A la vila de Maqueda (Toledo) hi ha el castell de Maqueda, un dels castells senyorials del segle XV de Castilla-La Mancha, juntament amb altres edificacions històriques d’apreciable valor.

Castell i vila de Maqueda (Toledo)

Maqueda, Toledo (Google earth-2023-08-30)
Maqueda (Google earth 2023-08-30)

Comarca: Torrijos. Província: Toledo. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha

Coordenades: 40°03′53″N 4°22′18″O. Altitud: 495 msnm. Població: 459 habitantes (2022)

Web: ayuntamiento

Bé d’Interès Cultural (BIC): Monument Castell i Església (1931)

Visita: 2022

Maqueda, Toledo (Google maps 2023-08-30)
Mapa de situació de Maqueda (Google maps 2023-08-30)

Índex

Castell i vila de Maqueda, Torrijos, Toledo

Un petit turó a la plana de la Meseta és suficient per a dominar un ampli territori i controlar un enllaç de camins. Aquest és el cas de Maqueda, a la comarca toledana de Torrijos.

El territori

La vila de Maqueda es troba situada al costat nord-occidental de la Mesta Sud, a uns 40 quilòmetres de Toledo, sobre una de les calçades que unia Toletum amb Emèrita Augusta en època romana.

Emplaçada en un turó i els seus vessants, on conflueixen la riera de Maqueda i la riera de la Canal.

Des d’època moderna és, a més, el punt d’enllaç cap a Extremadura des de Madrid i des de Toledo.

Si projectem la posició de Maqueda del mapa anterior sobre el conjunt de mapes que s’ofereixen al Post Estructures territorials a l’Espanya peninsular, podrem fer-nos una idea dels condicionants geogràfics i històrics més rellevants en què es troba emmarcada.

Una mica d'història

Segons tots els indicis, va ser enclau vigilant dels romans, i podria identificar-se amb la Maceda dels geògrafs llatins.

En època del domini àrab, van alçar un castell que tenia com a missió el control d’aquests camins. Per ordre d’Almansor, cap a l’any 981, l’arquitecte Fathoben Ibrahim l’Omeia, constructor que havia estat de grans mesquites a Toledo, i cèlebre pel seu saber i els seus viatges a l’Orient, va augmentar i perfeccionar la fortalesa de Maqueda.

L’any 1083, quan Alfonso VI de Castella estava plantejant la conquesta de Toledo (1085), Maqueda i la seva terra se li va lliurar, pel que sembla sense resistència acusada. A continuació, i per concessió reial, es va formar un Común de Villa y Tierra en tom a Maqueda, que mai no va arribar a ser gran, frenat pels veïns d’Escalona, Santa Olalla i Montalbán.

Sobre 1141 va passar a ser, per concessió reial, senyoriu privat, possessionant-se de la vila i de la fortalesa Fernando Yáñez.

La història de Maqueda i el seu castell va prendre un nou gir l’any 1177, quan Alfonso VIII, després de la presa de Conca, i en una reorganització completa del seu cada cop més ample regne, va donar Maqueda i la seva terra a l’Orde de Calatrava.

Probablement va ser l’Orde de Calatrava la que va decidir envoltar la fortificació d’una muralla que també circumdés la vila i l’església major i les restes de la qual encara són perceptibles (torres de Vela i de les Infantes).

L’esdeveniment crucial en l’evolució d’aquesta ciutadella, que havia arribat a ser llavors el modest enclavament riberenc del Tajo, va ser la derrota cristiana al llunyà camp d’Alarcos el 1195.

Encara que després d’aquesta derrota l’Orde de Calatrava va quedar gairebé desmantellada, per a Maqueda l’esdeveniment militar més important de la seva història posterior va ser la resistència que els calatraus encara van poder oferir des de la vila als atacs almoràvits entre 1196 i 1198. Aquests atacs va suposar diversos setges a la població, ja llavors totalment emmurallada, com a cap de Comú que era, però els muslims no van poder rendir-la, i les seves fortificades defenses van demostrar l’útil de la seva arquitectura defensiva.

