Segóbriga (Saelices, Conca), una ciutat romana a la Celtiberia que conserva l’amfiteatre i el teatre al costat del Fòrum.

Ciutat romana de Segóbriga (Conca)

Parque Arqueologico de Segobriga, Cuenca (Google earth 2022-11-24)
Parc Arqueològic de Segóbriga (Google earth 2022-11-24)

Municipi: Saelices. Comarca: La Mancha de Cuenca. Província: Conca. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha

Coordenades: 39°53’08.2″N 2°48’47.6″O.  Altitud:  858 msnm

Web: segobriga.org

Bé d’interès cultural (BIC). Monument Nacional 1931

Període: Segle III aC – segle XV dC

Visita: 2022

Mapa de situació de Segobriga, Cuenca (Google maps 2022-11-24)
Mapa de situació de Segóbriga (Google maps 2022-11-24)

Índex

Ciutat romana de Segóbriga. La Mancha de Cuenca. Conca

Els jaciments arqueològics que es troben a llocs que posteriorment van ser abandonats ofereixen l’oportunitat de poder conèixer i apreciar la seva estructura territorial, sense que hagi patit excessives transformacions posteriors. Pot tenir l’inconvenient que les estructures constructives hagin estat destruïdes amb el pas del temps, o que hagi servit com a pedrera per a construccions posteriors als voltants.

Són diversos els assentaments celtes (Santa Tegra), ibers (Ullastret, Almedinilla), celtibers (Numància) i romans (Empúries, Baelo Claudia) que van deixar de ser funcionals a les estructures territorials posteriors i que el treball arqueològic està fent sortir a la llum.

La ciutat romana de Segóbriga, a la Mancha de Cuenca, n’és un. A més de l’estructura urbana, que lentament es fa aparèixer al voltant del fòrum, es conserven dues construccions de gran aparença gairebé completes, com són l’amfiteatre i el teatre. També és interessant poder observar el territori circumdant que es pot considerar semblant al d’època romana, on contextualitzar la posició de la ciutat.

La Junta de Castelli-la Mancha a aquest jaciment arqueològic li ha atorgat la categoria de Parc Arqueològic de Segóbriga, i s’ha construït un Centre d’Interpretació de nova planta a l’entrada del Parc.

La consideració moderna d’aquest conjunt històric arrenca de finals del segle XVIII, quan ja es van produir unes primeres excavacions. Altres treballs es van realitzar tímidament al llarg del segle XIX fins que el 1931 va ser declarat Monument Nacional. Però no serà fins al 1995 que s’inicien les excavacions continuades, que es mantenen actualment.

A mitja hora (42 quilòmetres) del nostre allotjament al Palacio Del Infante Don Juan Manuel Hotel-Spa a Belmonte, era una de les opcions més interessants de visita.

El territori

Plini el Vell, quan al segle I va citar Segóbriga la va situar al sud-est de Celtiberia com a “caput Celtiberiae”. Es trobava doncs, en allò que actualment considerem comarca de la Mancha de Cuenca, en unes coordenades 39°53’08.2″N 2°48’47.6″O i a una altitud de 858 msnm.

Si referenciem la seva posició al mapa de situació del principi del text amb el conjunt de mapes que es mostren al Post Estructures territorials a l’Espanya peninsular, podrem fer-nos una idea dels condicionants geogràfics i històrics més rellevants en què es trobava emmarcada i la seva referència amb la situació actual.

El desenvolupament de la ciutat hispanoromana es va basar en l’explotació minera del lapis specularis, seguint la política de Roma d’espoliació de la riquesa minera de la Península. Tal com testifica Plini el Vell, aquest mineral es localitzava en una extensió de cent mil passos romans (147 kms) al voltant de la ciutat de Segóbriga, devent aquesta ciutat romana la seva fortuna a aquest mineral. El seu interès derivava que per ser una pedra de guix que es pot tallar en làmines translúcides, servia per ser usada com a cobriments de les finestres, com s’usa actualment el vidre.

L’explotació d’aquests jaciments es va desenvolupar fonamentalment en època aItimperial romana, i les mines es van abandonar al llarg del segle II dC. L’explotació d’aquest material es destinava al mercat interior, però també per exportar-lo a Roma.

Per això, de Segóbriga partien tres vies de comunicació: cap al nord fins a Segotia (Sigüenza), on enllaçava amb la via XXV (entre Emerita Augusta (Mèrida) i Caesaraugusta (Saragossa)); cap al nord-oest, per enllaçar amb la mateixa via a Complutum (Alcalá de Henares); i cap al sud-est per assolir el port de Carthago Nova (Cartagena), des d’on s’exportava.

Segobriga, Cuenca

Els més interessats en els temes d’arqueologia econòmic-industrial poden aprofitar per acostar-se a alguna d’aquestes estas mines romanes de lapis specularis. A Actualment estan obertes al públic per a la seva visita turística les mines de La Mora Encantada (40°00’50.7″N 2°35’04.4″O) a Torrejoncillo del Rey, La Condenada (39°39’44.1″N 2°45′ 39.9″O) i La Vidriosa a Ossa de la Vega i Las Cuevas de Sanabrio (39°39’44.3″N 2°45’39.1″O) de Saceda del Riu a Huete, totes tres a la província de Conca.

Minas de lapis specularis, Cuenca(Google maps 2022-11-22)
Mines de lapis specularis, Conca (Google maps 2022-11-22)

Al costat del jaciment de la mina de La Vidriosa i de La Condenada, a Ossa de la Vega, es troba ubicat el Centro de Estudios e Interpretación de la Minería Romana del Lapis Specularis.

Una mica d'història

Es considera que el primer assentament celtiber al Cerro de Cabeza de Griego, es remunta a l’Edat del Bronze.

Després de la conquesta romana a principis del segle II aC, Segóbriga va haver de convertir-se en un oppidum o ciutat celtibèrica.

D’aquesta època vindria el topònim Segóbriga, de Sego-, que significaria ‘victòria’, i del sufix –briga, que significaria ‘ciutat’, ‘fortalesa’ terme usat en les llengües cèltiques. Per això la seva traducció vindria a ser ‘Ciutat de la victòria’ o ‘Ciutat victoriosa’.

