Un recorregut per Santa María de la Peña. Triste, La Peña Estación i Anzánigo, a la Hoya d’Osca, seguint el curs de riu Gállego, per apreciar especialment la seva arquitectura popular, el seu paisatge i la seva tranquil·litat.
Santa María de la Peña, Triste, La Peña Estación i Anzánigo (Osca)
Santa María de la Peña, Triste, La Peña Estación i Anzánigo. Regne dels Mallos. Osca
Visita: 2019
Santa María de la Peña, Triste, La Peña Estación i Anzánigo. Regne dels Mallos. Osca
Enllaç amb el Post: El Corral de Concilio, Hotel con Encanto Restaurante
Complementa els Posts: Ayerbe i Murillo de Gállego, Agüero i Riglos
Una altra sortida des de El Corral de Concilio, Hotel con Encanto Restaurante, aquest cop per la part nord de la Serra de la Peña, sobre l’Embassament de la Peña, i endinsant-me en la comarca del Alto Gállego.
M’acostaré a Santa Maria de la Peña, Triste, Estació de la Peña i Anzánigo.
El territori: El Regne dels Mallos
Per no repetir la descripció del territori, em remeto a el text del Post: El territori: El Regne dels Mallos i els Mallos
Recorregut per la zona septentrional del Regne dels Mallos
La distància total entre les quatre localitats, de Santa Maria de la Penya a Anzánigo és de 12 quilòmetres.
Seguiré pel marge dret del riu Gállego, que entre Santa Maria de la Peña i Estació de la Peña, se situen sobre l’Embassament de la Peña, tenint com a teló de fons les elevacions de la Peña de Riglos.
Una característica d’aquestes terres era una estructura agrària basada en el model del que es coneixia com pardinas, que eren grans propietats de terreny que servien com a zones intermèdies de pasturatge a la transhumància. Actualment aquestes zones de pastura estan en procés d’abandonament i es veuen colonitzades per vegetació silvestre de la zona.
Les quatre localitats formen part de Parc Cultural de San Juan de la Peña. Altres llocs del Parc Cultural els he presentat en els Posts: Santa Cruz de la Serós i Monestir de San Juan de la Peña.
Santa María de la Peña
Santa María de la Peña forma part del municipi Las Peñas de Riglos. La localitat compta amb 19 habitants (2019). A una altitud de 560 msnm. Coordenades: 42°23′38″N 0°44′30″O.
Localitat assentada en una lleu elevació del terreny en les proximitats de l’embassament de la Peña. El seu conjunt urbà està format per una sèrie de construccions que responen als models propis de la zona, destacant els perfils de l’Església Santa María.
A la localitat s’ubica l’ edifici de l’Ajuntament de les Peñas de Riglos.
L’edificació més destacada correspon a l’Església de Santa María, que comparteix dedicació amb Sant Sebastià, el que dóna lloc al fet que de vegades se l’esmenti com Església de Sant Sebastià.
Amb origen romànic, segle XII, però remodelada en època barroca, en els segles XVII i XVIII. L’absis semicircular i la seva torre a l’exterior ens parlen del seu passat medieval, a l’igual que l’arc del portal d’entrada.
Des d’aquesta elevació es disposa d’una vista sobre l’embassament.
No podien faltar les xemeneies troncocòniques amb espanta bruixes típiques de la zona.
Als peus de la localitat, la carretera A-132, antiga N-240, que uneix Osca amb Puente la Reina de Jaca a través d’Ayerbe i Murillo de Gállego, supera l’embassament de la Peña a través d’un pont al costat de la presa cap a un sortint en forma de península, on es localitza l’Ermita de la Virgen del Puente de la Peña i altres construccions.
La zona és molt freqüentada pels amants de les activitats aquàtiques que poden efectuar-se en l’embassament.
Triste
A 6 quilòmetres, arribo a la localitat de Triste. Igualment integrat en el municipi de les Peñas de Riglos, compta amb 17 habitants (2019), a una altitud de 540 msnm. Coordenades: 42°23′12″N 0°43′06″O.
Des de Santa Maria de la Peña ja es distingia la localitat de Triste.
Es localitza a la vora de l’embassament de la Peña.
Presenta interessants mostres d’arquitectura civil popular dels segles XVIII-XIX.
I, com no, és diversa la presència de xemeneies troncocòniques amb espanta bruixes en el seu zenit.
És d’agrair l’interès etnogràfic que es troba en molts pobles de la zona (per exemple, a Agüero) per exposar eines i utillatge de conreu a la vista del passejant.
L’Església parroquial de Santa María va ser aixecada al segle XII. Però es pensa que el seu origen va poder ser anterior, amb base visigoda o mossàrab.
Actualment està completament reconstruïda i catalogada com a Bé d’Interès Cultural.
Consta d’una torre-església de la qual no està molt clara la seva cronologia, però en documents del segle X ja apareix citada.
Els absis rectes, com el d’aquesta Església, eren propis de temples pre-romànics.
El crismó sobre la portada d’entada sembla que havia de procedir d’un altre emplaçament.
Triste és conegut per preservar una llarga tradició de producció tèxtil artesanal, on s’inclou la tasca del tint tradicional, atresorant tot això un important valor etnogràfic. Es conserven antics telers de tir que es troben en ús al Taller Tèxtil de Triste, gràcies a la tasca d’una família assentada a la zona.
