exterior quedava una paret espectacularment allargada per la suma de les dues alçada -la de la cripta i la de l’absis-. En seria un exemple el monestir de Leyre. Fa l’efecte que aquest va ser el criteri adoptat a Santa Maria.
L’estil llombard de l’absis es manifesta amb tres arcuacions cegues entre cada lesena rectangular que van de d’alt a baix. Per sobre, un fris dentat. Al nivell de la nau del temple hi han disposades les tres obertures trinitàries que aporten la llum a l’altar, amb format d’espitllera d’extrem semicircular. A la cripta només hi ha una obertura d’espitllera com les superiors, a la part central.
La coberta és semi cònica, sobre una cúpula de quart d’esfera amb llosetes de pissarra.
La vegetació a vegades destorba.
Un cap humà tallat apareix al segon arc del primer intradós del costat sud.
L’interior
La planta
L’església és d’una nau rectangular, amb presbiteri i absis semicircular a la capçalera. Exteriorment té unes dimensions d’uns 13 metres de llarg el cos, i fins a uns 15 metres amb l’absis, per uns 8 metres d’amplada.
Les ampliacions en el costat nord fan que la portada no estigui centrada amb l’eix del temple actual. En aquest costat nord es va construir una capella quadrada que sobresurt per l’exterior.
Als peus s’hi va incorporar un cor de fusta elevat, segurament al segle XVII o XVIII.
A l’interior, una sèrie de voltes de creueria que coincideixen amb els vans definits pels tres trams de l’obra romànica, amb arcs torals que s’assenten en semi-columnes i semi-pilastres.
S’ha conservat el mobiliari i la decoració amb que va arribar a principis del segle XX. Presideix un retaule barroc pla del segle XVIII, que amaga l’absis semicircular, amb una imatge de la Mare de Déu de fusta policromada, del segle XVIII.
Tota la nau esta arrebossada de blanc, amb detalls de colors blaus imitant les dovelles dels arcs torals.
L’únic detall romànic correspon al front de l’altar amb una reproducció de l’original que esta dipositat al MNAC.
El frontal romànic de l’altar és de la segona meitat del segle XIII. Pintat al tremp, amb relleus d’estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre la fusta. La fotografia reprodueix l’original que es troba al MNAC.
Aquesta peça està dedicada a la Mare de Déu i al seu fill Jesús, i s’hi representen diverses escenes de la vida de la Verge que poden ser identificades per diferents inscripcions.
Presidint el frontal apareixen la Verge i el Nen Jesús, dins d’una màndorla. Maria està coronada i asseguda al tron, amb el Nen Jesús a la falda, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra el llibre dels Evangelis. Envoltant la màndorla, apareixen representats els quatre símbols dels evangelistes, el tetramorf.
Als registres laterals es representen les escenes de la Visitació i l’Anunciació separades per una columna, l’ Epifania, els Reis Mags fent l’ofrena al Nen, l’escena de la Nativitat i l’Anunciació als pastors, el martiri dels Innocents i la Fugida a Egipte.
Cripta
La cripta de Santa Maria d Cardet es un espai amb un absis semicircular, al centre del qual s’obre una finestra sagetera, flanquejada per petits nínxols quadrangulars la funció de les quals es desconeix. S’hi accedeix per unes escales des de la nau del temple.
Església de l’Assumpció de Cóll
Coordenades: 42°28′19″N 0°46′22″E. Altitud: 1.148 msnm. Població habitants: 22 (1719), 121 (1900),33 (2000), 31 (2022)
A l’església parroquial de l’Assumpció de Cóll finalitzem el recorregut per les nou esglésies romàniques de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial per la UNESCO.
La seva localització es la primera entrant a la vall, malgrat que no es veu des de la carretera ja que queda a uns 400 metres lineals desplaçada i enlairada cap a nord-oest, seguint uns 2 kilòmetres per la carretera.
La localitat de Cóll és la segona més petita del conjunt, després de la veïna Cardet, amb 31 censats actualment, que podien haver arribat històricament al centenar.
Com ja es va assenyalar al post d’arquitectura tradicional, Cóll, és la única població en que la teulada de les cases no és de pissarra sinó de teules corbes; mentre que a l’absis es va mantenir l’ús de les llosetes de pissarra.
El primer moment constructiu es situaria al segle XI. El temple data del segle XII, probablement del segon terç. Construït en estil romànic llombard però amb aportacions del romànic ple o segon romànic i, posteriorment, del gòtic i estils d’èpoques posteriors. Per la inscripció en una llosa de pissarra trobada al temple es podria datar la consagració a l’any 1110.
Segons algunes informacions, hauria format part d’un antic monestir benedictí, el que explicaria la seva posició allunyada del nucli de població.
L’església era d’una sola nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular.