Després de les guerres de Sertorio, entre els anys 80 i 72 aC, va passar a ser el centre de tota aquesta part de la Meseta.

La primera cita de Segóbriga la devem a Estrabó quan assenyala que, a la regió celtibèrica, al voltant de Bílbilis i Segóbriga, van combatre Quint Cecili Metel Pius i Sertorio.

La ciutat va començar a encunyar les seves pròpies monedes entre els anys 50 i 27 aC.

En època de l’emperador August va obtenir la seva promoció jurídica deixant de ser ciutat estipendiària, que pagava tribut a Roma, en ser promocionada a l’estatut de municipium, ciutat governada per ciutadans romans. Si més no durant els regnats d’August i Tiberi, Segóbriga va tenir patrons senatorials.

Amb l´ascens d´estatus de la ciutat es va abordar un programa de construccions monumentals.

Primer, la muralla. Cap al 15 aC el fòrum i la basílica. Ja al segle I un altar dedicat a August, el teatre i l’amfiteatre, l’aula basilical i les termes monumentals. Així mateix, s’havien dut a terme obres públiques importants, com la conducció d’aigua potable a través d’un aqüeducte, la pavimentació dels carrers i la instal·lació de fonts.

A aquests anys correspon la cita de Plini el Vell de Segóbriga com a “caput Celtiberiae”.

El gran programa de construccions monumentals degué finalitzar en època Flavia, cap al 80, quan la ciutat havia adquirit la imatge d’una ciutat romana.

A la meitat del segle II encara es va plantejar la construcció d’un circ als afores de la ciutat, que no és clar que s’arribés a acabar.

Ja iniciada la decadència, al segle III encara existien a Segóbriga importants elits que vivien a la ciutat, la pèrdua de poder del senat local –ordo decurionum– al segle IV evolucionant cap a convertir-se un centre rural.

En època visigoda, als segles V a VII, era encara una ciutat important com testifica el seu caràcter de seu episcopal amb bisbes que acudiren als concilis de Toledo, fins al concili de l’any 693.

A aquest període correspon la construcció d’una basílica visigòtica i una extensa necròpolis al nord de la ciutat.

Després de l’ocupació musulmana a partir de l’any 711, les elits civils i religioses van haver d’abandonar Segóbriga, iniciant-se el procés de despoblació sense ser abandonada del tot. D’aquestes dates són les restes d’una fortificació musulmana que ocupa el cim del turó.

El 1228 l’antiga Segóbriga, anomenada ara Cabeza de Griego, estava encara habitada ja que d’aquesta data es conserva un document que recull la donació de part del turó a l’Orde de Santiago.

Al final de l’Edat Mitjana es va abandonar definitivament, i es va produir el trasllat de la seva població al nou nucli de Sanfelices, Saelices actual.

Només es va mantenir l’ermita de Sant Bartomeu, al turó de les termes monumentals, que ha arribat fins als nostres dies.

Entre els segles XVI i XVIII, les restes de les construccions de la ciutat van servir de pedrera per a la construcció del monestir d’Uclés.

A partir del 1765, les restes de Segóbriga passen a ser tractades com a recinte històric, quan l’any 1765 la Reial Acadèmia de la Història s’interessa pel seu estat i estudi.

De l’any 1789 daten les primeres excavacions a la basílica visigoda, mentre que el 1804 es va descobrir part de l’estructura del circ.

Caldrà esperar fins al 1995 perquè comenci una nova etapa d’excavacions continuades que es manté, i l’any 2001 la Junta de Castilla-la Mancha declari la zona del Parc Arqueològic de Segóbriga i es construeixi un Centre d’Interpretació de nova planta.

La visita a la ciutat romana de Segóbriga

Arribem a l’aparcament del  Centre d’Interpretació del Parc Arqueològic de Segóbriga (O) (39°53’30.9″N 2°48’30.4″O), al municipi de Saelices (Conca).

Després de situar-nos en context recorrent el Centre d’Interpretació i de visualitzar un vídeo de presentació a la sala de projeccions, comença el recorregut pel Parc.

Al llarg d´un camí d´uns 800 metres s´arriba a l´entrada a la ciutat. En el recorregut s’aniran observant difeerents aspectes arqueològics del Parc, que comentaré al seu moment.

A la presentació que segueix no seguiré el recorregut de l’itinerari turístic, sinó que l’organitzaré a partir de la ciutat i el contingut, deixant per al final la resta dels elements arqueològics circumdants del Parc.

La ciutat hispanoromana de Segóbriga

(Google earth 2022-11-24)

La ciutat romana de Segóbriga es va assentar sobre un turó que s’eleva al nord del riu Gigüela, que serveix de fossat defensiu pel seu costat meridional.

Tots els indicis apunten que en aquest mateix lloc existia un oppidum celtibèric. El cim del turó correspondria a l’emplaçament de l’acròpolis.

Seguint aproximadament les corbes de nivell, a mitja alçada del turó es va disposar la tanca que adoptava una forma quasi quadrangular.

A extramurs del costat nord, enganxats a la muralla, van construir el teatre i l’amfiteatre, a banda i banda del camí d’entrada principal.

Segobriga, Cuenca

La imatge aèria visualitza clarament la disposició dels elements principals excavats del recinte, així com el cim del turó on hi ha les ruïnes de l’acròpolis.

També permet veure la feina que queda per fer per desenterrar tot el recinte.

La imatge virtual creada per l’equip Balawat a partir de les dades de l’equip investigador ens permet imaginar com havia de ser Segóbriga a finals del segle I.

Segobriga, Cuenca a finales-del-siglo-I-d.C._Imagen-virtual-creada-por-Balawat-a-partir-de-los-datos-del-equipo-investigador
Segóbriga a finals del segle I dC. Imatge virtual creada per Balawat a partir de dades de l'equip investigador

Apropant la imatge aèria a la zona excavada disposem d´una visual dels elements centrals que anirem descrivint en el recorregut.

