El Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa a Belmonte (Conca), amb el Restaurant gastronòmic Los Alarifes, ens acull a l’edifici històric reconstruït de l’alcàsser de Don Juan Manuel, al centre de La Mancha Alta.
Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa. La Mancha de Cuenca
Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa, La Mancha de Cuenca. Conca
c/ Infante Don Juan Manuel 2. Municipi: Belmonte. Comarca: La Mancha de Cuenca. Província: Cuenca. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha
Coordenades: 39°33’39.3″N 2°42’09.3″W. Altitud: 770 msnm. Població: 1.810 habitants (2021)
Web: hotelspainfantedonjuanmanuel
39 habitacions
Estada: 2022
Índex
Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa, La Mancha de Cuenca. Cuenca
L’allotjament: Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa, Restaurant gastronòmic Los Alarifes
Molins de vent: Campo de Criptana, Mota del Cuervo, Belmonte, Villaescusa
Castell de Saelices i pont romà
Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa, La Mancha de Cuenca. Conca
Elecció de l'allotjament
L’objectiu del viatge era el territori de La Mancha. No disposava de cap referència d’allotjament d’aquesta zona per la qual cosa la cerca es va fer a través d’Internet. Em va semblar que el Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa, amb el Restaurant gastronòmic Los Alarifes, a la localitat conquense de Belmonte, a cavall entre les províncies de Conca, Ciudad Real i Toledo, oferia garanties, formant part de la xarxa d’hostatgeries de Castilla-la Mancha.
A més, oferia el valor afegit de tractar-se d’un edifici històric, com a primer alcàsser de Belmonte manat construir al segle XIV per Juan Manuel, l’autor de El conde de Lucanor, que em retrotreia a la meva època de batxiller.
L'allotjament: Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa, Restaurant gastronòmic Los Alarifes
Les instal·lacions hoteleres se situen a l’extrem nord-est de la localitat de Belmonte, ocupant una superfície de més de 7.000 m2, amb una oferta de 39 habitacions.
Totalment reconstruït adaptat a la funció hotelera, però buscant mantenir l’esperit d’edifici medieval-renaixentista. Va iniciar la seva activitat hotelera el 2014.
Edifici de titularitat pública de la Junta de Castilla-la Mancha, amb gestió privada per concessió.
És l’edifici senyorial més antic de la vila.
L’edifici
En aquesta ocasió, per tractar-se d’un edifici històric de rellevància, val la pena aturar-se en la descripció.
També anomenat Alcázar Viejo, va ser construït en 1324 per don Juan Manuel, nebot d’Alfonso X el Sabio, i gran escriptor, quan va obtenir el Señorío de Belmonte.
Com era habitual en tractar-se d’un alcàsser, es va construir sobre la muralla del caseriu, muralla que encara és present delimitant el costat nord. El 1398 va passar a possessió dels Pacheco.
Després de la construcció del castell el 1456 al Turó de San Cristóbal, Diego López Pacheco va sol·licitar al papa Alexandre VI el trasllat de les religioses de Santa Caterina de Siena a l’edifici. Les monges procedien del convent de Dominiques fundat pel don Juan Manuel el 1335 a la propera localitat de l’Alberca de Záncara. Les religioses ho van ocupar des de 1501 fins als anys 60 del segle XX.
En pocs anys l’edifici va patir un procés d’abandonament i ruïna fins que el 2007 s’inicia un projecte per a la completa restauració i la conversió en establiment hostaler, formant part de la xarxa d’hostatgeries de Castilla-la Mancha.
La fotografia mostra l’estat ruïnós de l’edifici parcialment.
L’edificació actual està composta per un gran nucli quadrangular al costat nord, que allotja un claustre, i dues extensions cap al sud als dos extrems.
L’entrada pel costat de ponent ofereix un llenç enorme amb diversos contraforts de carreuat, escassos finestrals senzills i dues portes. La de la dreta (A) dona accés a l’hotel.
El mur amb contraforts correspon a la part de l’església quan es va reconvertir en convent, amb una porta plateresca d’accés al temple des de l’exterior.
L´interior és un edifici híbrid. En què es nota que la reconstrucció es va fer, no tant buscant la reconstrucció històrica, com posar unes ruïnes històriques al servei d’un hotel.