Posteriorment s’alçà el campanar, situant-lo a l’exterior del mur de migdia, a l’extrem est al costat de l’absis.
A la construcció s’hi van afegir dues capelles laterals, la del mur nord coberta amb volta de canó, i la del mur sud, de factura gòtica, ocupant la base del campanar.
L’exterior
Com església parroquial la seva ubicació és diferencia en que es troba aïllada allunyada uns 200 metres abans d’entrar al caseriu. Ja he dit que aquesta llunyania podria respondre a que hagués format part d’un conjunt monàstic proper al poble.
Pel que fa a l’estructura exterior, l’edifici continua essent una nau rectangular amb un absis semicircular i dos cossos que sobresurten al primer tram de la nau, amb la particularitat de que el que es situa a la cara sud serveix de base on s’alça la torre-campanar.
Externament te unes dimensions aproximades de 17 metres de llargada -20 metres amb l’absis-, i uns 7 metres d’amplada
L’estil exterior és romànic llombard però més elaborat, tant en l’aparell constructiu de carreus, com en la decoració de les arquivoltes cegues i en la porta que correspondria al segon romànic, així com la incorporació d’un òcul.
Els angles dels peus estan formats per contraforts reforçats, tipus lesenes.
El mur septentrional és un llenç completament llis sense cap obertura, només trencat pel sortint d’una capella, de teulada molt més baixa a dues aigües perpendicular al mur. En planta, aquesta capella interiorment farà la funció del braç nord del transsepte.
Sota la cornisa de la teulada segueixen tot el lateral un fris amb decoració d’arcuacions llombardes cegues que descansen en petites mènsules. Les arcuacions són fetes d’un material més rogenc, que reforça l’aspecte decoratiu. De les mateixes característiques seran les de l’altre costat.
Es pot comprovar com l’aparell de carreus es possiblement el de millor qualitat de tot el conjunt de la vall.
Les arquivoltes cegues continuen formant un fris seguint la forma de la teulada a la façana de ponent i al llarg de tot el mur de migdia.
A la lesena de l’angle de migdia del mur dels peus s’observa clarament una ampliació del mur. Es justifica aquesta major amplada per que en aquesta part, per l’interior, si va construir una escala de tipus de cargol encastada al mur, per la qual s’ascendeix al cor afegit als segles XV-XVI.
L’única obertura d’il·luminació en el murs lateral està en aquest costat, i és una finestra d’arc dovellat de mig punt d’aresta viva, molt rústega.
Cal pensar que la porta exterior enlairada d’accés al campanar es va obrir quan es va habilitar el primer nivell de la torre com a capella.
L’absis
El fris d’arcuacions cegues continua seguint tota la cornisa de l’absis.
En aquest absis no s’hi veu incorporada cap lesena decorativa.
Una única obertura és de tipus de sagetera extradossada per un arc dovellat de mig punt d’aresta viva, molt rústega.
La torre-campanar
La torre-campanar és obra d’una segona fase, començada en època romànica, i acabada molt més tard, potser cap als segles XV-XVI en estil gòtic.
És de base rectangular, de 4,40 per 5,25 metres, i 20 metres d’alçada. Externament diríem que és de tres nivell. El primer s’eleva fins a l’alçada del mur de l’església, amb una porta elevada d’accés a la torre. Per sobre de la porta el nivell queda definit per un fris sense cap decoració, solament al costat sud.
Es sobreposen dos nivells amb finestres d’una sola obertura d’arc apuntat tipus gòtic a cada costat. L’aparell de carreuó de la part superior és de pitjor qualitat que el de la base, el que marcaria un moment de construcció diferent. La coberta de la torre és del mateix estil piramidal amb pissarra que a totes les altres torres de la vall.
La porta d’accés a la torre esta situada per sobre d’una base clarament diferencia en la qualitat i color dels carreus. És una porta estreta i allargada que acaba en arc de mig punt amb dovelles. Per accedir-hi era necessària una escala supletòria exterior. Ara s’hi veu una escala metàl·lica moderna.
Actualment hi ha quatre campanes entre 50 i 88 centímetres, foses entre 1750 i 1899.
La porta
La porta és d’estil del romànic ple, bocinada, on s’alternen arquivoltes planes i cilíndriques sobre brancals i columnes. Les columnes amb capitells.
L’envolta una xambrana d’escacat (taquejat jaquès).
Com a element decoratiu, es van construir de pedra de color diferent, més vermellosa, les dues bases de les columnes interiors, els capitells, les arquivoltes cilíndriques, la xambrana i el crismó.
Els capitells estan esculpits amb representacions de lluites entres homes i animals el dos interiors, i amb representacions vegetals els dos exteriors.
El crismó d’amunt la porta és la peça escultòrica més elaborada de totes les esglésies.
Al centre, el crismó pròpiament dit, que representa el símbol de crist. En aquest cas dels que s’anomena de tipus trinitari. L’envolta un sanefa floral.