(Google earth 2022-11-24)

L'amfiteatre

Abans d’arribar a la porta principal de la muralla, a la dreta hi ha l’amfiteatre (1). Com s’ha dit, es va construir extramurs, igual que el teatre que hi ha a la seva esquerra.

La construcció és de finals del segle I. Té la clàssica forma el·líptica dels amfiteatres romans de 75 m de llarg i 66 d’ample, amb una capacitat per a 5.500 espectadors.

Les grades de la meitat sud es van excavar al turó aprofitant el pendent, mentre que la meitat nord es va construir sobre obra de formigó romà i maçoneria fins a 18 metres d’alçada.

(Google earth 2022-11-24)
Anfiteatro, Segobriga, Cuenca

L’amfiteatre de Segóbriga sempre va ser visible malgrat el seu abandonament, el que va provocar la seva major destrucció en usar-se com a pedrera a partir de l’època moderna. La part més ben conservada és la zona sud excavada a la roca.

La cavea o la graderia quedava dividida en 12 sectors per escales transversals que comunicaven amb les portes exteriors per a l’acomodament i el desallotjament dels espectadors. Igual que al teatre, la graderia també quedava dividida horitzontalment per murets de separació que dividien els espectadors segons la seva classe social.

El nivell més baix de la cavea directament sobre la sorra, era la ima cavea, reservada a les classes altes; la media cavea, reservada als homes de la població en general; i la més alta i allunyada de la sorra, la summa cavea, per a les dones, nens i els mancats de drets.

De la graderia només se’n conserva parcialment els dos primers trams, encara que es manté totalment el perímetre del conjunt i la arena o pista. Manca la dimensió en altura, que el disseny gràfic anterior permet imaginar.

Anfiteatro, Segobriga, Cuenca

A la arena se accede por dos grandes puertas dispuestas en el eje mayor de la elipse.

Anfiteatro, Segobriga, Cuenca
Anfiteatro, Segobriga, Cuenca

Per garantir la seguretat dels espectadors, la pista se separava de la graderia amb un alt podi de grans blocs de pedra.

Anfiteatro, Segobriga, Cuenca

Un passadís cobert unia les portes i enllaçava les habitacions per a les feres destinades a espectacles.

Anfiteatro, Segobriga, Cuenca
Anfiteatro, Segobriga, Cuenca
Anfiteatro, Segobriga, Cuenca

El teatre

En disposició simètrica a l’amfiteatre pel camí d’entrada a la ciutat es va construir el teatre (2), alhora que aquell. La construcció va haver d’iniciar-se en època de Tiberi i es va inaugurar en temps de Tito i Vespasià cap a l’any 78 de la nostra era, segons ho testifica una inscripció monumental apareguda entre les ruïnes de l’edifici.

És un dels teatres més petits d’Hispània, amb una capacitat d’uns 2.000 espectadors, i no forma un semicercle complet.

La forma de les grades i la distribució del públic per categoria socials és la mateixa que hem vist a l’amfiteatre.

(Google earth 2022-11-24)
Teatro, Segobriga, Cuenca

Les dues reconstruccions imaginades següents mostren com podia haver estat l’edifici i la scaenae frons, que servia de fons de l’escenari i de tornaveu, decorat amb columnes i belles escultures de les muses del teatre presidides per la deessa Roma.

Teatro, Segobriga, Cuenca
Teatro, Segobriga, Cuenca

L’estat de la graderia, excepte la summa cavea, el nivell més alt, és dels més ben conservats d’Hispània, així com l’estructura general del teatre. El bon estat de conservació, la rehabilitació del frons pulpiti i la reconstrucció d´un proscaenium (escenari) de fusta, permeten la realització d´espectacles.

De la mateixa manera que a l’amfiteatre, es va aprofitar el pendent del turó per excavar la graderia.

Teatro, Segobriga, Cuenca
Teatro, Segobriga, Cuenca

S’aprecia clarament la divisió jeràrquica de la graderia. Al fons, envoltant la orchestra, la poedria, tres files de seients reservats a les altes personalitats. Darrere la ima cavea i la media cavea, amb totes les files pràcticament competides. La summa cavea, a la part alta s’ha reconstruït parcialment a la zona central.

Teatro, Segobriga, Cuenca

Estava dividit en sectors per mitjà d’escales i les tres parts de diferent alçada separades per corredors horitzontals.

Teatro, Segobriga, Cuenca
Teatro, Segobriga, Cuenca
Teatro, Segobriga, Cuenca

D’esquerra a dreta: proscaenium, frons pulpiti, orchestra, poedria i ima cavea.

Pedestal dedicat a l’arquitecte del teatre de Segóbriga, Manio Octavio Novato, erigit a l’edifici per recordar la seva participació a la construcció.

Teatro, Segobriga, Cuenca
Teatro, Segobriga, Cuenca

 

La part superior de la graderia es recolzava a la muralla, deixant un corredor voltat pel qual corria un carrer que portava per l’exterior a la porta oriental de la ciutat (3b), sota una torrassa octogonal. Sobre ell, una sèrie d’edificacions integraven l’edifici amb l’interior del recinte emmurallada (5a), malgrat estar físicament extramurs.

A partir del segle IV el teatre es transforma i s’hi situen habitatges que reaprofiten als seus murs les estàtues de la frons scaena. Enterrat i oblidat, va passar desapercebut fins a les excavacions de M. Almagro Basch als anys 60 del segle XX.

La muralla, porta principal i porta oriental

Segóbriga es va envoltar d’una muralla (3) construïda en època d’August quan la ciutat es va convertir en municipi llatí. El conjunt presenta una forma quadrangular amb l’entrada principal pel costat nord. El costat sud es veia reforçat pel talús del riu Gigüela.

La muralla estava construïda amb grans pedres irregulars col·locades en sec, i va tenir un recorregut de 1.300 metres.