Des del 1222 fins a la seva expulsió el 1492, es té constància de l’existència d’una comunitat d’hebreus a la vila. Gràcies al seu favorable emplaçament i a la magnanimitat de l’Orde de Calatrava, l’aljama de jueus va poder créixer i consolidar-se com una de les més rellevants a l’àmbit del bisbat de Toledo.

Les restes de fortificació anteriors al castell d’època senyorial evidencien inversions importants en allò que durant el seu apogeu va haver de ser el tercer reducte calatrau més fort després de Calatrava la Nueva i Zorita de los Canes, malgrat que el seu emplaçament, sobre un monticle riberenc entre dos rierols, no tingui aparentment especial transcendència. Sembla, a més, que gran part del seu alfoz estava formada, durant el règim calatrau, per virtuals despoblats.

L’Orde de Calatrava va mantenir el control de Maqueda fins a la seva alienació a Álvaro de Luna el 1434.

Després de l’execució d’Álvaro de Luna el 1453, Maqueda va resistir, però el setge de Juan II la va acabar rendint, de manera que el castell amb la seva annexa villetta va tornar a la Corona.

Va tornar a mans privades el 1456. Primer es va cedir Maqueda i la seva terra en senyoriu al cortesà Alvar Gómez de Ciudad Real. El 1465 aquest el va canviar al Cardenal Mendoza, el qual, al seu torn, el va cedir a un parent, l’arquebisbe toledà Alonso Carrillo de Acuña, el 1469.

Per fi, Alonso Carrillo vendria la fortalesa, la vila i els seus drets, al cèlebre comanador major de Lleó, don Gutierre de Cárdenas, comptador major del regne, probablement l’any 1490.

La importància a la Cort de Gutierre de Cárdenas es manifesta en el fet que, estant prohibit que els nobles construïssin castells, se’l va autoritzar a reconstruir el castell de Maqueda, així com completar la muralla de Torrijos i aixecar el castell de Sant Silvestre.

Don Gutierre de Cárdenas va iniciar la reedificació completa del castell de Maqueda tal com la veiem actualment, però en optar per establir la seva residència definitiva a Torrijos, la fortalesa va quedar sense ús i va anar deteriorant-se, encara que va romandre a la família Cárdenas fins al segle XIX, quan es van abolir els senyorius.

El 1529 Carlos I creà el títol nobiliari de ducat de Maqueda a favor de Diego de Cárdenas i Enríquez, senyor de Maqueda i avançat major del regne de Granada. Era l’hereu dels cinc que van tenir Gutierre de Cárdenas i Teresa Enríquez.

Abolits els senyorius a la primera meitat del segle XIX, Maqueda restà com a municipi lliure.

Maqueda, Toledo, a mediados del siglo XX
Fotografia de Maqueda a mitjans segle passat

Per aquella època, a la descripció de Madoz es deia de Maqueda:

“La forman 112 CASAS de unas 8 varas de altura, construidas de ladrillo y tierra, mal distribuidas, pues eslan mu y dist. unas de otras, por lo cual el pueblo tiene mucha estension, en calles irregulares, con cuestas, mal empedradas y sucias, y una plaza grande cuadrada y de mal aspecto: hay un grande y fuerte cast. con muchas obras de de fensa; pero destruido en su mayor parte; casa de ayunt., cárcel, escuela de primeras letras, dotada con 1,460 rs. de los fondos públicos, y asisten 16 niños; un hospital titulado de San Ildefonso, con 8 camas para los pobres de la v., otro llamado de Santa Cruz para los transeúntes; una igl. parr. dedicada á Santa Maria de los Alcázares, con curato de entrada y provisión ordinaria; tuvo ademas otras 3 parr., tituladas San Juan Bautista, Santo Domingo de Guzman y San Pedro Apóstol, conservándose aun las igl. de las 2 primeras; un conv. de religiosos Agustinos Recoletos, que se hallaba casi en el centro del pueblo, y por las continuadas ruinas de éste, ha venido á quedar á bastante dist. , sin uso alguno en el dia, por lo cual va también desapareciendo; otro de monjas Francis cas, el cual fué destruido completamente por un incendio, en el año de 1780, trasladándose entonces las religiosas al de la misma orden, en la Puebla de Montalvan, (…)