Sigui com sigui, com a hotel resulta un lloc espaiós i agradable.
En entrar a l’hotel tenim ocasió d’apreciar els elements històrics de l’alcàsser-convent que es conserven a la planta baixa.
Després de passar un gran vestíbul d’entrada (A) s’entra a la recepció.
La recepció (B) adopta la forma de petit claustre amb columnes, amb poca convicció històrica.
Al recorregut fins a l’habitació passarem per la joia de l’edifici: el claustre renaixentista (C) de finals del segle XV, atribuït a Esteban Jamete.
Aquí és un dels punts on més es nota allò que deia de posar un element històric al servei de la instal·lació hotelera. M’explico.
L’espai resultant no adopta en cap moment el caràcter de claustre monacal que hauria de crear un aire de meditació i recolliment. El que percebo és la sensació de pati interior, amb unes dimensions desorbitades de les pandes del claustre.
Si prescindim del significat històric, el lloc té el seu encant, i si mirem cap a l’interior del pati del claustre, resulta una magnífica construcció renaixentista.
Els dos nivells del claustre arruïnat s’han reconstruït, al meu parer, amb gran dignitat.
La part baixa amb arcs de mig punt i la superior amb arcs escarser, tots sobre columnes toscanes.
Per donar funcionalitat al pati, s’ha cobert amb una cúpula de vidre, solució que hem vist altres vegades (Torrijos).
El costat de ponent dona a l’església i altres espais conventuals que mirarem més endavant.
L'habitació
L’habitació es troba al primer pis, a la qual s’accedeix per la planta superior del claustre, cosa que permet obtenir-ne imatges des d’aquesta altura.
La zona d’habitacions a l’ala nord és totalment nova, però vol mantenir un aire medieval amb les seves parets de maçoneria.
La vidriera del costat dret aboca sobre la zona arqueològica interior (M).
Havia demanat una de les dues habitacions que tenen vistes sobre el castell de Belmonte. Em va correspondre la 119.
L´habitació, austera i lluminosa, ofereix un espai de calma i amb unes perspectives magnífiques.
Les fotografies que segueixen sobre el castell de Belmonte, les teulades del caseriu i l’horitzó ofereixen panoràmiques i colors canviants de gran bellesa.
Fins i tot es va donar la circumstància de poder admirar el castell de Belmonte a través de flocs de neu.
La finestra lateral mostra l’àrea de lleure, piscina i spa de l’hotel (J), així com la part de la muralla que limita l’hotel amb el cementiri adjacent (K).
No podia faltar la perspectiva de les finestres de l’habitació vistes des de l’exterior.
L'esmorzar i el restaurant gastronòmic Los Alarifes
Ha arribat l´hora de l´esmorzar.
Els dies de menor afluència de clients l’esmorzar se serveix de forma individualitzada al menjador del restaurant (F).
Els dies de més afluència de clients s’instal·la un ampli bufet lliure a una panda del claustre.
Espais de servei i lleure
Recorrem ara els espais de serveis i el lleure que ofereix l’hotel.
Contigua al claustre una gran sala del convent (D) acull un espai de descans i jocs de taula.
Des d´aquesta sala s´accedeix als peus del que va ser l´església del convent (E). La sala actual ha perdut qualsevol traça d’espai místic, reconvertida en sala d’actes i esdeveniments.
Des de la porta que dona accés al claustre hi ha una perspectiva de la porta plateresca d’entrada al temple des de l’exterior que hem vist en arribar.
Passem al costat sud al que es pot accedir directament des del rebedor d’entrada a l’hotel (G) i que porta al bar, a la terrassa oberta, al restaurant, així com a la zona de piscina i spa.
El bar (H) es troba en una sala de sostre altíssim.
A l´exterior una terrassa oberta (I), amb bones vistes a la veïna col·legiata.
Accedint al costat est es troba l’espai de la piscina i les instal·lacions del spa (J).
Aquesta zona ofereix interès històric. D’una banda, el mur del límit correspon a una part del llenç de la muralla que protegia el caseriu de Belmonte des del segle XIII.