L’accés a la ciutat es feia a través de tres portes monumentals. Una al centre del costat nord (3a), on s’accedia per un camí entre l’amfiteatre i el teatre. Una segona a l’orient flanquejada per una gran torre octogonal (3b), a la qual s’arribava pel passadís cobert darrere del teatre, que acabem d’assenyalar a l’apartat anterior. Hi havia una tercera pel costat occidental.

Dels seus murs només se’n conserva la base del costat nord-est i la planta de la torre octogonal.

(Google earth 2022-12-04)
Muralla, Segobriga, Cuenca

La representació imaginada presenta la porta principal darrere de l’amfiteatre.

Muralla, Segobriga, Cuenca

En arribar a aquest punt, només observem les bases dels laterals que dona entrada al carrer principal, amb tota probabilitat el cardus maximus.

Aquesta porta seria de carreus, amb un o dos arcs per al pas de carros i vianants.

Muralla, Segobriga, Cuenca
Muralla, Segobriga, Cuenca

Seguint cap a l’esquerra el mur es dirigeix, darrere del teatre cap a la porta nord-oriental (3b).

Es constata el gruix i la fàbrica de la muralla, amb l’exterior de grans carreus farcits de pedra picada, probablement de formigó romà.

Accés a la summa cavea del teatre des del camí extramurs que uneix les portes.

Muralla, Segobriga, Cuenca

Passat el porxo, s’arriba a l’entrada a la ciutat al costat de la torre octogonal (3b).

Muralla, Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-11-22)
(Google earth 2022-11-22)

El criptopòrtic del fòrum

Una de les maneres d’aconseguir ampliar la superfície plana que exigia la plaça del fòrum i els edificis que l’envoltaven, en un terreny en pendent com és el cas del Cerro del Griego, era recórrer a la construcció d’un criptopòrtic (6a), consistent en una estructura subterrània de gruixuts murs que servís per sostenir algun dels pòrtics que van envoltar la plaça pública de la ciutat. A l’interior del criptopòrtic es troben els basaments quadrats que servien per sostenir el pis superior.

Aquesta figura arquitectònica l’havíem vist a Empúries

No he trobat res escrit que justifiqui la construcció de la forma del criptopòrtic amb una estructura de formigó, acer i finestrals, pintada de blanc per l’exterior que, cada cop que miro les fotografies em fa més la sensació de pegat dins del conjunt. Estaré encantat de rectificar aquesta opinió si algú m’ofereix una explicació raonada de perquè s’ha actuat així.

Exedra, termes del teatre i criptopòrtic i pòrtic al costat de la muralla

Entre l´exterior nord del criptopòrtic i la muralla es van construir una sèrie d´edificacions d´interès.

Muralla, Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-12-04)
(Google earth 2022-12-04)

El primer recinte a l’esquerra del carrer, i a nivell del fòrum, es va construir un edifici amb exedra (4) o sala de reunió amb seients generalment descoberta. Més tard l’espai es va transformar en quatre tabernaes o botigues obertes a una plaça situada al costat de la muralla. A la seva excavació es va trobar el retrat d’Agripina la gran, neta de l’emperador August i mare de Calígula, que s’exhibeix al Centre d’Interpretació.

A continuació, els treballs arqueològics han posat al descobert les anomenades termes del teatre (5).

Corresponen a unes termes que es van aixecar en època d’August, que era un complex inspirat en gimnasos grecs per formar la joventut i atreure-la al culte imperial.

Termas del teatro, Segobriga, Cuenca

Disposaven de dos accessos, un des de l’exterior de la muralla al camí al Teatre i a la porta de la torre octogonal i l’altre pel costat sud des del carrer al costat del criptopòrtic.

Termas del teatro, Segobriga, Cuenca

Des del carrer s’accedia a l’apodyterium o vestuari, del qual es conserven els arquets per a les taquilles que es tancarien amb portes de fusta. Un banc adossat al mur facilitava a l’usuari canviar-se de roba.

Termas del teatro, Segobriga, Cuenca
Termas del teatro, Segobriga, Cuenca

Des del vestidor una porta accedia a la sala rodona, el laconicum o sauna seca, al centre se situava una pila d’aigua freda per refrescar-se, avui perduda. Des d´aquí es passava al caldarium o sala d´aigua calenta amb una petita banyera.

En una de les cantonades tenia a sota una glòria per escalfar l’aigua de la piscina.

Termas del teatro, Segobriga, Cuenca

A la sala al costat de la porta de la muralla hi havia les latrines, el canalet de les quals desaiguava a l’exterior de la muralla.

Un passadís unia les termes amb un criptopòrtic sobre el qual s’assentava un pòrtic al costat de la muralla (5a).

A la secció transversal s’aprecia, a l’esquerra, el teatre (2). Tot seguit el camí que passa entre el teatre i la muralla (3) i que es dirigia per l’exterior fins a l’entrada de la torre octogonal. A la dreta, un criptopòrtic sobre el qual s’assenta una plaça amb pòrtics d’època tiberiana (5a).

Criptoportico, Segobriga, Cuenca

El fòrum

Com és conegut, el fòrum (6) era el centre polític i social d’una ciutat. Ocupava un gran espai quadrangular al costat del carrer principal, el cardus maximus.

El fòrum es va construir cap a l’any 15 aC, a l’època d’August, dins del programa d’urbanització monumental de la ciutat.

La plaça constituïa un gran espai enllosat d’uns 39 metres de nord a sud i 33 metres d’est a oest, conservant-se gran part del paviment.

La plaça del fòrum estava envoltada per pòrtics laterals sustentats per grans columnes d’ordre dòric amb fusts pintats en color vermell, des dels quals s’accedia als edificis construïts per a la vida pública i administrativa de la ciutat.

Des del costat oest, en sentit de les agulles del rellotge: entrada des del cardus maximus amb un Templet; al nord un pòrtic sobre el criptopòrtic i l’Aula Julio-Claudia; a Llevant la Basílica del Fòrum; i al costat sud la plaça els patrons, els tabernae i la curia.

Al centre un monument d’August i el mundus.