Le baña el arroyo de Maqueda, llamado Grande que pasa al O. del pueblo, en cuyo punto tiene un puente para el paso de la gente de á pie, y otro titulado Prada menos abundante: el TERRENO es llano en su mayor parte, con algunos cerros de poca elevación, todo labrantío, de tierra fuerte y productiva.”

Per donar-ne ús i mantenir-lo, al segle XX es va reconvertir el castell en caserna de la Guàrdia Civil, amb la construcció d’una casa-caserna al seu interior el 1952.

Castillo de Maqueda, Toledo. Casa-cuartel de la Guardia Civil (Fuente-Almarcha-Villena)
Casa-caserna de la Guàrdia Civil edificada a l'interior del castell (Font: Almarcha-Villena)

Entre 2001 i 2010 es va substituir la casa-caserna de la Guàrdia Civil per una nova i moderna edificació que volia ser destinada a Museu-Arxiu de la Guàrdia Civil.

Castillo de Maqueda, Toledo. Interior actual

Tot i que l’edifici ja estava enllestit, es va abandonar la idea del museu. Des de llavors s’ha intentat vendre el castell en subhasta pública, sense que fins ara hagi trobat comprador, romanent les instal·lacions interiors tancades, sense ús ni visita.

Als anys 20 del segle XX Maqueda va arribar a tenir prop de 800 habitants que han queda reduïts als 459 de 2022.

La visita a Maqueda

Maqueda, Toledo (Google earth-2023-08-30)
Punts de visita a Maqueda (Google earth 2023-08-30)

Comencem la visita pel castell per, a continuació, recórrer la vila, a la qual es coneixia com a villetta, on podrem observar les restes que perviuen del recinte fortificat, porta califal i torres, així com les esglésies, rotllo de justícia i actual ajuntament.

En base a aquests indicis, a la fotografia aèria anterior s’ha dibuixat en línia vermella una estimació de quin podia ser el traçat de la tanca murada a l’Edat Mitjana.

Castell de Maqueda

Bé d’Interès Cultural (BIC), 1931: Castell i torre de la Vela

El castell de Maqueda (A), ocupa tota la superfície superior d’un poc pronunciat turó, com es pot apreciar en aquestes fotografies, les dues primeres preses als anys 50 del segle passat. A la primera s’observa clarament la disposició interior de la casa-caserna de la Guàrdia Civil.

(Font: ENCLM)
Castillo de Maqueda, Toledo a mediados del siglo XX
Una fotografia que vaig fer fa moltíssims anys

Al segle XV la família dels Cárdenas en prendre possessió aquest senyoriu va decidir construir un castell senyorial propi de l’època sobre les restes del castell calatrau que s’alçava al cim del turó, dins del perímetre del recinte antic de Maqueda. Es va tractar d´un recinte torreat, de planta quadrangular. Els seus vestigis servien de barrera per a la nova estructura, separada per un fossar.

És un dels pocs castells senyorials de la Corona de Castella que no tenien torre de l’homenatge.

L’interior era pobre, sense indicis de quines dependències podia haver-hi, probablement per tractar-se d’un projecte inacabat. No obstant això, la ubicació de la nova fortificació, a la cantonada de l’alt que domina la cruïlla del riu, li presta presència, realçat per la pedra blanquinosa del seu aparell, els elegants filets de maons en cantonada, i els merlets emparellats.