Per l’exterior hi ha, a cada costar i de dalt a baix, un ocell, una flor de quatre pètals i un bust humà amb un instrument.
Com en d’altres esglésies de la vall, custodiant l’entrada al temple trobem un forrellat de ferro forjat de tipologia romànica tradicional amb el passador acabat, com de costum, amb un cap d’animal.
L’interior
La planta
La planta mostra un temple d’una sola nau rectangular de tres trams, amb absis semicircular i un estret presbiteri a la capçalera, i l’entrada pels peus. Sabem que posteriorment si van afegir dues capelles al primer tram. Això fa que, després d’aquestes modificacions, el resultat de la planta sigui el d’una planta en “T” amb un absis. Malgrat que des de l’interior en alçat no s’observa la forma de transsepte.
S’entra a l’absis semicircular, per un estret arc triomfal presbiteral.
La coberta de la nau és de volta de canó amb arcs torals de reforç. Per sobre, con ja hem vis, la teulada es a dues aigües.
L’absis
L’absis semicircular està cobert per una cúpula de quart d’esfera. Tot ell, amb l’arc triomfal, es presenten en aparell de carreus ben llaurats però de dimensions diferents.
Una sola obertura tipus espitllera amb dovelles, d’una esqueixada a l’interior.
Per sobre de l’arc triomfal un òcul en forma de creu de braços arrodonits.
La nau
Als dos laterals del primer tram s’hi van afegir dues capelles. Al costat nord un recinte quadrangular amb arc de mig punt que sobresurt pel mur exterior. Al costat sud, sembla que es va obrir la base de la torre amb un gran arc apuntat, fent servir l’interior quadrangular també com a capella. D’aquí en resulta la forma de transsepte de la planta.
Pel que mostra la fotografia, l’absis es presenta en pedra vista, mentre que la resta de la nau esta enlluïda de blanc, com devien ser els temples en època romànica si no tenien pintures murals.
El cor
Al peus de la nau s’hi va afegir un cor elevat de fusta, on es conserva una barana de traceria gòtica dels segles XV-XVI.
Per accedir-hi, es va ampliar l’angle sud-oest del mur del temple per poder-hi enquibir una escala de cargol, con es veu representada al plànol de la planta del temple.
Les piques
A l’interior de l’església encara es conserven les tres piques romàniques: la pica baptismal, la beneitera (pica de l’aigua beneita) i la pica de l’oli.
En la seva localització canònica es troben situades la pica baptismal a l’angle nord-occidental, i la beneitera a prop de la porta d’entrada.
Al costat de la pica baptismal esta situada la pica de l’oli.
Tots tres element de pedra tallada molt toscament.
Al museu de Lleida es conserven peces d’un retaule dedicat a Sant Sadurní de principis segle XVI.
Capella de la Puríssima Concepció
Sense formar part del conjunt romànic de la vall, podem fer esment de la petita capella dedicada a la Puríssima Concepció situada a l’entrada del caseriu.
Adossada a una casa, sobresurt una petita espadanya i una també petita campana.
Per la traça del gran arc de la façana podem pensar que aquesta construcció hagués estat un cobert o un humilladero, tapiat posteriorment per convertir-lo en capella que podria servir a les necessitats litúrgiques habituals dels pocs residents.
Tot el conjunt de molt poca qualitat i mal conservat.
Les teules ceràmiques són una novetat en aquest recorregut.
A l’interior, tot hi haver-hi un altar i uns bancs, sembla més un magatzem.
Final del recorregut
Acabo aquí aquest recorregut que m’ha portat per totes les esglésies romàniques de la Vall de Boí catalogades coma Patrimoni Mundial per l’UNESCO. Amb l’afegit de l’ermita de Sant Quirc de Taüll i la Capella de la Puríssima Concepció de Cóll.
Han estat cinc posts en els que he assajat de presentar amb una mica de detall cada un dels temples, després d’una primera introducció general d’aquest conjunt significatiu d’esglésies romàniques rurals que ha perviscut en força bon estat. Sense oblidar l’esforç de rehabilitació i recondicionament que s’ha realitzat els últims decennis, prenent com a punt de partida la Missió Arqueològica de 1907.
Hem va semblar que podria ser molt interessant complementar la visita in situ amb la presentació d’algunes mostres dels original de les pintures que, per a la seva preservació, es van traslladar a principis del segle XX al Museu d’Art de Catalunya (actual MNAC). Així s’enriquiria la visió més propera a l’original, de tot el conjunt romànic.
Només un apunt marginal final. Com el seguidors del Blog podran imaginar, valoro extraordinàriament que aquest conjunt patrimonial es pugui visitar tots els dies de la setmana i tot l’any (excepte dos dies i mig, per ser precisos). Aquest exemple mostra que si es vol es pot.