Foro, Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-11-26)
(Google earth 2022-11-26)
Foro, Segobriga, Cuenca
Foro, Segobriga, Cuenca

Mirant des de l’oest, a l’esquerra la reconstrucció de criptopòrtic (6a), amb les dues portes que se suposa que tenia; a sobre se situaria un porxo de columnes (6a) i al fons l’Aula Julio-Claudia (6b).

En primer terme, les ruïnes del temple oest i del lloc que ocuparia el Templet (6e).

Al fons, a l’altra banda de la plaça, tot el lateral estaria ocupat per la basílica (6c).

Foro, Segobriga, Cuenca
Foro, Segobriga, Cuenca

Mirant des de l’angle sud-est, a l’esquerra les tabernae (6d), al fons el criptopòrtic, i a la dreta la basílica (6c).

Foro, Segobriga, Cuenca

La construcció del fòrum va ser costejada entre altres per Proculus Spantamicus, qui va pagar el seu enllosat gravant-ne en memòria el nom en grans lletres de bronze davant d’un monument quadrat al centre de la plaça.

Dins la plaça, una mica desplaçat cap al sud, s’elevava un monument, sobre el qual es va haver de situar una estàtua de l’emperador.

Un dels elements destacats de la plaça del fòrum és la presència d´un gran pou quadrat orientat amb els eixos solars que constitueix l´evidència del procés fundacional. Es tracta del mundus que contindria els dipòsits votius relacionats amb la construcció.

Foro, Segobriga, Cuenca

Al llarg de la vida del fòrum de Segóbriga es van anar col·locant a la plaça i als pòrtics pedestals amb inscripcions que van suportar escultures d’emperadors, patrons, magistrats i persones influents. Als textos epigràfics apareixien els seus noms i càrrecs per perpetuar-ne la memòria. Alguns eren pedestals eqüestres destinats a sostenir la imatge d’un personatge a cavall.

S’han trobat algunes inscripcions i sòcols que es poden veure a la plaça i al Centre d’Interpretació.

Pòrtic sobre el criptopòrtic del fòrum i Aula Julio-Claudia

Al costat nord se situava un pòrtic (6a) recolzat al sostre del criptopòrtic que hem vist a l’entrada.

A continuació, a la cantonada nord-est un edifici parcialment tancat, l’Aula Julio-Claudia (6b), va albergar un grup d’estàtues de diversos membres de la família Julio-Claudia per al seu culte.

Es pot observar una còpia d’una estàtua imperial a l’espai de l’Aula.

La basílica del Fòrum

Tota l’ala de llevant estava ocupada per la basílica del Fòrum (6c). Com és conegut, la basílica civil era l’edifici on es feien les grans operacions comercials i on els magistrats administraven justícia.

La basílica, d’uns 59 per 19 metres, tenia tres naus separades per línies de columnes. Va ser construïda alhora que el fòrum, cap a l’any 15 aC. Als seus extrems se situaven dos petits templets o aedes dedicats al culte de l’emperador i la seva família. En un trobem la reproducció d’una estàtua femenina de cos sencer al lloc que va ocupar originalment a l’espai basilical.

Foro, Segobriga, Cuenca
Foro, Segobriga, Cuenca

En èpoques tardoromana-visigoda i islàmica aquest espai va patir importants transformacions.

Les tabernae

Darrere del pòrtic meridional, al costat sud, s’alçaven set tabernae (6d) que semblen correspondre a una ampliació de finals del segle I.

Cada tabernae presenta una habitació del darrere.

Es considera que la central no havia de tenir ús comercial, sinó que estava destinada a contenir algun monument honorífic.

Foro, Segobriga, Cuenca
Foro, Segobriga, Cuenca
Foro, Segobriga, Cuenca

El recinte que es troba a l’extrem de ponent a continuació de les tabernae per correspondre al lloc destinat a la cúria (6f) o lloc de reunió del Senat local.

Clavegueres

Entre el fòrum i el cardus maximus es poden observar unes restes del sistema de clavegueres (6e).

Foro, Segobriga, Cuenca
Habitatges tardorepublicans

Darrere de la basílica, les excavacions estan posant al descobert estructures d’habitatges tardorrepublicans (7).

Viviendas tardorrepublicanas. Segobriga, Cuenca
Viviendas tardorrepublicanas. Segobriga, Cuenca

Ala de ponent

A ponent del cardus maximus, i davant de l’angle sud-oest del fòrum, les excavacions s’han centrat en un eix de construccions format per l’aula basilical (8), les termes monumentals (9), al cim l’ermita de Sant Bartomeu (10 ), i la casa del procurador miner (11).

Termas-monumentales. Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-11-22)
(Google earth 2022-11-22)

Aquest eix constructiu vist des del costat de llevant, amb la plaça del fòrum als peus.

Aula basilical o temple de culte imperial

En temps de Vespasià, a la segona meitat del segle I, es va aixecar un gran edifici davant del fòrum. Es considera que seria un gran temple de culte imperial (8) dedicat al culte dels emperadors. També se l’anomena aula basilical.

Situat en un lloc ben comunicat al centre de la ciutat i amb accés directe des del cardus maximus a través d’una gran escalinata, avui perduda.

Tenia planta basilical de tres naus sostingudes per deu columnes corínties de fust acanalat.

Aula basilical, Segobriga, Cuenca

La nau central, més ampla, acabava en un gran absis a què s’accedia per tres esglaons. Al fons, un banc al costat de la paret serviria per dipositar ofrenes i exvots. També es conserven dos plints per sostenir pedestals amb estàtues.

Aula basilical, Segobriga, Cuenca
Aula basilical, Segobriga, Cuenca

Durant l’excavació del temple es va descobrir un cap de marbre que representa un home d’edat avançada, potser un senador. Es pot veure al Centre d’Interpretació.

Segobriga, Cuenca

En època visigoda i altmedieval l’edifici va tenir un ús privat allunyat de la primera funció. Les evidències arqueològiques semblen indicar que va servir per tancar bestiar.

Les termes monumentals

Com sabem, les termes eren llocs públics destinats al bany però que, a més, complien una funció social important en servir com a llocs de trobada d’esbarjo i fins i tot per fer negocis.