És un castell de tipus de turó, de planta quasi rectangular, tot i que el costat de ponent té el llenç sud desviat cap a l’interior per adaptar-se a l’orografia del turó. Al seu torn, el pendent de la superfície del turó va obligar a construir el recinte en dos nivells, inferior al costat sud, com s’aprecia clarament al perfil dels merlets. Té unes dimensions exteriors màximes de 44 per 66 metres.

Els murs, d’uns 3,5 metres de gruix, són de fa fàbrica de carreu i maçoneria. Exteriorment l’adarb dels murs i torres queda definit per dos frisos de maó, i un acabat de merlets piramidals aparellats, amb espitllera intercalada. Unes poques troneres de pal i orbe es troben distribuïdes pels llenços i torres.

A les tres cantonades exteriors i al mig dels costats majors s’alcen torrasses semicirculars, encara que totes són de diferents formes i dimensions.

La imatge aèria mostra la disposició a l’interior del recinte emmurallat de l’edifici modern, que es va projectar per a museu i arxiu històric de la Guàrdia Civil.

Castillo de Maqueda, Toledo (Google earth-2023-08-30)
Castell de Maqueda, Toledo (Google earth-2023-08-30)

Hem de partir de la base que els castells senyorials que es van prodigar a Castella durant el segle XV, encara amb aparença i certes condicions de fortificació defensiva, tenien, sobretot, una funció de representativitat i mostra del poder senyorial sobre el territori circumdant, així com de competència entre la noblesa senyorial. Al segle XV en aquesta part central del territori de Castella havia quedat enrere la funció defensiva fronterera tant amb els moros com amb els altres regnes cristians peninsular.

A diferents posts hem pogut veure exemples d’aquest tipus de castell senyorials: Sabiote, Pambre, Guadamur i Polán, Ampudia, Peñafiel o Belmonte.

Castillo de Maqueda, Toledo

L’exterior està perfectament conservat amb merlets en tot el perímetre. Les torres una mica més elevades que els llenços de muralla.

El costat nord de llevant, i el tambor cantoner, són reconstruccions posteriors.

Castillo de Maqueda, Toledo

En haver desaparegut les muralles, s’accedeix a l’única porta d’entrada , per una rampa exterior on es pot arribar amb vehicle, i a peu des de l’interior del mas. En un extrem del costat de llevant s’obre una porta, com a accés auxiliar.

Castillo de Maqueda, Toledo

La portada

La portada es troba a la banda dreta del mur nord. És d’arc de mig punt amb grans dovelles. Emmarcada en un arrabà característic de l’estil mudèjar, sobre el qual s’exposa l’escut dels Cárdenas.

Un matacà sobre mènsules a la part superior tindria la funció de protecció de l’accés.

Castillo de Maqueda, Toledo

Les armes que llueixen sobre l’entrada correspondrien a Diego de Cárdenas y Enríquez. Primer Duc de Maqueda.

Castillo de Maqueda, Toledo
Castillo de Maqueda, Toledo

Murs exteriors

Mur nord
Castillo de Maqueda, Toledo

El mur nord, on se situa la portada, presenta dos tipus d’aparell. Tota aquesta cantonada nord-oriental del castell va ser reconstruïda posteriorment.

Per tant, el cub d’aquest extrem és modern, on es pot veure a la part baixa una tronera de bústia.

Castillo de Maqueda, Toledo

En aquesta part més nova es va incloure a la part baixa, sembla que com a adorn, tres fileres de maó que li donen aspecte de fris i aparell de maçoneria.

Castillo de Maqueda, Toledo

Un aspecte que cal destacar són els merlets piramidals apariats, amb una sagetera a la part central.

Castillo de Maqueda, Toledo
Lateral de llevant

El costat de llevant està format per dos llenços separats per un cub semicircular. La part nord completa la construcció posterior, presentant un acabat menys defensiu, sense els merlets i amb tres finestres a la part superior.