Les vistes obertes permeten contemplar una bella perspectiva del castell.
Per la banda esquerra, la muralla entronca amb els murs del palau (K).
Tota l´ala est de la construcció actual, especialment el pis superior, és una construcció de nova planta que no respon a cap traçat històric, únicament adaptada a la ubicació d´habitacions de l´hotel. El mur exterior, de maçoneria de pedra, només pretén oferir sensació de reflex històric.
Tot i això, s’ha construït de manera que deixa visibles una part de les ruïnes del primitiu palau. El buit d’accés a aquestes ruïnes (L) ha estat aprofitat per instal·lar una barra de bar al servei d’aquesta zona de piscina.
Una porta sobre el mur interior, que sembla respondre a una entrada antiga, dona accés a les ruïnes.
Un cop dins (M), s’observa que l’altre extrem correspon a l’accés a aquest espai arqueològic des del claustre de recepció.
Podem observar el finestral i passarel·la d´observació sobre les ruïnes que havíem vist al passadís d´accés a la habitació.
Aquesta és una visió des de dalt.
Aquesta part de ruïnes s’aprofita per Nadal per instal·lar-hi un pessebre, amb un poblat que reprodueix els monuments més simbòlics de Belmonte. Aquestes construccions i algunes figures s’han deixat al llarg de l’any.
Finalment, va ser possible accedir a un altre espai (N) amb restes històriques, que ara serveix de magatzem, situat a l’extrem nord, el lloc on entren en contacte el palau amb la muralla. Desconec el simbolisme dels càntirs repartits sobre les ruïnes del mur.
A la valoració que efectuo del Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa considerem per separat l’allotjament, del recinte històric.
El recinte històric, amb les limitacions de fidelitat als seus orígens que he apuntat representa, però, un marc esplèndid per allotjar-s’hi.
Les vistes des de l’habitació escollida esplèndides.
La instal·lació hotelera ha estat bona per a mi, l’atenció rebuda per totes les persones que ens van atendre a tots els nivells impecable.
També el restaurant gastronòmic Los Alarifes ens va complaure en els diferents àpats que vàrem efectuar.
En resum, un lloc que compleix els meus requisits per incloure’l al Blog com a proposta per quan visiteu La Mancha.
Com sempre, aquesta és la meva opinió, sense cap mena de patrocini ni interès personal.
El territori: La Mancha Alta
Ens mourem pel territori de La Mancha Alta, a la Comunitat de Castilla-La Mancha, que s’estén per les províncies de Toledo, Conca, Ciudad Real i Albacete, i que constitueix el territori que podem considerar La Mancha típica: La Mancha de Don Quixot i La Mancha dels molins de vent.
Aquesta zona de l’altiplà sud se situa entre els 600 i 800 msnm, formant una quasi il·limitada superfície plana ondulada, d’extensos camps de cereal i vinya, amb taques d’oliverars i alzinars, adaptades a un clima mediterrani continental de temperatures extremes i sec. La ramaderia ovina és a la base dels coneguts formatges manxecs.
L’absència d’importants cursos fluvials que poguessin proporcionar energia va portar a aprofitar l’energia dels vents sobre els turons, expandint-se els molins de vent fariners que li han donat fama.
La repoblació cristiana va portar a un poblament concentrat en grans poblats agraris distants entre si, amb una construcció popular formant pobles blancs on sobresurt sempre l’església i, en molts, el castell senyorial. També és freqüent l’explotació aïllada al bell mig d’una propietat agrària concentrada, amb tots els elements constructius per ser autosuficients, on resideixen els colons i/o els propietaris.
Propostes de sortides
Al territori de l’entorn ofereix una infinitat de possibilitats per dedicar una visita. Els que cito representen únicament els que vaig fer, elegits amb criteris de diversificació de continguts.
Belmonte
Enllaç amb el Post: Belmonte (Conca)
En primer lloc, visitarem la vila de Belmonte. Conserva una part important de les seves muralles, presidides pel complet castell-palau de Belmonte.
L’edifici religiós més destacat és la col·legiata de San Bartolomé.
Pels seus carrers podem delectar-nos tant amb les cases pairals com amb la pervivència d’una important arquitectura popular manxega.