Les termes monumentals de Segóbriga (9) es van construir al segle primer.

El conjunt d’edificacions que el formen es perllonga des de la capçalera de l’aula basilical amb la mateixa amplada, separat per un carrer estret, fins al cim d’aquest monticle secundari, a ponent dins el recinte urbà.

L’orientació és de nord-est a sud-oest.

Pel carreró del costat de llevant, a la dreta de la imatge ideal del conjunt de les termes, donava accés a un pati porticat amb columnes, amb la funció de palestra com a zona d’exercicis i preparació per al bany, alhora que lloc de reunió.

El pati donava pas al vestidor i a les instal·lacions de bany.

Termas monumentales. Segobriga, Cuenca
Termas monumentales. Segobriga, Cuenca
Termas monumentales. Segobriga, Cuenca

Primer s’entrava al vestidor, amb una piscina al centre. Era l’únic lloc de l’edifici on es podia submergir en aigua ja que la resta de les instal·lacions només presentaven petites banyeres de metall o marbre.

Termas monumentales. Segobriga, Cuenca

A partir de l’aquí s’iniciava el bany que incloïa el pas per tres sales: el frigidarium d’aigua freda, el tepidarium d’aigua tèbia, i el caldarium d’aigua calenta, situat al lloc que ocupa l’ermita actual dedicada a la Mare de Déu dels Remeis. El recorregut termal finalitzava al laconicum o sauna.

Per escalfar les estances es van fer servir forns de llenya, i es feia circular l’aire calent per sota dels sòls sobreelevats i sustentats per piles de maons.

Al nord hi havia les habitacions de servei, com les llenyeres i els forns per escalfar els banys. La capçalera de l’ermita es recolza al mur extrem de l’edifici de les termes.

Termas monumentales. Segobriga, Cuenca
Ermita de la Virgen de los Remedios

Com diem, a la part occidental al lloc del caldarium d’aigua calenta, s’alça l’ermita de la Virgen  de los Remedios (10), abans de San Bartolome, construïda a l’extrem occidental del recinte de les termes.

L’ermita es va construir a partir de l’època de repoblació cristiana, i és l’únic testimoni de l’antiga ciutat cristiana conservat fins a l’actualitat, un cop assolida la despoblació i l’abandó absolut.

Ermita de la Virgen de los Remedios. Segobriga, Cuenca
Ermita de la Virgen de los Remedios. Segobriga, Cuenca

L´ermita és d´una sola nau, amb absis interior semicircular i exterior quadrat, amb coberta a doble vessant.

Ermita de la Virgen de los Remedios. Segobriga, Cuenca

La casa del procurador miner Cayo Iulio Silbano

Al cim d’aquest monticle, al costat septentrional de les termes, es poden veure les ruïnes parcials la casa del procurador miner Cayo Iulio Silbano (11).

Com s’ha dit a la part històrica, Segóbriga va ser el centre del control econòmic i de comercialització de les explotacions mineres del lapis specularis que s’exportà no només a Hispània sinó també a la resta de les províncies imperials a través del port de Carthago Nova. D’això en deriva la importància que va adquirir la ciutat.

Cayo Iulio Silvano va ser un dels funcionaris imperials. El coneixem pel text en llengua grega cisellat en un altar dedicat al déu Zeus on apareix citat com a dedicant i que va ser trobat a les excavacions realitzades a les termes monumentals. Silvano va construir el seu habitatge a principis del segle tercer de la nostra era al costat de les termes monumentals.

(Google earth 2022-11-26)

De la seva luxosa domus se’n coneixen fins ara tres estances.

Al centre la sala del mosaic. Durant els treballs d’excavació es va trobar part d’un mosaic de tessel·les blanques i negres amb decoració geomètrica que s’exhibeix al Centre d’Interpretació. A aquesta sala s’hi accedia des del carrer.

Aquesta habitació va tenir les parets cobertes amb estucs policroms dels quals s’ha recuperat un important nombre de fragments. Entre ells destaca una part d’una escena figurada amb ocells i plantes.

El que observem al lloc és una reproducció actual del mosaic complet.

Casa del procurador minero Cayo Iulio Silbano. Segobriga, Cuenca

A la dreta, al costat oriental, una altra estada és de caràcter religiós i va estar dedicada al déu grec Zeus Megistos. A l’interior s’ha col·locat en la posició original una còpia dels elements cultuals recuperats a l’excavació.

Casa del procurador minero Cayo Iulio Silbano. Segobriga, Cuenca

L’estada a ponent de la sala del mosaic conserva un gran banc corregut adossat a un dels murs.

Casa del procurador minero Cayo Iulio Silbano. Segobriga, Cuenca

La magnificència d’aquesta domus la podem deduir del capitell corinti trobat en una de les estances, i que podem veure al Centre d’Interpretació.

Casa del procurador minero Cayo Iulio Silbano. Segobriga, Cuenca

L'acròpolis, aljubs i muralles

Situem-nos al punt més elevat del turó on s’assenta Segóbriga. Allí s’ubicava allò que s’ha anomenat l’acròpolis (12).

Aquest degué ser l’emplaçament del castre celtibèric que donaria origen a la ciutat.

En època hispanoromana a l’acròpolis es va poder assentar el temple de la divinitat protectora de la ciutat.

Només es conserven les restes de la base d’una torre musulmana i altres construccions annexes que van haver de servir per vigilar la població i el seu territori, fins a la definitiva despoblació després de la reconquesta, amb el trasllat a Saelices.

Acropolis. Segobriga, Cuenca
Acropolis. Segobriga, Cuenca
Entorn, aljubs i muralles

Paga la pena pujar fins a l’acròpolis, ja que des d’aquest lloc es contempla un ampli i bell panorama de tot l’entorn. Tots els fulletons turístics ens diuen que el paisatge que s’entreveu és com el d’època romana. No sé si serà cert, o en aquell moment hi havia més bosc i menys agricultura, però, en qualsevol cas, s’entreveu un medi físic sense que les actuacions humanes hagin deixat construccions que trenquin aquesta panoràmica. Fins i tot alguna alqueria que s’hi observa podrem imaginar-la com el que podria ser la localització d’alguna vil·la romana.