Castillo de Maqueda, Toledo
Castillo de Maqueda, Toledo

Pel cub de la cantonada nord continua l’aparell de fileres de maó i maçoneria.

Com ja s’ha assenyalat anteriorment, la part antiga del castell està dotada tan sols de troneres d’orbe i pal (ull de pany invertit).

A la torre de construcció més moderna es pot apreciar una ben llaurada tronera de bústia.

Castillo de Maqueda, Toledo

 

Passat el cub central s’observa el descens a l’alçada del mur, adaptada a la disminució del pendent del terreny.

A l’extrem sud del lateral de llevant es troba la poterna que havia de tenir tota fortificació com a sortida auxiliar. És una porta d’arc escarser amb dovelles.

Castillo de Maqueda, Toledo
Lateral sud

A la cantonada sud-oriental, al límit amb el talús del turó, hi ha la torrassa més gran del castell. La base del cub més gran que sobresurt del terreny es va reforçar amb un talús d’obra.

Castillo de Maqueda, Toledo
Castillo de Maqueda, Toledo
Lateral de ponent

La cantonada nord-occidental devia quedar situada a la part interior del recinte emmurallat de la villetta, i no presenta traces d’haver tingut torrassa. A l’estat actual forma un angle constructivament poc definit.

Castillo de Maqueda, Toledo

A la fotografia històrica del principi d’aquesta presentació hem visualitzat que aquest costat també tenia un talús natural defensiu. La imatge actual està totalment modificada, on trobem un terreny pla des de la base del mur que se li ha donat forma de recinte enjardinat. Aquesta transformació ens fa pensar erròniament, quan passegem per aquest lloc, que podria haver estat uns jardins del castell.

Aquests canvis, segurament efectuats amb la intenció de millorar l’estètica del monument, poden falsejar la realitat històrica del lloc. Podem dir el mateix d’incorporar vegetació, sobretot arbòria, que pot perjudicar la visibilitat de l’obra, a més de tergiversar el paper de glacis defensiu despullat de vegetació que necessitaven les condicions defensives d’una fortalesa. Sense entrar en altres consideracions, ens adonem de lo difícil, delicada i compromesa que és la responsabilitat de la rehabilitació històrica.

La torrassa central d’aquest costat de ponent té la forma de “D”. Cap al sud, el llenç reflecteix la disminució de l’alçada del mur adaptat al descens del nivell del terra.

Castillo de Maqueda, Toledo

Els frisos superiors que han anat seguint tot el perímetre de la muralla formen aquí, al punt d’unió amb la torrassa, una imatge estètica.

Castillo de Maqueda, Toledo

Encara que es tracti d’una localització sobre un turó elevat, observem el domini panoràmic sobre la plana de l’altiplà, malgrat trobar-nos a nivell de la base del castell. Com és lògic, més gran seria la visual des de dalt de les torrasses.

Castillo de Maqueda, Toledo

La vila de Maqueda

Restes del recinte murat de la villetta

A més del castell, la defensa de la vila es completava amb una tanca. Els murs de la muralla urbana de Maqueda van ser realitzats en maçoneria.

Per la disposició de les dues torres i la porta califal que formen les restes de la muralla que s’han perviscut, s’estima que la forma del recinte de la villetta seria rectangular, amb el castell al vèrtex sud-est, a dalt del turó , dominant el caseriu i l’entorn.

Aquest recinte representaria aproximadament l’àrea central del nucli urbà actual.

Maqueda, Toledo (Google earth-2023-08-30)
(Google earth-2023-08-30)

Els tres elements defensius que es conserven mostren una manca d’homogeneïtat que obliga a deduir que són de períodes i circumstàncies molt diferents.

Porta Califal

La primera relíquia arquitectònica per considerar és l’anomenada Porta Califal (B). Era l’accés al recinte emmurallat de la vila pel costat de ponent, i actualment constitueix la portada dels peus de l’església de Santa Maria dels Alcàsser.