Els molins de vent estan representats per tres exemplars reconstruïts.
Castell de Belmonte
Enllaç amb el Post: Castell de Belmonte (Conca)
El castell de Belmonte, perfectament conservat a totes les seves parts, i remodelat per Eugenia de Montijo al segle XIX, mereixerà una atenció especial.
Villaescusa de Haro
Enllaç amb el Post: Villaescusa de Haro (Conca)
A 6 quilòmetres, no podem ignorar la vila de Villaescusa de Haro. Important conjunt històric que combina arquitectura religiosa, palatina i popular dels segles XIV a XVII.
També podeu visitar les ruïnes del seu castell, a dos quilòmetres del recinte urbà.
Molins de vent: Campo de Criptana, Mota del Cuervo, Belmonte, Villaescusa de Haro
Campo de Criptana a 45 kilòmetres, en el recorregut es passa per Mota del Cuervo a 17 kilòmetres.
És evident que un dels interessos que ens pot motivar més per visitar la zona són els molins de vent.
Les possibilitats són múltiples al llarg de les 12 localitats amb molins restaurats i més turísticament condicionats, amb un total de cinquanta molins a visitar, en pocs casos amb la maquinària de molta inclosa.
Molí hidràulic El Blanco
A 16 quilòmetres. Podem contrastar els molins de vent amb el molí hidràulic El Blanco, sobre el riu Záncara, a Carrascosa de Haro, un dels escassos que es poden veure funcionant amb tota la seva maquinària i amb la casa del moliner.
Ciutat romana de Segóbriga
En direcció nord, al terme municipal de Saelices, a 42 quilòmetres, es troba el parc arqueològic de la ciutat romana de Segóbriga.
Representa una de les ruïnes de poblacions romanes més completes de tota la Península.
Castell de Saelices i pont romà
A Castella no podem ignorar els castells. Si ens apropem a la ciutat romana de Segóbriga pot ser aconsellable endinsar-se pels camins que condueixen fins al castell de Saelices, en procés de rehabilitació, i baixar fins al petit pont romà.
Per accedir-hi haurem de desplaçar-nos 6 quilòmetres, la meitat per un camí carreter accessible.
Castell de Castillo de Garcimuñoz
Un altre castell-palau en el seu moment important va ser el castell de Garcimuñoz.
En la direcció de Villaescusa de Haro, a 40 quilòmetres de Belmonte, la localitat de Castillo de Garcimuñoz exhibeix el castell senyorial de Garcimuñoz.
Tembleque
Una localitat manxega toledana simbòlica és Tembleque, a 85 quilòmetres en direcció est.
Hi destaca la seva plaça porticada, com una de les més ben conservades de La Mancha. No us perdeu una passejada per la localitat fins al Palau de les Torres o l’edifici de Postas, on es pot observar una de les tècniques de l’arquitectura del fang: la brenca.
Coves i “silos”
Les coves i els “silos” d’habitatge també són un altre aspecte de valor etnogràfic a visitar.
A Mota del Cuervo es mostra una cova-habitatge en perfecte estat.
A Villacañas, al camí de Tembleque, són famosos els “silos”, també residencials, que es conserven a la localitat.
Fi de la sortida: el retorn
Miguel de Cervantes, a través de El Quixot ens fa estimar La Mancha. Quin millor homenatge que recórrer-la en tota la seva diversitat històrica sobre el particular territori mesetari. Un altre literat après a la nostra joventut, Don Juan Manuel de El Comte de Lucanor, ens proporcionarà allotjament al seu alcàsser de Belmonte. Què més podem demanar!
Amb aquests antecedents, el refet Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa a Belmonte, una hostatgeria de Castilla-La Mancha, va ser el lloc que vaig triar per allotjar-me en aquesta sortida.
Un gran edifici amb arrels històriques, el que va ser primer alcàsser de Belmonte i després convent, reconvertit en un esplèndid hotel.
Un tracte exquisit, unes esplèndides vistes des de l’habitació escollida, un ambient de tranquil·litat i un bon àpat al restaurant Los Alarifes, van fer curta l’estada. Com ha de ser si el lloc s’ho mereix.