Alhora, es pot apreciar la topografia de la ciutat, el recorregut de les seves muralles i els grans dipòsits o cisternes per emmagatzemar l’aigua.

Fem una ullada començant pel costat nord, en el sentit de les agulles del rellotge. Als peus de la ciutat primer l’edifici que al fullet turístic titula com a Centre d’Investigació del Museu de Segóbriga i la zona de necròpolis, que veurem més endavant, i als turons del fons la localitat de Saelices.

En anar girant la mirada veiem restes d’un dipòsit d’aigua (12a) i una petita resta de la muralla i, al fons, la vall del riu Gigüela, que feia de fossat natural d’aquesta part de la ciutat.

Entorno, aljibes. Segobriga, Cuenca

Ja cap al sud, els boscos dels turons i les zones agrícoles mostren un paisatge humanitzat que ens podria recordar el paisatge de vil·les romanes de què parlava a principi d’aquest apartat.

Entorno, aljibes. Segobriga, Cuenca

Finalment, cap al nord-oest, s’obren clarament els camps de la Meseta.

Segobriga, Cuenca

Descendint per ponent, es passa per més ruïnes de cisternes (12b).

Aljibes. Segobriga, Cuenca
Aljibes. Segobriga, Cuenca
Aljibes. Segobriga, Cuenca
Aljibes. Segobriga, Cuenca

Mirant enrere s’eleva el promontori de l’acròpolis. Cal suposar que sota aquesta terra s’haurien de trobar la continuació de les restes de la ciutat hispanoromana, o el que quedi després de ser arrasat com a pedrera per a la construcció de Saelices i el monestir d’Uclés. Això ens ho podrien dir els arqueòlegs.

Acabo en aquest punt la presentació de l’interior de la ciutat de Segóbriga.

Ens queda recórrer diversos recursos arqueològics que es troben a l’espai exterior al nord.

El circ

El primer punt d’aquest recorregut correspon a la localització del circ (13), situat a uns 400 metres al nord de la porta de la ciutat.

La vista zenital permet intuir la traça que va tenir aquest recinte.

Els circs eren edificis per a espectacles de masses on es desenvolupaven les curses de carros tirats per cavalls, que acollien un gran nombre d’espectadors.

Aquests edificis solen aparèixer en èpoques una mica avançades en el procés d’urbanització de les ciutats, raó per la qual no sol estar prevista la seva inclusió a la trama urbana original i per això solen trobar-se a la perifèria de les ciutats.

Segóbriga seria la setena ciutat romana d’Hispania que compta amb aquest monumental edifici juntament amb les tres capitals provincials, Tarraco, Corduba i Augusta Emèrita i Sagunt, València i Toledo.

Les obres de construcció del circ van començar a les primeres dècades del segle II, encara que per les restes arqueològiques s’ha determinat que no va arribar a acabar-se.

Circo. Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-11-22)
(Google earth 2022-11-22)

Les imatges virtuals ofereixen una perspectiva de com podria haver estat aquesta gran edificació.

Circo. Segobriga, Cuenca

L’amplada total del circ era de 83 metres, encara que queda per determinar-ne la longitud que, a jutjar per les dimensions dels circs d’Hispània coneguts, seria d’uns 400 metres.

S’ha excavat part de la graderia sud i nord que presenta una estructura de calaixos molt similar a la de Toledo.

Les necròpolis

A diferents punts de tota la zona nord es troben necròpolis que corresponen a fases històriques diferents de la història de Segóbriga.

Sota la sorra del circ hi havia una zona cementirial (13), que és objecte d’excavació des de l’any 2006.

Es troben parcel·les funeràries senyalitzades amb cipos funeraris a les cantonades, dels quals se’n conserva un en la seva posició original amb la menció in agro pedes 15 que refereix a la mida del recinte funerari cap a l’interior uns 4,50 metres.

Aquesta necròpolis va estar en ús des de l’època d’August Tiberi fins a les primeres dècades del segle segon de la nostra era, quan van començar els treballs de construcció del circ.

Necropolis. Segobriga, Cuenca
Necropolis. Segobriga, Cuenca

Al voltant de la via principal d’entrada a la ciutat es va aprofitar la topografia natural per articular necròpolis (14). També es va mantenir fins a la construcció del circ, moment en què va ser reblert.

Necropolis. Segobriga, Cuenca

Al costat d’aquesta zona de necròpolis s’ha construït un edifici amb la inscripció a la porta de Museu dels Epígrafs (14a), mentre que al fullet del recorregut s’assenyala com a Museu de Segóbriga (Centre de Recerca). Sigui el que sigui, no és visitable. L’edifici té un cert aire romà que no desentona.

Al voltant es poden observar alguns exemplars arqueològics, com ara aquestes pedres de molí.

L'aqüeducte

L´últim element d´època romana l´haurem observat ja a l´entrada a la visita. Es tracta de les restes de l’aqüeducte (15).

A la fotografia la traça lineal de l’aqüeducte s’observa al costat superior dret. A la part inferior esquerra podrem veure elements de la necròpolis al costat del camí que s’acaba de citar, mentre que a la part superior esquerra s’aprecia l’absis de la basílica visigòtica.

Necropolis y acueducto. Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-11-22)
(Google earth 2022-11-22)

A les primeres dècades del segle I es va abordar la construcció d’una important obra hidràulica per a l’abastament d’aigua a la ciutat mitjançant un aqüeducte (15), que va significar una millora urbana important, ja que en depenien els edificis termals i les fonts.

Les aigües es canalitzaven des de la Font de la Mar, al nord de la localitat de Saelices (es pot visitar), a més de cinc quilòmetres. L’aigua s’obtenia d’una captació múltiple de les aigües subterrànies existents en aquest indret. L’aigua corria per dins una canonada de plom, protegida per dos murs de formigó, coberta amb teules per evitar el sol i mantenir-la fresca.