En algunes informacions s’estableix la seva construcció als segles X-XI, cosa que justificaria la denominació de califal. Mentre que l’estudiós Edward Cooper considera que és una resta d’època calatrava a Maqueda i que aquesta porta tenia l’entrada amb planta de “T”, de manera que l’accés s’efectuava pels dos laterals, com hi ha altres exemples a castells de la època de don Juan Manuel.

Segons Cooper, la seva forma és un passadís obert als dos extrems, tallat per un altre que donava accés a l’interior del recinte. El passadís transversal seria un vestíbul, ja que no té volta, mentre que els dos arcs apuntats que formen els seus extrems serien realment albarranes bessones. Ha desaparegut gairebé totalment el mur exterior que delimitava el passadís transversal, però encara se’n poden veure restes a la part inferior. Les dues arcades ogivals que es mantenen correspondrien a les dues entrades.

Puerta Califal y Iglesia de Santa María de los Alcázares de Maqueda, Toledo
Puerta Califal y Iglesia de Santa María de los Alcázares de Maqueda, Toledo
Puerta Califal de Maqueda, Toledo

El passadís d’accés a l’interior té un arc de ferradura una mica maltractat, fet que ha portat alguns observadors a suposar que es tracta d’un conjunt de construcció califal, ignorant el costum castellà de la reconquesta de conservar aquests arcs en estructures de confecció purament cristiana , normalment portes. Darrere d’ella, un recinte quadrangular espitllerat i emmerletat es va cobrir per servir d’atri a l’Església de Santa Maria de los Alcázares.

Puerta Califal de Maqueda, Toledo
Puerta Califal de Maqueda, Toledo
Puerta Califal de Maqueda, Toledo

Torre de les Infantes

No he pogut confirmar si aquesta denominació de les Infantes està relacionada amb la informació que la reina Isabel la Catòlica, sent infanta, havia residit una temporada a Maqueda juntament amb la seva amiga Beatriz de Bobadilla, filla de l’alcaide del castell de Maqueda.

En l’ampliació de la fotografia de mitjans segle XX es pot veure clarament a la banda dreta una torrassa escapçada, la torre de les Infantes (C). Aquesta torrassa pot ser allò que queda d’una ampliació del segle XIII.

Maqueda, Toledo, a mediados del siglo XX

Aquest és l’estat que presenta actualment després de la seva reconstrucció, sobresortint encaixat a l’interior de construccions urbanes. S’ha elevat com un cub massís, sense cap referència a com podria ser l’emmerletat i els elements defensius, que suposo es desconeixen totalment.

Té l’interès que serveix com a punt de referència a la cantonada nord-occidental de la tanca urbana, com a vèrtex entre la porta califal i la torre de la Vela.

Torre de las Infantas de Maqueda, Toledo

Torre de la Vela

La torre de la Vela (D) formava part de la tanca nord, que hauria d’estar unida a la torre de les Infantes, al fons a la dreta, i havia de ser més antiga que aquesta.

Torre de la Vela de Maqueda, Toledo

És una alta torre en forma de “D” amb grans arcs de maó, més aviat finestrals que sageteres

S’alça sobre el seu costerut glacis de terra, encara que no d’una solidesa clarament convincent. La seva estretor, falta de voltes i la composició poc resistent dels maons del seu aparell proclamen la seva gran antiguitat, sent obra mudèjar més que almohade. Les dues últimes plantes semblen ser posteriors al cos inferior, d’un aparell de cantells de farciment amb lloses i maons en filades senzilles, separades per verdugades de maó (o més aviat de teula, per la mida), una tècnica que permet atribuir-la al regnat d’Alfonso VIII.

És lògic pensar que la part inferior de la Torre de la Vela, dels primers anys de l’ocupació cristiana, es va conservar per commemorar la frustració de l’avenç almohade, però degudament alçada pels calatraus per servir millor com a talaia.

