Parc Cultural de Albarracín (Terol)
El Parc Cultural de Albarracín (Terol) permet seguir la ruta del “rodeno”, pins i roques, en 5 municipis, així com recórrer els abrics d’art rupestre Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Llívia (Girona)
Llívia, a la Cerdanya gironina, te la singularitat de ser un enclavament a territori francès. Habitada des de la prehistòria, havia estat un punt de control de pas per travessar
Sabiote (Jaén)
Sabiote, vila medieval i renaixentista, a la comarca de La Loma (Jaén), presenta un conjunt murat molt complet, d’origen musulmà, un recinte urbà que combina el popular amb el palatí,
Almedinilla (Còrdova)
Ibers, romans i oliveres donen personalitat a Almedinilla (La Subbètica, Còrdova). Un poble blanc andalús entre el paisatge càrstic de la Serra de Albayate i les onades de camps d’oliveres.
Mirambel, Cantavieja i La Iglesuela del Cid (Terol)
Un exemple d’autèntica vila medieval el tenim a Mirambel al Maestrat de Terol. L’acompanya una presentació somera de dues viles més, Cantavieja i La Iglesuela del Cid, desenvolupades en el
La Seu d’Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)
La Seu d’Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran interès al cor del Pirineu lleidatà. Una joia única del romànics a Catalunya i Espanya i un
Albarracín (Terol)
Albarracín (Teruel). La combinació de l’enclavament geogràfic i el conglomerat urbà i les muralles, en fan un lloc únic. Com ja va dir Azorín: «Visiti una de les ciutats més
Las Hurdes (Cáceres)
Las Hurdes (Cáceres) és una comarca que en pocs anys ha sofert una profunda transformació i que ara s’ofereix com un territori ple d’interès per un turisme tranquil, en una
El Querforadat, Toloriu i Bar (Lleida)
Avui em passejaré per tres poblets, El Querforadat, Toloriu i Bar (Lleida), a l’ombra del massís del Cadí, que conserven tot l’encant de l’arquitectura popular gens malmesa. El Querforadat, Toloriu
Sant Jaume de Frontanyà. Poble i Església del monestir (Barcelona)
El poble de Sant Jaume de Frontanyà i l’Església del que havia estat un monestir de canonges agustinians, és un dels pocs exemples en que es manté actualment l’autenticitat de