Acueducto. Segobriga, Cuenca

La basílica visigoda

Ja en època tardoromana els bisbes de la ciutat, que era seu episcopal, van decidir construir una basílica cristiana a 700 metres al nord de l’entrada a la ciutat. La seva construcció es va iniciar a la fi del segle IV o principis del V, i va ser objecte de diverses remodelacions posteriors.

La basílica visigoda (16) és un dels elements més famosos de Segóbriga i el primer dels excavats ja a finals del 1789, moment en què es van descobrir els laudes sepulcrals que van donar fama al recinte. Una mica més tard, José Cornide, antiquari de la Reial Acadèmia de la Història, va realitzar excavacions al lloc i dibuixà la seva planta.

En aquesta basílica va ser dipositat el sarcòfag que contenia les restes de Sefronio, bisbe mort cap a l’any 600. Al costat d’ell es van guardar les restes de dos bisbes segobrigencs més: Nigrí i Caoni.

Basilica visigotica. Segobriga, Cuenca (Google-earth-2022-11-22)
(Google earth 2022-11-22)
Basilica visigotica. Segobriga, Cuenca
Planta de la basílica visigòtica de Segóbriga segons el gravat de V. López Enguidanos per a l'edició de Comide a partir de l'esbós de Melcior de Prado

Imatge ideal de com podria ser la basílica visigoda, realitzada per l’equip Balawat.

Basilica visigotica. Segobriga, Cuenca. Representación-imaginada-realizada-por-el-equipo-balawat

El temple era de planta rectangular, de tipus basilical, amb tres naus separades per deu columnes a cada costat. Una mena de transsepte que havia de tenir la funció de presbiteri. Culmina amb un absis poligonal per l´exterior i planta de ferradura molt tancada a l´interior. A sota es conserva una cripta voltada.

Basilica visigotica. Segobriga, Cuenca
Basilica visigotica. Segobriga, Cuenca

S’aprecia la forma poligonal de l’exterior d’absis, així com el tancada que era la planta interior.

Basilica visigotica. Segobriga, Cuenca

El transsepte acabava pel costat septentrional en una habitació quadrada.

Durant la campanya d’excavacions dels anys 2000 i 2001, es van trobar a l’exterior meridional les restes d’una àrea cementerial vinculada a l’època cristiana i datada entre els segles IV i VI.

Centre d'Interpretació

Un edifici de nova planta situat a l’entrada acull el Centre d’Interpretació del Parc Arqueològic de Segóbriga (O).

Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca

En una gran sala s’exposen els panells interpretatius, així com figures i objectes trobats a les excavacions. A una sala de projeccions es mostra un audiovisual introductori, previ a la visita del Parc.

Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Mosaic de la casa del procurador miner Caio Iulio Silvano
Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Retrat d'Agrippina Maior, neta de l'emperador August, del segle I
Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Centro de Interpretacion. Segobriga, Cuenca
Tomba en un bloc de calcària amb tapadora de ceràmica, del segle I, i estela funerària

El pont romà de Saelices

Abans d’acabar la presentació, ens podem acostar al pont romà de Saelices (39°53’15.0″N 2°46’23.7″O).

Situat a llevant, a uns 3,5 quilòmetres lineals de la ciutat, s’hi conserva un pont funcional d’un ull sobre el riu Gigüela. Alhora proper al Castell de Saelices.

El pont se situa sobre la calçada romana II, que unia Complutum, al centre de la Península amb el port de Carthago Nova.

Puente romano de Saelices, Cuenca

Fi de la visita

No totes les ciutats de fundació romana a Hispània van sobreviure i s’han mantingut actives fins als nostres dies. Amb el pas del temps i els canvis a l’organització territorial, moltes van perdre el seu valor estratègic, la seva funció, o van quedar allunyades dels eixos de comunicació a mesura que aquests evolucionaven. Això les va portar al seu despoblament i total abandó, quedant sepultades sota un mantell de terra.

Aquest va ser el cas de Segóbriga que, de centre de subministrament d’un recurs mineral important a les construccions d’edificis, el lapis specularis com a cobriment translúcid de finestres y portes, va deixar de tenir utilitat quan va ser substituït pel vidre. Alhora, la ciutat va quedar al marge dels circuits importants de les calçades romanes, no tornant a recuperar el seu paper econòmic important, passant a formar part de l’Espanya agrària.

L’abandonament total de la ciutat a partir de l’Edat Mitjana és el que ha permès que la seva estructura, en gran part encara soterrada, s’hagi mantingut gairebé intacta, modificada només per escasses transformacions d’època visigoda i musulmana, però fora dels grans eixos de conflicte territorials.

És per això que les ruïnes de la ciutat romana de Segóbriga constitueixen un dels majors conjunts arqueològics de l’interior d’Hispània. Al seu interès arqueològic s’hi afegeix el paisatgístic, ja que Segóbriga es considera que conserva el paisatge originari d’època romana sense alteracions significatives, i avui protegit per llei.

Bases d’informació

Webs

segobriga.org

wikipedia

turismocastillalamancha

culturacastillalamancha

infoclm

megaconstrucciones

redjaen

Publicacions del Parc Arqueològico de Segóbriga

J.M. Abascal, M. Almagro-Gorbea, R. Cebrián, I. Hortelano: Segóbriga 2007. Resumen de las intervenciones arqueológicas

J.M. Abascal, M. Almagro-Gorbea, R. Cebrián, I. Hortelano:  Segóbriga 2008. Resumen de las intervenciones arqueológicas

J.M. Abascal, A. Alberola, R. Cebrián, I. Hortelano:  Segóbriga 2009. Resumen de las intervenciones arqueológicas

Web academic

Juan Manuel Abascal, Martín Almagro-Gorbea, Rosario Cebrián: Segóbriga. Guía del Parque Arqueológico  

Juan Manuel Abascal: La ciudad hispano-romana de Segóbriga. Historia y arqueología

El Arte en Cuenca: Segóbriga

Vitoria-Gasteiz Arqueología: Guía didáctica de Segóbriga. Guía para alumnos y profesores de enseñanza secundaria

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Segóbriga

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.