Torre de la Vela de Maqueda, Toledo
Torre de la Vela de Maqueda, Toledo

L’alçada, de fet, en relació amb la del llenç desaparegut, indicada per la posició de l’arc d’accés des del camí de ronda, és notable i associa el conjunt amb l’època de potenciació de les màquines de setge al segle XIII.

Torre de la Vela de Maqueda, Toledo
Torre de la Vela de Maqueda, Toledo
Torre de la Vela de Maqueda, Toledo

Aparell d’estil toledà.

Torre de la Vela de Maqueda, Toledo

En qualsevol cas, com hem pogut apreciar en aquestes fotografies, es tracta d’una torrassa de característiques molt singulars en la seva fàbrica.

Església de Santa Maria de los Alcázares

Bé d’Interès Cultural (BIC), 1931

L’església parroquial de Maqueda apareix als més antics documents de la diòcesi de Toledo. L’actual parròquia de Santa Maria de los Alcázares (E) va ser edificada al segle XV, d’estil gòtic mudèjar.

Es va construir dins el recinte de l’antiga fortalesa o villetta. Els peus del temple recolzen la seva fàbrica a l’antiga i principal porta de la fortalesa esmentada, l’anomenada Porta Califal.

Iglesia de Santa María de los Alcázares de Maqueda, Toledo
Iglesia de Santa María de los Alcázares de Maqueda, Toledo

La torre de Santa Maria o les Campanes és actual, de l’any 1908. Construïda sobre les restes de la Torre de Santa Maria que seria una de les torres de la muralla de Maqueda.

Iglesia de Santa María de los Alcázares de Maqueda, Toledo

Val la pena contrastar les semblances constructives amb la torre de la Vela.

En cap de les dues ocasions que passejar per Maqueda estava oberta. Segons les referències és una església de tres naus. Conté un retaule major plateresc del segle XVI; també hi ha parts de ceràmica renaixentista de Talavera de la Reina, del segle XVI; així com un enteixinat mudèjar del mateix segle. Un altre altar, situat a la nau dreta, és obra de Berruguete.

Santa Maria de los Alcazares, Maqueda, Toledo (Foto-Portal de Cultura de Castilla-La Mancha)
(Foto: Portal de Cultura de Castilla-La Mancha)

Plaça de la Constitució, Ajuntament i rotllo

El centre urbà actual és la plaça de la Constitució (G). S’hi reuneixen els tres elements de centralitat propis de les localitats castellanes.

Està presidida des de les altures per l’església de Santa Maria de Los Alcázares, al seu accés als peus del temple per la porta califal.

Davant de l’església, al costat de ponent, l’Ajuntament (F), és un edifici de nova construcció d’un estil que podríem considerar historicista: la forma de torrassa, que recorda la torre de les Infantes, els frisos que marquen els nivells, tot i que tot l’aparell sigui de maó i les porxades de l’entrada.

Al centre, el rotllo de justícia (G).

Ayuntamiento de Maqueda, Toledo

Les dues fotografies següents, la primera de principis segle XX, permeten comparar l’estat de la torre de les Infantes i la torre de la Vela (poc visible a la fotografia actual). També les transformacions a l’arquitectura urbana.

Maqueda, Toledo, a principios del siglo XX
Rollo de justicia de Maqueda, Toledo

Rotllo de justícia

El rotllo de justícia (G) posava de manifest als habitants i visitants la presència del poder senyorial amb categoria de capacitat de la vila per administrar justícia. Poder atorgat l’any 1.500 als Cárdenas.

Una columna de fust cilíndric té gravat a la part superior l’escut dels Cárdenas, els administradors de justícia, i un capitell amb quatre lleons sortints, dos dels quals han desaparegut.

Rollo de justicia de Maqueda, Toledo
Rollo de justicia de Maqueda, Toledo

Església de Santo Domingo

Des de dalt del carrer de Santa Maria, al costat de l’església, es pot observar entre el caseriu que sobresurt les restes d’una espadanya (H). Correspon al que havia estat l’església de Santo Domingo, un edifici renaixentista-mudèjar del segle XV.