Triste disposava del pont romà de Cacaviello o de la Gorgocha, de tres arcs reconstruït al segle XI. Ara es troba sota les aigües de l’embassament, sortint a la llum quan el nivell descendeix podent contemplar-se el seu arc central.
La Peña Estación
Em venia de gust entrar en contacte amb una de les estacions del ferrocarril entre Saragossa i Canfranc. La primera que quedava de pas era l’estació de Santa Maria y la Peña, a la localitat de La Peña Estación, a 2,5 quilòmetres de Triste.
La població de La Peña Estació (o simplement La Peña) pertany al municipi de Las Peñas de Riglos i a una altitud de 560 msnm. Amb 38 habitants (2019). Coordenades: 42°22′49″N 0°41′45″O.
El poble de La Peña Estación és un assentament de nova planta que va ser aixecat per enginyers ferroviaris a la fi de segle XIX
El nucli es va denominar indistintament barri de la Estación i barri del Carburo, a causa de que va créixer al voltant de l’estació ferroviària y a que la seva principal font de riquesa la va constituir la fàbrica de carbur de Eléctricas Reunidas de Saragossa, que va cessar la seva activitat en els anys 60 . Actualment continua la seva activitat la factoria de la fusta EIFORSA instal·lada a la localitat en 1946.
En si mateix, el poble no ofereix cap atractiu.
Anzánigo
Continuant 7 quilòmetres més en direcció cap a l’est, s’entra a la comarca del Alt Gállego, i em dirigeixo a Anzánigo, que pertany al municipi de Caldearenas. La localitat tenia 29 habitants en 2019. Coordenades: 42°24′08″N 0°39′00″O.
Situat al marge esquerre del riu Gállego, a una altitud de 560 msnm.
Els traçats de la carretera i del ferrocarril segueixen el camí obert pel Gállego al Prepirineu aragonès fins Sabiñanigo.
Com el camí històric, ara carretera, segueix pel costat dret, per accedir a la localitat va haver de construir-se un pont, que es conserva en perfecte estat i manté el seu ús.
El pont medieval és un element de gran interès. Correspon a una construcció del segle XIII, considerat un dels més emblemàtics de l’àrea occidental aragonesa per la seva esvelta traça arquitectònica.
De 102 metres de longitud. Presenta 5 ulls de mig punt de desigual llum, sent el central el de majors dimensions. Tots recolzats en pilars amb tallamars triangulars aigües amunt.
En origen tenia forma d’esquena d’ase, i amb el temps es van anar elevant els extrems fins a la forma aplanada actual. A la fotografia s’observa clarament el pendent del primer pont i l’elevació posterior fins al nivell actual.
Com a dada històrica: Per sufragar les quantioses despeses que suposava la construcció i posterior manteniment d’un pont, es va instaurar el pagament d’una taxa per l’ús de la mateixa coneguda com “pontatge o lleuda”. Aquest impost requeia en les classes més baixes, mercaders i traginers estrangers, quedant lliures les classes privilegiades i la població de la localitat en què se situava el pas. En Anzánigo, enfront de l’Església, es troba la casa del comte d’Atarés, de qui depenia el cobrament d’aquest impost.
Alguns escrits aporten quines eren les tarifes dels pontatges establerts en territori aragonès. De mitjana es pagava un òbol per persona, el doble per genet i quatre per cap de bestiar menor. El òbol era una petita moneda de plata i aliatge el valor del qual va ser variant durant tota l’Edat Mitjana.
Al costat dels ponts solia trobar-se una petita caseta de peatge en la qual, o bé el ponter, o bé el recaptador, s’encarregaven de cobrar als usuaris del pont.
Un cop al poble, aquest mostra la seva intacta arquitectura popular, amb cases en les quals predomina la teulada de doble vessant de llosetes.
Com podreu constatar, les xemeneies amb espanta bruixes m’atrauen especialment.
També aquí exhibeixen el seu passat agrari.
L’Església de Santa Águeda està datada al segle XVIII. D’una sola nau amb capçalera recta. El campanar és de planta rectangular i està rematat amb una teulada a dos vessants. Molt semblant al de l’Església de Santa Maria de la Peña.
Un cop passada la corba de 90° que efectua el traçat del ferrocarril al costat de la localitat, i quan s’inicia el traçat recte, se situa l’estació de Anzánigo.
M’acosto a ella per constatar que l’edifici de l’estació és d’idèntica arquitectura que el de l’estació de La Peña. Cal suposar que el model ha de repetir-se en altres estacions.
Encara que estiguem en un medi rural, tampoc s’escapen dels grafiters. I una potencial passatgera prenent el Sol.
Fi de la ruta
Aquesta ha estat una ruta tranquil·la i assossegada per un territori, crec, poc transitat, tot i que per ell circuli el ferrocarril, i de la bellesa del conjunt.
Són localitats simples, encara que carregades d’història, molt ben conservades. La impressió que s’obté és que és important la presència de residents estacionals i la seva aportació al manteniment del patrimoni residencial.
Possiblement també, la presència de l’embassament hi contribueixi.
Un recorregut que hagués estat interessant allargar fins Sabiñánigo, seguint aquesta part de la ruta comercial que unia Benearnum (Béarn, França) amb Caesaraugusta (Saragossa), però no va ser possible en aquesta ocasió.
Si busqueu tranquil·litat, aquesta és una bona zona.
Bases d’informació
Webs
Santa María de la Peña
Triste
La Peña Estación
Anzánigo