L’església va ser enderrocada i només queden aquestes restes visibles des de lluny, ja que es troben dins una illa urbana no accessible públicament.

Iglesia de Santo Domingo de Maqueda, Toledo
Espadaña de la iglesia de Santo Domingo de Maqueda, Toledo

Fi de la visita

A la vila de Maqueda tenim un exemple del procés d’adaptació de les estructures urbanes i defensives als canvis en la funció militar i en les relacions territorials de poder, almenys des de l’època de la Hispània romana. El que podem considerar com a distinció dels castells segons la seva funció.

Inicialment, sembla que per als romans va servir de punt de vigilància de les calçades. A l’època del domini àrab adopta un paper de control territorial i defensiu. Després de la conquesta cristiana servirà de castell de frontera.

Quan la frontera ja s’ha desplaçat definitivament cap al sud, perd la funció militar defensiva i entra en procés de ruïna. Però en arribar al segle XV, en plena època d’organització de la terra en senyorius, passarà a integrar-se com un més dels castells senyorials que es van expandir pel Regne de Castella: ara la funció és de domini social sobre el senyoriu circumdant, de manera que es veu sotmès a reformes per adaptar-lo a la nova funció, mentre que les tanques dels pobles deixen de tenir sentit i van desapareixent, deixant més o menys vestigis segons la dinàmica de cada localitat. Aquest paper es manté fins a l’eclipsi oficial d’aquesta Espanya senyorial al segle XIX.

Novament perd la seva funció, amb el consegüent deteriorament, però entrem a l’època de valoració historicoartística de les relíquies territorials, quan el 1931 se’l cataloga com a Monument Històric. En aquesta nova etapa es planteja la necessitat de buscar a aquests monuments alguna funció que justifiqui les inversions que es necessitessin per a la seva recuperació i el manteniment. En aquest cas, primer ho serà com a casa-caserna de la Guàrdia Civil; després remodelant-ho per albergar-hi un museu. Quan s’abandona aquesta idea de museu, malgrat la forta inversió realitzada, cal buscar alguna alternativa, com pot ser vendre’l a la iniciativa privada.

Alhora, en aquesta darrera etapa, l’expansió del turisme convertirà aquestes construccions històriques en la nova funció de valoració turística. La major o menor fortuna a entroncar-se com a objecte turístic atractiu pot marcar quin serà el futur.

Bases d’informació

Webs

ayuntamiento

wikipedia

turismocastilllalamancha

redjaen

arteguias

spainviajes

monumentalnet

castillosdelolvido

forociudad

Webs academic

Madoz, Pascual (1834-1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Tomo XI, p. 207

Navarro, F.B. (1895). Fortalezas y castillos en la edad media (Maqueda y Escalona)

Viñuales Ferreiro, Gonzalo (1988). Maqueda 1492. Judíos y judaizantes

Villalba Ruiz de Toledo, F.Javier. Reajuste de señoríos en el siglo XV: El trueque de Jadraque por Maqueda.

Santos Vaquero, Ángel. Convulsa historia de las aljamas de Toledo, Maqueda y Torrijos

Almarcha Núñez-Herrador, Esther y Villena Espinosa, Rafael (2022). Castillos en el horizonte. Conservación y restauración durante el franquismo

Muñoz Jiménez, José Miguel. Castillos señoriales nobiliarios y episcopales en Castilla–La Mancha (siglos XIV y XV)

Llibres

Cooper, Edward (1991). Castillos señoriales en la Corona de Castilla, vol. I-1, pp. 278-280

Cooper, Edward (2014). La fortificación de España en los siglos XIII y XIV, vol. II, pp. 749-753

Rodríguez-Picavea, E. (1996). La villa de Maqueda y su tierra en la Edad Media

Herrera Casado, Antonio (2007). Castillos y fortalezas de Castilla La Mancha. pp. 238-246

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.